Arribar al cim de l'èxit és difícil, ho sap tothom, però mantenir-s'hi ho és encara més. És per això que els amics del Club de Bàdminton de Sant Llorenç d'Hortons tenen tant de mèrit i la medalla d'or més grossa se la mereixen ells: any rere any mantenen com a mínim el nivell de la convocatòria anterior i, si algun aspecte és susceptible de millora, el milloren. Aquesta és probablement l'opinió unànime dels participants (des de la pista o des de la grada) en el 13è torneig de la temporada 2014-15 del Circuit Català de Bàdminton, celebrat en el pavelló de St. Lawrence-of-the-Gardens el 23 de maig de 2015, un cop acabada l'extenuant jornada d'esport i d'espectacle que tots vam viure. Com cada any, el tracte del club local cap als visitants va ser càlid i acollidor; la il·luminació de la pista, perfecta (no pas gràcies a l'arquitecte, sinó als esforços de l'organització per a tapar qualsevol escletxa per on pogués entrar el sol); el respecte a l'horari previst, escrupolós; l'oferta gastronòmica, deliciosa; els preus, ridículs; els partits, emocionantíssims i esgotadors i la festa final, inacabable. No podem estar més d'acord amb el concepte del bàdminton que tenen els amics de Gardens: no es pot perdre de vista la competitivitat, l'esperit de lluita i de sacrifici que requereix qualsevol pràctica esportiva; les ganes d'aprendre coses noves cada dia; l'ànim de polir la tècnica i de perfeccionar la forma física... això no es pot deixar de banda. Però al costat d'això és igualment important fomentar l'esportivitat, la sensació de formar part d'una comunitat i de sacrificar-se per ella, l'ànsia per ensenyar als altres i per ajudar-los a progressar i l'esperit de família que es respira en tots els racons de Gardens. El bàdminton no sempre és un esport individual; a Sant Llorenç d'Hortons és un esport d'equip i quan prens part en el seu torneig et sents que tu també formes part del mateix equip.
Quan els visitants vam arribar a lloc ja estava tot perfectament preparat (símptoma que l'organització havia treballat de valent per a tenir-ho tot a punt a la seva hora): les copes i les medalles i els altres trofeus estaven exposats en el seu lloc; els plàtans eren a disposició dels esportistes; les coques cuinades per la gent del poble estaven preparades per a satisfer els gustos i les ganes dels comensals més exigents; les pistes estaven totes muntades i els finestrals laterals eren absolutament opacs. Tot perfecte per a una gran jornada de bàdminton.
En Shoemaker va ser dels primers d'arribar perquè era l'encarregat de l'stringing corner i tenia molta feina pel davant.
En Shoutsound va cuidar-se de rebre'l i d'indicar-li quin era el lloc que tenia reservat.
Poc després, la Sílvia va donar instruccions a la taula que no volia que sota cap concepte ningú distragués en Shoemaker, perquè si t'equivoques en encordar una raqueta i te n'adones al final del tot, has de fer-ho tot de nou.
A més, la Sílvia es va quedar una estona vigilant per si de cas algú badava i de passada va donar un cop de mà a la Marina en el seu partit.
El primer client a ser atès va ser En Keith, que dies enrera havia trencat la corda de la seva raqueta i amb el cordatge nou va poder exhibir del tot el seu típic joc alegre i ballarí.
...les directives dels principals clubs del país mirant discretament de millorar els temes que queden per polir...
...els jugadors a punt de saltar a la pista escalfant a la grada per no perdre temps...
...els jugadors més fogosos prenent-se un moment de descans a la vora de la pista...
...la premsa atenta al desenvolupament dels partits més disputats...
...el servei català del trànsit ordenant la circulació en les zones més compromeses...
...la canalla fent-ne de les seves...
...el servei d'emergències intentant que la lesió del Gerard no sigui res de l'altre món...
...la Nancy ràpida com sempre per tornar els drops...
...la direcció de joc vigilant el tema cronològic i a l'alimentici...
...la clientela aprofitant un descans per a fer una copeta de cava...
...els viciosos fent fum a l'exterior...
.. En Keith rematant tots els volants i en qualsevol posició...
