10 de gener de 2010, torneig de Sheep's House, categoria IMD, primer partit d'en Bye Sense contra en Carlos Olivar: victòria d'en Bye per 21-10 i 21-14; en Bye Sense i Yes Iwillbe arriben a la final IMVet.
Nou mesos més tard, el 2 d'octubre de 2011, torneig de Sheep's House, la final IMVet la juguen en Molimola i en YesIwillbe; en Carlos Olivar guanya en IMC i també en DMC, fent parella amb el Sergio Rodriguez, en una final on derroten en Bye Sense i Lord Save.
Quatre anys més tard, en Bye Sense continua clavat en el mateix nivell de joc individual, on obté resultats magníficament calamitosos, en Yes Iwillbe lluita a mort en IMC cada partit que juga i en Carlos ha esdevingut un jugador espectacular amb molta projecció en la categoria superior del rànquing. Ens agrada pensar que d'alguna manera els jugadors nascuts a mitjan segle XX hem aportat alguna cosa als que dominen les pistes a principis del XXI, ni que sigui experimentar el repte d'enfrontar-se amb algú que teòricament se les sap totes. Aquesta fe consola a alguns dels de més edat i en certa forma en justifica la seva presència a les pistes.
30 de maig de 2015: Sheep's House acull de nou una prova del Circuit Català de Bàdminton, la 14ena de la temporada 2014-15 i és tot un èxit de participació i de temperatura (perquè tant l'una com l'altra són molt i molt altes). Hem de dir-ho, perquè tothom ho va veure així, que la il·luminació del pavelló no era apta (a primera hora del matí i a última hora de la tarda) ni per a jugar a bàdminton ni per a la pesca del calamar, activitats totes dues que es veuen severament perjudicades per la llum solar directa. Hem de dir també, perquè l'opinió també va ser unànime, que el torneig es va fer més llarg que un dia sense pa perquè només es disposava de vuit pistes i perquè totes les categories es van disputar en un sol dia. Però hem de dir també que el club local és conscient d'aquests aspectes, que va cuidar tots els altres detalls, que permanentment va haver-hi entrepans i begudes a disposició dels assistents, que la Cris no va parar de fer massatges i atendre la corrua de clients que li van anar a demanar ajuda, i que tothom va sortir carregat d'ampolles de vi o de samarretes fruit de la rifa que es va organitzar (els menors de 16 anys només podien optar a les samarretes o a ampolles de Champín o de Pinky, begudes molt més apropiades per a la seva edat, d'acord amb la normativa vigent sobre substàncies que poden generar dependència). Estem convençuts que el torneig de Canovelles tindrà continuïtat i esdevindrà una cita fixa en el calendari anual perquè el club local creixerà amb empenta en nombre de socis, en qualitat de joc i en afany organitzatiu. Naturalment, en la calor poca cosa s'hi pot fer perquè el clima no és en mans dels organitzadors i no hi ha cap mena de finestral en tot el pavelló que es pugui obrir per a ventilar-lo. El ritme de substitució dels volants de ploma va ser superior al normal perquè ràpidament quedaven rostits en ple vol i era molt més econòmic jugar amb els de plàstic, de temperatura de fusió una mica més elevada, però això tampoc no va ser un gran maldecap. En el pavelló hi feia calor, els volants anaven ràpids i acabaven a l'ast i els jugadors sortien amarats de suor...i què? Un jugador de bàdminton que no acaba un partit suat no ha donat tot el que podia donar i no deixa la pista satisfet, així que passar calor no és res d'extraordinari. Una mica d'aigua i a jugar.
El nivell d'exigència dels jugadors, això sí, sempre és alt, i tots volem més i més, perquè només les condicions òptimes de l'entorn ens permeten desplegar a alguns tota la nostra gamma de floritures, arabescs, malabarismes, cabrioles i chassés.
Per començar, alguns ja es van perdre pel camí i van anar a parar al pavelló antic en comptes de al nou. Abans de sortir de casa no es van informar com cal i això els va fer retardar una mica. Perquè un altre any no torni a passar el mateix, tingueu en compte que el pavelló que s'ha de buscar és el de la foto.
El Palau d'Esports de Canovelles està preparat per a tota mena d'esdeveniments. Per exemple, si assistiu a algun concert i no us agrada la música que hi posen o la banda que actua us desagrada, tenen un magatzem de xiulets perfectament senyalitzat on podeu anar a buscar el material que necessiteu per a manifestar el vostre disgust si no l'heu portat de casa. Tingueu en compte, de totes maneres, que tocar el xiulet no sempre és una forma admesa d'expressió de disconformitat, i que hi ha melodies que sempre mereixen ser escoltades amb respecte, atenció i recolliment.
