dilluns, 28 de novembre de 2011

Dogsville: novembre de 2011

Diplomàcia internacional d'alt nivell

Què fas si et criden a jugar el primer partit de dobles i un membre de la parella està al bar fent el carajillo i l'altre encara no ha sortit de casa? Doncs, primer de tot, donar les gràcies al David, que ha sortit a tota pastilla del pavelló a buscar-te, i després, aprofitar les relacions que has anat fent amb els anys per a convèncer el del micro, el que apunta, el representant de la federació, els rivals, els pares dels rivals i qui sigui que t'ho demana que no passa res per esperar una mica més, que l'aparcament al Dogsville està molt complicat i que l'endarreriment valdrà la pena, perquè el públic ha vingut expressament per a veure't en acció i perquè hi ha revolucions que han començat per coses més insignificants... A més, també es posa de manifest que hi ha antecedents: a Bigpotters, Tobottom va anar a fer bolets i va presentar-se a dos partits quan li va plaure, entre les queixes de l'organització i l'aclamació del públic, i tothom va veure com a normal que se l'esperés. Per quins set sous avui hem de fer diferent? Amb aquesta argumentació irrebatible d'en Bye i alguna insinuació de favors de naturalesa inconfessable si es fan els ulls grossos, entre conversa i conversa, entre acudit i acudit, passen 10 minuts, passa un quart d'hora, en passa un altre, en passa un altre més, arriba migdia i finally compareix entre pompa i circumstància, anunciat amb fanfàrries (http://www.youtube.com/watch?v=myiacXFlJUk), Lord Save of Romans Valley, una hora més tard de la que tocava, que protesta enèrgicament perquè ha hagut d'aparcar la limusina a la platja ja que no li han reservat lloc a la porta el pavelló i amenaça que la propera vegada arribarà encara una mica més tard. I, a sobre, amb el turbo trencat! Li cauen quatre clatellades i cap a la pista.El partit, contra una parella de poca edat però molta traça, es decanta en dos sets molt disputats cap a Sesrovires, però queda la sensació que si hi ha altres trobades el resultat pot ser totalment diferent.Al cap de poc, en altres pistes, engega la participació en individuals. En Keith, que també s'apunta a la moda dels tres sets en cada partit per a donar espectacle, arrasa el rival en el primer set. És tanta la força que hi posa que es passa de frenada i perd els altres dos.
En el segon partit, final anticipada contra en David, aplica una tàctica una mica diferent: perquè el rival es confiï cedeix el primer set però per poca diferència, remunta en el segon, també per poc, i en el definitiu la tàctica li falla i ha de plegar-se davant la força d'en David, que guanya l'encontre.


Potser és aquest sobreesforç d'en David el que més tard li passarà factura, quan arriba a la final de la categoria C? Per començar a complicar-li les coses, juga el dobles en la categoria superior, afectat per un canvi sobtat de company, en un partidàs esgotador per a qualsevol altre que no tingui el seu físic:
A continuació, és En Keith qui l'obliga a lluitar els tres sets; desprès són encara dos partits més contra rivals més joves però no més encertats que li permeten guanyar el seu grup i la semifinal i arriba la final contra un francès que ho torna tot, li tiris com li tiris, i a sobre amb poc accent. Exhibició de duresa i de coratge d'en David i desmais entre el públic femení en veient segons quines prestacions:



Tothom se'n va amb la sensació que ha valgut la pena el viatge, la tortura de l'aparcament i el preu abusiu de les patates fregides a la màquina del vestíbul.


Hi ha altres participacions per ressenyar: desprès de la tensa espera per al partit de dobles i de l'exhibició de diplomàcia vaticana, en Bye Sense també es troba un rival francès, marsellès per més dades, que el sorprèn en el primer set. En el segon set, en Bye posa les coses al seu lloc en un moment i força el tercer on, novament, aplica la teoria de "les 3 T", però equivocada: en comptes de jugar amb Tècnica, Tenacitat i Tensió, ho fa amb Tonteria, Tonteria i més Tonteria. El segon partit del grup no pot ser més igualat; a dos sets, però amb el mateix resultat equilibradíssim en contra: 22-24. En els cinc darrers punts fa malbé tres volants, com els bons jugadors... i això que els pagava ell!L'Elsa, en la seva primera aparició com a cap de sèrie, fa bons els pronòstics i guanya amb menys dificultats de les previstes però no sense polèmica el primer partit i amb soltura el segon. La semifinal, en canvi, és molt més dura i no pot amb una rival de més experiència, tot i fer un bon joc posicional i amb moviments elegants.Encara té camí per recórrer, com tots.