...i en Molimola corrent la pista lluny de la càmera per evitar fotografies mogudes.
Els socis de Newtown-la-vallèe, com de costum, vam fer un bon paper en tots els àmbits del torneig, tant en els competitius com en els auxiliars. En la grada vam saber comportar-nos educadament sense que calgués cridar-nos l'atenció; en l'arbitratge vam estar imparcials i ecuànimes; en el joc vam estar combatius i esforçats i en la festa final vam demostrar que en el nostre club som capaços del millor i també del pitjor.
En els individuals vam lluitar valerosament però els rivals ens ho van posar molt i molt difícil. Qui més lluny va arribar va ser el nou fitxatge estrella del club per a la propera temporada, en Volodymyr, que quan tothom ja estava dutxat, pentinat i perfumat, encara disputava la final IMD, i Thetower, sempre una garantia en qualsevol torneig, que va aconseguir una plata durament treballada.
En Volodymyr (federat per Dogsville) està tenint un finiment de temporada excepcional; ha guanyat tres tornejos dels més difícils i a Gardens va arribar a la final després d'una competició molt dura. Especialment èpic va ser el darrer partit, que només va cedir, com sempre a tres sets, per 21-12, 17-21 i 21-17.
En els dobles, en canvi, vam obtenir uns resultats molt millors perquè practiquem molt cada dia.
En DXB teniem participació en quatre de les set parelles. En Bye Sense i la Ivette van caure en primera ronda contra En Keith i la Nancy (quina mala sort de sorteig!) però no van donar cap punt per perdut i els francobritànics van haver de suar la cansalada tota l'estona.
La Nancy i en Keith van trobar-se en semifinals l'Olga i en Waseem, i tots quatre van disputar un dels partits més llargs i igualats del torneig (19-21, 21-18 i 21-19 per a la Nancy i En Keith, i quasi una hora de matx)
El resultat no va estar clar en cap moment perquè tots quatre van jugar a un gran nivell i les dues parelles es mereixien la victòria. En Keith va acabar estirat per terra, però no d'esgotament, sinó de la tensió acumulada en quasi una hora de partit.
La final de la categoria, entre la Nancy i En Keith d'una banda i Thetower i Lord Gottfried d'una altra, també va ser disputadíssima i molt emocionant. En Keith va tornar a rendir a un nivell altíssim i va demostrar que és el jugador més ràpid a córrer banda i banda del fons de la pista, indiscutiblement.
El partit es va decidir per molt poc marge de punts i va caure del costat de Thetower i Lord Gottfried, però tampoc no hauria passat res si arriben a guanyar la Nancy i En Keith, perquè també haurien estat justos vencedors.
En DMD, tres de les vuit parelles tenien socis de Newtown-la-vallèe (sols o agermanats amb companys de Bigpotters). Ja fa temps que dura el nostre domini en aquesta categoria de dobles (malgrat l'absència transitòria del jugador referència del club, Lord Save), i a Gardens no volíem deixar escapar l'oportunitat de demostrar un altre cop per què les coses són així.
En un primer duel entre germans, en Molimola i en Volodymyr (federat per Dogsville) van vèncer En Keith i en Bye Sense en tres sets de molta tensió i de contínues alternatives en el marcador.
En Bye Sense només va fer un cop decent en tot el partit, però el va celebrar com si fos una victòria.
Inexplicablement, quan havien superat aquest immens obstacle en el camí i anaven llençats cap a la final, en Molimola i en Volodymyr van perdre la semi contra la parella local, l'Albert i en Ferrie, feliçment reaparegut després de la seva llarga absència per lesió.
La final, doncs, va enfrontar una parella de Gardens, l'Albert i en Ferrie, contra una altra de Newtown-la-vallèe, Tobottom i en Justo (federat per Bigpotters). La veritat és que el resultat a priori éra tan incert que ningú no va apostar ni un cèntim a favor dels uns o dels altres; podia passar qualsevol cosa perquè les dues parelles s'havien mostrat molt sòlides en els partits previs.
El partit, efectivament, no va decebre ningú. Newtown va sortir en el primer set amb el gas a fons i va emportar-se'l per un aclaparador 21-9. Feia la pinta que tot acabaria per la via ràpida, però Gardens va reaccionar de forma impecable en el segon set i va guanyar-lo per 18-21.