La zona d'escalfament està situada en la part més fresca de les instal·lacions, el vestíbul. La Mireia va aprofitar-la durant una bona estona i de passada va poder admirar el tresor emmagatzemat en les vitrines blindades.
El pavelló de Sheep's House només té una grada (retràctil, això sí), però a la pista hi manquen cadires. Això va provocar que en alguns partits el jutge de servei i l'àrbitre principal haguessin d'ocupar la mateixa cadira (amb les incomoditats i les errades de judici que això implica) en comptes d'ocupar posicions oposades a un extrem i a l'altre de la xarxa, que és com cal seure's. Els jutges afectats es van sobreposar a aquestes mancances i no van exigir en cap cas un tracte més adequat; es van resignar i ja està, perquè eren semiprofessionals.
Els cossos tècnics de cada club també van patir aquestes circumstàncies i van haver de seure on van poder; per exemple, a l'àmpit de la finestra o directament a terra. Alguns no s'asseien, sinó que mantenien el tipus drets a tocar de la pista, però no són maneres, francament.
Les recompenses per als vencedors van estar a la vista dels participants des de primera hora del matí, cosa que està ben pensada perquè aquesta exposició actua de poderós estímul per als competidors, però també és una mica una imprudència, perquè alguns dels assistents tenien la mà molt llarga.
Per les mans sàvies i entrenades de la Cristina no va poder-hi passar tothom qui va voler, perquè algunes clientes s'hi van mig adormir o s'hi trobaven tan a gust de no volien abandonar la llitera i llavors van ocupar el seu torn i el del client següent.
En la zona annexa a l'àrea de massatges i mentre feies cua, la Sílvia et donava quatre instruccions bàsiques per a fer correctament el servei curt i així aprofitaves el temps.
En una zona una mica més amagada, en Joan menjava coca de Folgueroles portada per la Cristina, i, si l'havies enxampat, te'n donava un tall a condició que no ho expliquessis a ningú.
De bones lliçons te'n poden donar en qualsevol lloc del pavelló. Per exemple, en Volodymyr li va explicar a en Molimola que a causa de la calor ambiental el volant tenia una trajectòria de caiguda una mica diferent i calia estar al cas.
En Molimola es va quedar pensatiu una bona estona perquè no li va quedar clar el tema, i en Volodymyr en canvi va acabar esgotat perquè li va haver de repetir tot plegat uns quants cops.
Un cop refet d'aquest tràngol, en Volodymyr (federat per Dogsville) va ser qui va arribar més lluny en l'individual D; es va plantar en la semifinal i va fer un torneig impecable.
En els dobles també va obtenir un resultat excel·lent; acompanyat d'en Molimola va arribar a la final i la va perdre en tres sets molt tensos contra la parella d'Snailville.
Thetower, com sempre, va fer un torneig individual ple de fúria i d'esforç. El seu rendiment a final de temporada és excel·lent, cosa que demostra una planificació acurada.
Contra la Carmen, de Dogsville, va fer un partit molt brillant. Totes dues van lluitar de valent i el públic va gaudir d'un espectacle de primera línia.
L'Olga també va estar força bé en els individuals i encara que va perdre els dos partits va ser per un marcador incert fins al final.
Els petits de Newtown-la-vallèe continuen aprenent. La Mara va fer la seva primera aparició en competició i en tot moment va estar acompanyada pels més grans. En les estones que no estava en la llitera dels massatges jugava a bàdminton.
També la Berta va jugar els individuals però ella té una mica més d'experiència i ho remata tot, com li han ensenyat en els entrenaments; potser per això va guanyar l'or de la seva categoria sense perdre ni un sol set.
En els dobles, la Berta va fer parella amb Little Thetower (federat per Bigpotters). Van arribar a la final i la van perdre per poc contra una temible parella femenina de Dogsville que té tota la pinta que dominarà la categoria DF dins de poc temps.
L'Eloi i la Mireia van formar l'altra parella de Newtown-la-vallèe; van guanyar el primer partit contra la parella de The Scrub i van perdre en la semifinal contra les noies de Dogsville, però la veritat és que se'ls va veure força conjuntats i disposats a seguir endavant amb ganes.
En els descansos, cada entrenador donava instruccions als seus jugadors, que no se'n perdien ni un detall.
Els de més edat també vam formar parelles de gran qualitat. En els mixtos vam estar entre bé i molt bé i la prova més clara és l'or en DXC aconseguit per la Sílvia (Gardens) i En Keith, que van estar intractables en tota la competició.