Els veterans, que a Dogsville no van comptar amb la presència dels cracks de Newtown-Silverwave, van perdre molta audiència. Els partits van ser renyits, com sempre, però sense l'al·licient de veure en Tobottom rebolcat per terra, sense el joc complex, glamurós i de detall de Sir George i sense necessitat de passar el motxo després de cada set quan ha jugat Yes Iwillbe. Totes les apostes la van endevinar: van jugar la final Ton d'Al-Qanar contra Thesaver of Sacred Family i es va decantar a favor del primer, malgrat els esforços titànics habituals de Thesaver que, guanyi o perdi, jugui contra qui jugui, és un exemple d'esportivitat, coratge i entusiasme.


I d'aquí a quatre dies, juguem a casa! A més, amb una mica de sort podrem lluir la nova equipació en la Silverwave Fashion Week. Hi haurà bufetades entre els fotògrafs per agafar un bon lloc en el fotocòl de l'entrada i en Save ha assegurat que per no provocar més el pànic en l'organització plantarà la quèchua en l'aparcament del pavelló dues nits abans i així segur que arriba a temps. Si posa la gran, potser en Tobottom li pot fer companyia...

diumenge, 20 de novembre de 2011

Bàdminton interplanetari

Comentaris d’un (tele)enviat espAcial a Hong kong (torneig “superseries” 2011.semis i finals)


He matinal una mica i m’he endollat a la retransmissió del youtube. (http://badmintonworld.tv). Després de veure la final dels doblistes masculins no m’he pogut estar de comentar-ho.

Si existeix vida fora d’aquest planeta i els extraterrestres són essers superdotats o màquines andrògenes dissenyades per al joc del bàdminton segur que aquest parell de parelles hi estarien competint. Uns son xinesos i els altres coreans i des del mundial, com a mínim, que se les tenen a cada torneig. Han protagonitzat totes les finals des de llavors ença i cada cop és superen. Si teniu una hora llarga per poder-ho veure amb tranquil·litat, no us perdeu aquest partit !!

I si teniu una mica més de temps, la “final avançada” d’ahir entre el Lin Dan i el Lee Chong Wei, també es un partit totalment “hors de categorie” com en diuen els francesos, i en el qual el Lin Dan demostra que quan deixa de fer el pupes i està en plena forma, és un fenòmen capaç fins i tot de reduir  a la categoria d’humà a l'actual número 1 del ranking, en Lee CW. En aquest partit - i en el de quarts- en Lin Dan fa uns cops d’autèntica fantasia (http://www.youtube.com/watch?v=LMyqzhgIa0E&feature=player_profilepage#t=840s) i mostra fins i tot, certa vocació de showman (http://www.youtube.com/watch?v=LMyqzhgIa0E&feature=player_profilepage#t=1414s)

I si encara en voleu més, la final entre la danesa Tine Baun (descendent directa d’algun rei viquing) i la xinesa de torn, Wang X. ( per cert també hi ha la Wang Y. , i la veritat és que quan juguen entre elles , sempre és difícil aïllar la incògnita), ha estat intensa, sobretot el primer set (3r partit de la sessió d’avui). Completant la representació de l’irreductible poblet danès (únic contrapunt europeu a l’hegemonia asiàtica), hi havia la parella de mixtes, que sembla que també han fet un partit molt disputat (però encara no l’he vist perquè aquella hora dormia profundament).

Que ho disfruteu i que aquests partits us donin les alegries que potser no us donaran les eleccions d’avui...

dijous, 17 de novembre de 2011

Algú s'ha equivocat a la tele

Avui, mentre estava dinant, m'he trobat això a la tele. Esperava la telenovel·la i, ves per on...

http://www.rtve.es/alacarta/videos/objetivo-2012/objetivo-2012-09-11-11/1245234/

Crec que algú ha acabat rebent: en comptes d'un Nadal-Federer, han posat un reportatge de plomes i asiàtics.