Res de via ràpida, per tant...el tercer set va estar a punt de provocar un atac de nervis en els espectadors que el seguien amb atenció perquè les alternatives en el marcador van ser constants i les diferències de punts molt escasses.
Finalment, la major experiència en competició de Tobottom i en Justo els va donar una nova victòria en el circuit: 21-19.
Dues de les vuit parelles de DMB-C també eren nostres, i el quadre era francament difícil. l'Àlex (federat per Niceland) i el David (federat per Gardens) van caure en la semifinal, disputada contra la parella que al final es va emportar l'or, però amb la seva força i la seva alçada van posar les coses molt difícils als rivals.
Els qui no fallen quasi mai a ser presents a la final són Lord Gottfried i en Marc (federat per Wheel's Beach), i aquest cop per a fer-ho van haver de deixar en el camí dues parelles duríssimes de Niceland i de Gardens-Terrace. En el darrer partit s'havien de jugar el podi contra els joves lleons de Dogsville, que estan en un estat de forma impressionant...
Aquest cop no va poder ser i Lord Gottfried va quedar-se a les portes d'aconseguir el primer doblet del dia; va guanyar la plata amb en Marc i va fer una gran exhibició de joc durant tota la jornada.
També en DXC presentàvem una candidatura molt seriosa per aconseguir l'or. Aquesta vegada, era Tobottom qui feia parella amb la Sílvia (encara jugadora només de St. Lawrence-of-the-Gardens) i posava en perill la integritat física de les parelles rivals i de les estructures arquitectòniques més properes a la seva zona de treball. La Sílvia i Tobottom van fer bons tots els pronòstics inicials i, en el seu únic partit (no van disputar el segon per absència de rivals de la seva talla) van demostrar que es conjunten a la perfecció i que cal estar a molt bon nivell per a plantar-los cara. En Tobottom, així, amb la col·laboració inestimable de la Sílvia, aconseguia el primer doblet de la temporada i superava en Lluís Enric.
A Gardens, Newtown-la-vallèe va fer cas de les súpliques del públic i va presentar a la competició el recent vencedor (fent parella amb en Ramiro, de Niceland) del torneig del Volant des Cimes, de Font Romeu, a la Catalunya francesa. La fama d'en Pierre-Philippe havia corregut com la pòlvora i havia traspassat ràpidament la frontera per arribar a Gardens, que va dedicar el José Luís, un jugador de característiques molt similars a les d'en Pierre-Philippe, a formar una parella rocosa i indestructible.
En José Luís i en Pierre-Philippe no són ràpids a la pista i els costa arribar als volants curts, això és evident, però és que tampoc no els cal dominar totes les facetes del joc per a fer un bon partit. En tenen prou amb la seva artilleria pesada des de qualsevol posició, amb la seva envergadura contundent i amb la seva visió privilegiada des d'allà dalt.
En José Luís i en Pierre-Philippe cobreixen totes les zones del camp, de llarg, d'ample i d'alt, i costa molt de trobar un forat per a col·locar-los el volant. Si aconsegueixen disminuir una mica el nivell d'errors no forçats aviat poden esdevenir una llegenda en DMSc i reemplaçar les altres parelles de Newtown que hi han triomfat al llarg dels temps.
En aquesta primera experiència junts (la repetiran properament a Wheel's Beach), en José Luís i en Pierre-Philippe van guanyar un dels partits i van perdre l'altre, contra una parella de Wheel's Beach força més experimentada en la competició oficial.
La medalla de plata en la inauguració oficial d'aquesta parella DMSc Gardens-Newtown ens fa concebre esperances que una nova aliança dels dos clubs pot donar fruits esplèndids com ja passa amb les altres parelles conjuntes que formem ara mateix.
No només els nostres jugadors van donar espectacle a St. Lawrence-of-the-Gardens, per descomptat. A una trobada així s'hi apunta tothom i tots els clubs presents van contribuir d'una o altra manera al festival.
La nostra petita però contundent delegació va finalitzar la competició, doncs, carregada de copes gegantines i medalles pizziformes.