La Sílvia ha aconseguit pujar al podi aquesta temporada fent mixtos amb En Keith, amb Tobottom i amb Lord Gottfried, i només amb en Bye Sense no se n'ha sortit. La Sílvia és la noia talismà de Newtown-la-vallèe, està clar, i de la seva mà estem emplenant les vitrines del club amb riqueses de valor incalculable. No només és això: a Sheep's House la Sílvia va fer un individual excepcional, i en un partit que ens va posar a tots dels nervis va estar a punt de tombar la Marta, de Dogsville. Va demostrar una forma física perfecta però la va perjudicar una mica més que a la Marta el sol a la cara. En qualsevol cas, totes dues van fer un partidàs que va encantar al públic.
La Ivette (Wheel's Beach) i en Bye Sense també van fer bona parella, perquè encara que ell no en donava una a dretes ella ho arreglava tot. Van caure en el primer partit contra l'Olga i en Waseem, però és que en Waseem tenia una cara de fúria i empenta que espantava els rivals i en Bye i la Ivette es van passar de força i van enviar molt volants llargs pel fons de la pista...
A Thetower i a Lord Gottfried les coses els van anar força millor i van guanyar l'or en DXB perquè en la final contra l'Olga i en Waseem van estar una mica més encertats, però tampoc no hi va haver gaire diferència de punts ni de joc, i les dues parelles es mereixien la victòria: podi sencer per als socis de Newtown.
En DMC, en Bye Sense va intentar substituir en Yes Iwillbe fent parella amb el Carlos, però no se'n va sortir per poc. Quan estaven a punt de forçar el tercer set en el primer partit, una concatenació d'errades absurdes els va deixar fora de combat per 26-24 contra la parella que va guanyar després el torneig.
En Keith feia parella aquest cop amb Tony Thesaver i tot els anava molt bé fins que en Tony es va lesionar en els individuals, desgraciadament, i va haver d'abandonar el torneig. Una autèntica pena, perquè voliem veure una final entre En Keith i en Volodymyr i no va poder ser.
En Marc i Lord Gottfried van guanyar el primer dobles, però van perdre el segon (ells sí a tres sets) contra els botxins d'en Carlos i en Bye Sense. Se'ls va veure no tant en forma com altres dies, la veritat sigui dita, i això és estrany en ells. Segur que els dura poc!
Va ser un plaer, doncs, revisitar Sheep's House després d'uns anys d'absència. Confiem que el club de Canovelles es consolidi i tiri endavant amb força. Per a aconseguir-ho cal fomentar que els més petits prenguin interès en el bàdminton, i la veritat és que vam veure molts menuts per les pistes vestits amb la samarreta groga, símptoma que les coses a Canovelles s'estan fent bé i que es fomenta l'afició a la ploma. Va, nois, endavant! Teniu tot el nostre suport!
El nivell d'exigència dels jugadors, això sí, sempre és alt, i tots volem més i més, perquè només les condicions òptimes de l'entorn ens permeten desplegar a alguns tota la nostra gamma de floritures, arabescs, malabarismes, cabrioles i chassés.
Fins els jugadors, entre set i set, no tenien lloc on seure i havien de suportar a peu dret el cansament acumulat.
Les recompenses per als vencedors van estar a la vista dels participants des de primera hora del matí, cosa que està ben pensada perquè aquesta exposició actua de poderós estímul per als competidors, però també és una mica una imprudència, perquè alguns dels assistents tenien la mà molt llarga.
La Gisela va intentar també estirar el braç per agafar alguna medalla i s'hi va fer una mica de mal. Va passar una bona estona en mans de la Cristina, que la va deixar un altre cop a punt de demostrar la màgia del seu canell.
Per les mans sàvies i entrenades de la Cristina no va poder-hi passar tothom qui va voler, perquè algunes clientes s'hi van mig adormir o s'hi trobaven tan a gust de no volien abandonar la llitera i llavors van ocupar el seu torn i el del client següent.
En la zona annexa a l'àrea de massatges i mentre feies cua, la Sílvia et donava quatre instruccions bàsiques per a fer correctament el servei curt i així aprofitaves el temps.
En una zona una mica més amagada, en Joan menjava coca de Folgueroles portada per la Cristina, i, si l'havies enxampat, te'n donava un tall a condició que no ho expliquessis a ningú.
De bones lliçons te'n poden donar en qualsevol lloc del pavelló. Per exemple, en Volodymyr li va explicar a en Molimola que a causa de la calor ambiental el volant tenia una trajectòria de caiguda una mica diferent i calia estar al cas.
En Molimola es va quedar pensatiu una bona estona perquè no li va quedar clar el tema, i en Volodymyr en canvi va acabar esgotat perquè li va haver de repetir tot plegat uns quants cops.