Bon profit!!

dimecres, 16 de novembre de 2011

Three's Wheel: novembre de 2011

Si ara fa un any ens vam endur el primer lloc en veterans (individual i dobles) i un segon lloc en IMC, aquest any la collita no ha estat pitjor: hem guanyat els dobles C i hem arribat a la final de veterans i a la d'IFB!Cronologia de la jornada

8:30 Preparació de l'estratègia general, carajillo i cafè amb llet.
9:00 Salten a la pista en Bye Sense, Tobottom i Sir George (final anticipada de veterans).
9:30 Surten a jugar Billy the Kid i Gottfried per una banda i en Keith i Thetower per l'altra.

10:15 Tots els partits guanyats. En Keith intenta repetir la victòria en dobles mixtos amb una altra en dobles veterans, però al davant, en una altra final anticipada, es troba la parella a batre: Tobottom i Sir George. Aldarulls a la porta per arribar a temps i ocupar els millors llocs. Primer canvi de samarreta de Tobottom. En Bye Sense surt de nou a la pista per intentar, si no guanyar, com a mínim donar espectacle.
10:45 Efectivament: derrota espectacular d'en Bye Sense. El duel de veterans es decanta aquest cop cap a The Sacred Family. Primers arbitratges com Déu mana: els observadors internacionals prenen posicions per aprendre de nosaltres com es posa pau en un conflicte armat, ni que sigui amb raquetes.

10:40 Surt de nou Thetower. Dues lipotímies a la grada entre els que no poden suportar la tensió. Duel al sol amb final agònic a favor nostre. Les ambulàncies evacuen els casos més greus d'atac de nervis. Segona bossa de Doritos pel de sempre i una altra samarreta.
10:40 L'Elsa guanya el primer partit sense ni vestir-se de curt.
11:05 Billy the Kid i son pare baixen a la pista. En passar-se amb els focus, els de la tele fan saltar els ploms de l'estació transformadora de Vic: el polígon industrial a les fosques (el pavelló ja hi estava des de primera hora). Tobottom de nou a la pista. Un càmera de la tele retirat amb luxació de cervicals en intentar seguir el volant en una rematada d'en Tobottom.


11:45 Nova lliçó d'arbitratge a càrrec de Sir George, que imposa el reglament amb rigor però sense duresa, amb rectitud però sense prepotència, amb comprensió però sense amiguisme, amb tolerància però sense debilitat. Un mestre! Billy the Kid i Tobottom pugen a la grada amb la feina feta.
11:55 Baixen les dues parelles de la C: Billy – Gottfried i Bye – Save. Cua des de Roda fins a Vic, pels que venen de Barcelona i la boira els ha sorprès, i fins a L'Esquirol, pels que venen de dalt i han parat a esmorzar primer. Els mossos prenen posicions a la porta per evitar que algú es coli sense entrada. Primeres bufetades. Dues bosses més de Doritos per en Tobottom.
12:20 Billy – Gottfried ja són al bar, posant-se fins al cul de suc de pinya i calimotxo, respectivament. Bye – Save han cremat totes les forces en el primer set i el bàdminton-samba no els ha pogut salvar en els altres dos. Perden per punts però guanyen en la qualificació artística. La farmacèutica de Roda paga la hipoteca amb el que treu de la venda de Cristalmina i Betadine a Billy the Kid per mirar de curar les nafres provocades pels plongeons.
12:45 El petit Michael baixa a la pista i al cap d'un moment en torna amb una nova victòria. En Keith i Thetower ho intenten ara amb dos rivals molt més joves i experts, però no se'n surten. La cridòria de la grada els desconcentra, com a l'Elsa, que tot i jugar un partit memorable no pot superar la propera campiona de la seva categoria. Tobottom continua comptant els partits per victòries, ni que el rival sigui dur com ha estat ara, i allargant tots els partits a tres sets, si pot, per a major satisfacció del públic. Una altra samarreta per a la rentadora. Es dispara a la revenda el preu de les entrades en saber-se que juguem tres finals.
14:00 Comença la final de dobles, amb Billy i Gottfried. Els mossos, finalment, es decideixen a carregar contra els que volen entrar tan sí com no, encara que no s'hi cap i que no han pogut aconseguir entrada. En Joan Gallach també s'hi enfronta.