Però es miri com es miri, nosaltres només vam ser un minúscul gra de sorra en aquest esdeveniment...
El torneig va acabar just a temps per a començar el tercer temps a l'exterior. La temperatura fora del pavelló era agradable i els companys de Gardens havien disposat una barbacoa, tot de taules per a sopar i una disco portàtil que assegurava un fi de festa perfecte.
En David va demostrar que és un autèntic dimoni no només a la pista, sinó també amb les pinces de la carn, amb el xoriço i amb la botifarra.
Havent sopat hi va haver una rifa i també aquí vam guanyar dos ors: un per a l'Olga i un altre per en Philippe!
Una nova jornada gloriosa, doncs, per als socis de Newtown-la-vallèe i per al club de bàdminton de Sant Llorenç d'Hortons, que deixa el llistó molt alt per a la propera convocatòria. Se'n sortiran, de superar-lo? Qui ho dubta?
Nota del redactor: una errada de principiant en manipular els fitxers de les fotografies va provocar la pèrdua de bona part del material gràfic obtingut en l'esdeveniment (o sigui, que el poca-pena del fotògraf va moure les fotos des de la targeta cap a l'ordinador en comptes de copiar-les, i en el camí se'n van perdre unes quantes). Sort que en Philippe i la Sílvia ens han fet una mica de backup...
Quan els visitants vam arribar a lloc ja estava tot perfectament preparat (símptoma que l'organització havia treballat de valent per a tenir-ho tot a punt a la seva hora): les copes i les medalles i els altres trofeus estaven exposats en el seu lloc; els plàtans eren a disposició dels esportistes; les coques cuinades per la gent del poble estaven preparades per a satisfer els gustos i les ganes dels comensals més exigents; les pistes estaven totes muntades i els finestrals laterals eren absolutament opacs. Tot perfecte per a una gran jornada de bàdminton.
En Shoemaker va ser dels primers d'arribar perquè era l'encarregat de l'stringing corner i tenia molta feina pel davant.
En Shoutsound va cuidar-se de rebre'l i d'indicar-li quin era el lloc que tenia reservat.
Poc després, la Sílvia va donar instruccions a la taula que no volia que sota cap concepte ningú distragués en Shoemaker, perquè si t'equivoques en encordar una raqueta i te n'adones al final del tot, has de fer-ho tot de nou.
A més, la Sílvia es va quedar una estona vigilant per si de cas algú badava i de passada va donar un cop de mà a la Marina en el seu partit.
El primer client a ser atès va ser En Keith, que dies enrera havia trencat la corda de la seva raqueta i amb el cordatge nou va poder exhibir del tot el seu típic joc alegre i ballarí.
A partir d'aquell moment, tot va anar com sempre en els tornejos a Gardens. Lord Gottfried amb la seva punteria habitual al darrera i Thetower amb la seva atenció i la seva fúria al davant...
...les directives dels principals clubs del país mirant discretament de millorar els temes que queden per polir...
...els jugadors a punt de saltar a la pista escalfant a la grada per no perdre temps...
...els que en saben més orientant els més joves quan tenen algun dubte...
...els jugadors més fogosos prenent-se un moment de descans a la vora de la pista...
...la premsa atenta al desenvolupament dels partits més disputats...
...el servei català del trànsit ordenant la circulació en les zones més compromeses...
...la canalla fent-ne de les seves...
...el servei d'emergències intentant que la lesió del Gerard no sigui res de l'altre món...
...la Nancy ràpida com sempre per tornar els drops...
...la direcció de joc vigilant el tema cronològic i a l'alimentici...
...la clientela aprofitant un descans per a fer una copeta de cava...
...els viciosos fent fum a l'exterior...
.. En Keith rematant tots els volants i en qualsevol posició...
...i en Molimola corrent la pista lluny de la càmera per evitar fotografies mogudes.
En els individuals vam lluitar valerosament però els rivals ens ho van posar molt i molt difícil. Qui més lluny va arribar va ser el nou fitxatge estrella del club per a la propera temporada, en Volodymyr, que quan tothom ja estava dutxat, pentinat i perfumat, encara disputava la final IMD, i Thetower, sempre una garantia en qualsevol torneig, que va aconseguir una plata durament treballada.