Un cop refet d'aquest tràngol, en Volodymyr (federat per Dogsville) va ser qui va arribar més lluny en l'individual D; es va plantar en la semifinal i va fer un torneig impecable.
En els dobles també va obtenir un resultat excel·lent; acompanyat d'en Molimola va arribar a la final i la va perdre en tres sets molt tensos contra la parella d'Snailville.
L'Olga també va estar força bé en els individuals i encara que va perdre els dos partits va ser per un marcador incert fins al final.
Els petits de Newtown-la-vallèe continuen aprenent. La Mara va fer la seva primera aparició en competició i en tot moment va estar acompanyada pels més grans. En les estones que no estava en la llitera dels massatges jugava a bàdminton.
També la Berta va jugar els individuals però ella té una mica més d'experiència i ho remata tot, com li han ensenyat en els entrenaments; potser per això va guanyar l'or de la seva categoria sense perdre ni un sol set.
En els dobles, la Berta va fer parella amb Little Thetower (federat per Bigpotters). Van arribar a la final i la van perdre per poc contra una temible parella femenina de Dogsville que té tota la pinta que dominarà la categoria DF dins de poc temps.
L'Eloi i la Mireia van formar l'altra parella de Newtown-la-vallèe; van guanyar el primer partit contra la parella de The Scrub i van perdre en la semifinal contra les noies de Dogsville, però la veritat és que se'ls va veure força conjuntats i disposats a seguir endavant amb ganes.
En els descansos, cada entrenador donava instruccions als seus jugadors, que no se'n perdien ni un detall.
Els de més edat també vam formar parelles de gran qualitat. En els mixtos vam estar entre bé i molt bé i la prova més clara és l'or en DXC aconseguit per la Sílvia (Gardens) i En Keith, que van estar intractables en tota la competició.
La Sílvia ha aconseguit pujar al podi aquesta temporada fent mixtos amb En Keith, amb Tobottom i amb Lord Gottfried, i només amb en Bye Sense no se n'ha sortit. La Sílvia és la noia talismà de Newtown-la-vallèe, està clar, i de la seva mà estem emplenant les vitrines del club amb riqueses de valor incalculable. No només és això: a Sheep's House la Sílvia va fer un individual excepcional, i en un partit que ens va posar a tots dels nervis va estar a punt de tombar la Marta, de Dogsville. Va demostrar una forma física perfecta però la va perjudicar una mica més que a la Marta el sol a la cara. En qualsevol cas, totes dues van fer un partidàs que va encantar al públic.
La Ivette (Wheel's Beach) i en Bye Sense també van fer bona parella, perquè encara que ell no en donava una a dretes ella ho arreglava tot. Van caure en el primer partit contra l'Olga i en Waseem, però és que en Waseem tenia una cara de fúria i empenta que espantava els rivals i en Bye i la Ivette es van passar de força i van enviar molt volants llargs pel fons de la pista...
A Thetower i a Lord Gottfried les coses els van anar força millor i van guanyar l'or en DXB perquè en la final contra l'Olga i en Waseem van estar una mica més encertats, però tampoc no hi va haver gaire diferència de punts ni de joc, i les dues parelles es mereixien la victòria: podi sencer per als socis de Newtown.
En DMC, en Bye Sense va intentar substituir en Yes Iwillbe fent parella amb el Carlos, però no se'n va sortir per poc. Quan estaven a punt de forçar el tercer set en el primer partit, una concatenació d'errades absurdes els va deixar fora de combat per 26-24 contra la parella que va guanyar després el torneig.
En Keith feia parella aquest cop amb Tony Thesaver i tot els anava molt bé fins que en Tony es va lesionar en els individuals, desgraciadament, i va haver d'abandonar el torneig. Una autèntica pena, perquè voliem veure una final entre En Keith i en Volodymyr i no va poder ser.
En Marc i Lord Gottfried van guanyar el primer dobles, però van perdre el segon (ells sí a tres sets) contra els botxins d'en Carlos i en Bye Sense. Se'ls va veure no tant en forma com altres dies, la veritat sigui dita, i això és estrany en ells. Segur que els dura poc!
Va ser un plaer, doncs, revisitar Sheep's House després d'uns anys d'absència. Confiem que el club de Canovelles es consolidi i tiri endavant amb força. Per a aconseguir-ho cal fomentar que els més petits prenguin interès en el bàdminton, i la veritat és que vam veure molts menuts per les pistes vestits amb la samarreta groga, símptoma que les coses a Canovelles s'estan fent bé i que es fomenta l'afició a la ploma. Va, nois, endavant! Teniu tot el nostre suport!
