diumenge, 22 de gener de 2012

St. Stephen Hisoaks: hem perdut un jugador!

Desaparegut jugador de bàdminton de primer nivell, de pura raça pastor català. Atén al nom de Tobottom. Alt, de complexió forta però àgil i d’edat mitjana. Pèl grisós abundant en tot el cap i especialment en el morro...
Manso en aparença, no dubta en atacar amb cops d’esquena quan veu alguna oportunitat...




Habitualment es mou en bipedestació però no li fa manies a la quadrupèdia si l’ocasió ho exigeix...
En el moment de la seva desaparició havia igualat a un set la final de veterans a St. Stephen Hisoaks i començava el tercer set i definitiu. Se’n desconeixen les causes, però de sobte va marxar del partit sense avisar ningú...





De comportament gregari, s’acostuma a moure en grups reduïts i s’aparella amb membres morfològicament molt semblants.
Forma part d’un ramat d’individus caracteritzats pel pelatge negre amb tatuatges inversemblants en el pit i en l'esquena, en forma de volant. Promiscus de mena, no els fa res buscar parella fora del grup.





Els cadells són astuts, ràpids i d’aparença enganyosament fràgil...




Els mascles de major edat prescindeixen del pèl en el cap i també de les banyes...

S’alimenten de xupaxups i de metalls, preferentment plata...



Quan ataquen la presa, sempre adopten una postura determinada genèticament i és exactament la mateixa en tots els exemplars de l’espècie: cama esquerra al terra, cama dreta aixecada, braç esquerra protegint el cos i cop mortal amb el braç dret.

L’actuació en parella està perfectament coordinada: un membre salta per atacar i l’altre s’ho mira...




Es gratificarà qualsevol informació conduent a la localització de Tobottom, preferentment abans del torneig de WhiteIs. Per a més informació, adreceu-vos al CB Vilanova, els laborables a partir de les 7 de la tarda...

dijous, 5 de gener de 2012

Difusió cultural mentre ens ocupen el pavelló

Hem tingut el pavelló ocupat durant uns dies, així que hem aprofitat per a compartir els nostres coneixements amb altra gent que (no) els necessiten. Hem enviat delegacions dos cops a veure els amics d'Hortons i un altre dia a Sants. El primer dia a Hortons vam omplir les nou pistes a vessar i també la panxa, aprofitant l'aperitiu que van oferir en el nostre honor, i el dia de Sants allò era un no parar d'entrar i sortir parelles de les pistes, de tanta colla com ens vam trobar. Ahir a Hortons hi vam enviar una delegació reduïda, però que manté els nivells habituals, tant l'estètic com l'esportiu. L'acollida dels companys d'Hortons, com de costum, va ser immillorable i la rivalitat a les pistes no cal dir que no va decebre ningú. Mireu, sinó, la samarreta de Tobottom: tot i ser negra es veu la taca de suor que l'omple tota de dalt a baix...