En Volodymyr (federat per Dogsville) està tenint un finiment de temporada excepcional; ha guanyat tres tornejos dels més difícils i a Gardens va arribar a la final després d'una competició molt dura. Especialment èpic va ser el darrer partit, que només va cedir, com sempre a tres sets, per 21-12, 17-21 i 21-17.
En els dobles, en canvi, vam obtenir uns resultats molt millors perquè practiquem molt cada dia.
La Nancy i en Keith van trobar-se en semifinals l'Olga i en Waseem, i tots quatre van disputar un dels partits més llargs i igualats del torneig (19-21, 21-18 i 21-19 per a la Nancy i En Keith, i quasi una hora de matx)
El resultat no va estar clar en cap moment perquè tots quatre van jugar a un gran nivell i les dues parelles es mereixien la victòria. En Keith va acabar estirat per terra, però no d'esgotament, sinó de la tensió acumulada en quasi una hora de partit.
La final de la categoria, entre la Nancy i En Keith d'una banda i Thetower i Lord Gottfried d'una altra, també va ser disputadíssima i molt emocionant. En Keith va tornar a rendir a un nivell altíssim i va demostrar que és el jugador més ràpid a córrer banda i banda del fons de la pista, indiscutiblement.
El partit es va decidir per molt poc marge de punts i va caure del costat de Thetower i Lord Gottfried, però tampoc no hauria passat res si arriben a guanyar la Nancy i En Keith, perquè també haurien estat justos vencedors.
En DMD, tres de les vuit parelles tenien socis de Newtown-la-vallèe (sols o agermanats amb companys de Bigpotters). Ja fa temps que dura el nostre domini en aquesta categoria de dobles (malgrat l'absència transitòria del jugador referència del club, Lord Save), i a Gardens no volíem deixar escapar l'oportunitat de demostrar un altre cop per què les coses són així.
En un primer duel entre germans, en Molimola i en Volodymyr (federat per Dogsville) van vèncer En Keith i en Bye Sense en tres sets de molta tensió i de contínues alternatives en el marcador.
En Bye Sense només va fer un cop decent en tot el partit, però el va celebrar com si fos una victòria.
La final, doncs, va enfrontar una parella de Gardens, l'Albert i en Ferrie, contra una altra de Newtown-la-vallèe, Tobottom i en Justo (federat per Bigpotters). La veritat és que el resultat a priori éra tan incert que ningú no va apostar ni un cèntim a favor dels uns o dels altres; podia passar qualsevol cosa perquè les dues parelles s'havien mostrat molt sòlides en els partits previs.
El partit, efectivament, no va decebre ningú. Newtown va sortir en el primer set amb el gas a fons i va emportar-se'l per un aclaparador 21-9. Feia la pinta que tot acabaria per la via ràpida, però Gardens va reaccionar de forma impecable en el segon set i va guanyar-lo per 18-21.
Res de via ràpida, per tant...el tercer set va estar a punt de provocar un atac de nervis en els espectadors que el seguien amb atenció perquè les alternatives en el marcador van ser constants i les diferències de punts molt escasses.
Finalment, la major experiència en competició de Tobottom i en Justo els va donar una nova victòria en el circuit: 21-19.
Dues de les vuit parelles de DMB-C també eren nostres, i el quadre era francament difícil. l'Àlex (federat per Niceland) i el David (federat per Gardens) van caure en la semifinal, disputada contra la parella que al final es va emportar l'or, però amb la seva força i la seva alçada van posar les coses molt difícils als rivals.
Aquest cop no va poder ser i Lord Gottfried va quedar-se a les portes d'aconseguir el primer doblet del dia; va guanyar la plata amb en Marc i va fer una gran exhibició de joc durant tota la jornada.
També en DXC presentàvem una candidatura molt seriosa per aconseguir l'or. Aquesta vegada, era Tobottom qui feia parella amb la Sílvia (encara jugadora només de St. Lawrence-of-the-Gardens) i posava en perill la integritat física de les parelles rivals i de les estructures arquitectòniques més properes a la seva zona de treball. La Sílvia i Tobottom van fer bons tots els pronòstics inicials i, en el seu únic partit (no van disputar el segon per absència de rivals de la seva talla) van demostrar que es conjunten a la perfecció i que cal estar a molt bon nivell per a plantar-los cara. En Tobottom, així, amb la col·laboració inestimable de la Sílvia, aconseguia el primer doblet de la temporada i superava en Lluís Enric.
A Gardens, Newtown-la-vallèe va fer cas de les súpliques del públic i va presentar a la competició el recent vencedor (fent parella amb en Ramiro, de Niceland) del torneig del Volant des Cimes, de Font Romeu, a la Catalunya francesa. La fama d'en Pierre-Philippe havia corregut com la pòlvora i havia traspassat ràpidament la frontera per arribar a Gardens, que va dedicar el José Luís, un jugador de característiques molt similars a les d'en Pierre-Philippe, a formar una parella rocosa i indestructible.
En José Luís i en Pierre-Philippe cobreixen totes les zones del camp, de llarg, d'ample i d'alt, i costa molt de trobar un forat per a col·locar-los el volant. Si aconsegueixen disminuir una mica el nivell d'errors no forçats aviat poden esdevenir una llegenda en DMSc i reemplaçar les altres parelles de Newtown que hi han triomfat al llarg dels temps.
En aquesta primera experiència junts (la repetiran properament a Wheel's Beach), en José Luís i en Pierre-Philippe van guanyar un dels partits i van perdre l'altre, contra una parella de Wheel's Beach força més experimentada en la competició oficial.
La medalla de plata en la inauguració oficial d'aquesta parella DMSc Gardens-Newtown ens fa concebre esperances que una nova aliança dels dos clubs pot donar fruits esplèndids com ja passa amb les altres parelles conjuntes que formem ara mateix.
No només els nostres jugadors van donar espectacle a St. Lawrence-of-the-Gardens, per descomptat. A una trobada així s'hi apunta tothom i tots els clubs presents van contribuir d'una o altra manera al festival.
Però es miri com es miri, nosaltres només vam ser un minúscul gra de sorra en aquest esdeveniment...
El torneig va acabar just a temps per a començar el tercer temps a l'exterior. La temperatura fora del pavelló era agradable i els companys de Gardens havien disposat una barbacoa, tot de taules per a sopar i una disco portàtil que assegurava un fi de festa perfecte.
En David va demostrar que és un autèntic dimoni no només a la pista, sinó també amb les pinces de la carn, amb el xoriço i amb la botifarra.
Havent sopat hi va haver una rifa i també aquí vam guanyar dos ors: un per a l'Olga i un altre per en Philippe!
La festa final va durar força estona i els de Newtown-la-vallèe vam lluitar durament per a demostrar que no ens espanta cap partit. En l'apartat nutritiu, vam ser els primers de posar-nos a la cua perquè vam saber organitzar-nos molt bé per barrar el pas als altres comensals.
En l'aspecte dansaire vam demostrar que ens mereixem com a mínim el segon lloc perquè si bé és cert que l'autoritat indiscutible en la matèria la tenen la Sílvia i en David, la Nancy i en Shoemaker tampoc no ho fan gens malament.
En un tercer esglaó del podi (o potser una mica més avall) s'hi situarien En Keith i Lord Gottfried. En Bye Sense va haver de ser expulsat de les instal·lacions, lamentablement acusat d'escàndol públic perquè ballava de pena i hi havia perill que els petits el prenguessin d'exemple.
Una nova jornada gloriosa, doncs, per als socis de Newtown-la-vallèe i per al club de bàdminton de Sant Llorenç d'Hortons, que deixa el llistó molt alt per a la propera convocatòria. Se'n sortiran, de superar-lo? Qui ho dubta?
Nota del redactor: una errada de principiant en manipular els fitxers de les fotografies va provocar la pèrdua de bona part del material gràfic obtingut en l'esdeveniment (o sigui, que el poca-pena del fotògraf va moure les fotos des de la targeta cap a l'ordinador en comptes de copiar-les, i en el camí se'n van perdre unes quantes). Sort que en Philippe i la Sílvia ens han fet una mica de backup...