14:50 Han de canviar els de la càmera, esgotats de seguir els moviments anàrquics d'en Billy. El públic fa la ola a la parella de Silverwave, que suma una altra victòria. La cambrera de la cantina es canvia el cotxe amb el que ha tret de la venda de patates a Tobottom. Dos plàtans més per en Keith. Baixen a la pista l'Elsa i en Tobottom, per a jugar la final veterana. Es desploma una grada de mecanotub, plena de gom a gom de gent amb i sense entrada; no hi ha ferits però sí molta mala llet.

15:00 La vileda i la mopa no donen a l'abast a eixugar la suor en les dues pistes. Empat a un set en l'una i lluita aferrissada en el segon set en l'altra. Revés d'esquena paral·lel mirant a la grada d'en Tobottom; plongeon de Toni Thesaver; despreniment de retina de l'àrbitre, que no creu el que acaba de veure.

15:15 Una altra ola per a l'Elsa i dues més per Tobottom, que no guanya a la pista però sí en el cor de l'afició i en els resums de l'Esport3. Entren a la pista les primeres autobombes per mirar de minimitzar la inundació provocada per la suor despresa en la final. Evacuació dels voltants de Sau, en prevenció de la pujada del nivell del Ter. Protecció Civil recomana no sortir de casa si no és estrictament necessari, com sempre.

15:25 Fotos, lliurament de trofeus i càrrega a la camioneta. Substitució del palier trencat en la camioneta, víctima del sobrepès. Entrepà de formatge per en Gottfried i bossa de matutanos per en Bye Sense. Carretera i manta. Que es preparin a Dogsville!
Fotos: gentilesa de Jordi, de Roda; Tobottom i Bye Sense.









dimarts, 1 de novembre de 2011

Notes des de Paris
(apunts d’un enviat especial al Yonex French Open 2011 de Bàdminton. Sessió semifinals)

27 10 11. 23h. Primeres emocions.

No puc estar-me’n, ja estem a Paris !. El trajecte ha estat llarg i no exempt d’algun incident. Entre d'altres, m'he deixat la motxileta amb la càmera i les entrades del supertorneig (!!) en una area de servei qualsevol, a mes d' 600 km d’aquí!. Demà, superant-me a mi mateix, em tocarà de nou posar a prova la paciència dels organitzadors...sort q les entrades son nominals..

Pero estem aquí, i nois(es), he anat a parar al q seria "l'hostatgeria oficial del torneig" !. Aquí hi ha la creme de la creme mundial d'aquest ofici de raqueta i ploma. I ja em veieu a mi, rodejat de xinos japonesos malais i algun danés, i lamentant no dir-me Vicenç Buesa, perque us asseguro q la samarreta de Vilanova q porto segur q tornava firmada per tots els cracs, si no es que se la posaven en el mateix podi, o feia directament soci honorífic del club al Lin Dan.

Es divertit perquè a l'ascensor pots coincidir amb qualsevol i els 8 pisos de l'hotel donen per fer algun comentari. Ho he intentat amb una parella d' japonesos q m'han semblat prou riallers i amb el meu angles monosil·làbic els he fet entendre q si ja estaven a les semifinals. He ficat la pota fins al “Tobottom”.

En fi de tota manera aviam si puc fer alguna coseta què valgui per promocionar el club i aixi l'any q ve q ens paguin el viatge a tots... ja us explicaré.

Bonne nuit i tapat !

Alphons

28 10 11. 21:30h. No hi ha paraules.

En fi gent, no hi ha paraules. 5 hores clavat a la cadira, quina sensació, quina passada! Us adjunto dos imatges desenfocades, no perquè estiguin tirades des del mòbil sinó per l’estrèpit i el rebombori continu del pavelló. Quina festa!!

Un autèntic plaer veure jugar a bàdminton com un espectacle multitudinari amb tota la massa enfervoritzada, tan pels moments continus de joc excepcional com per recolzar als "locals" (en aquest cas els danesos per una sentida solidaritat paneuropea enfront el poder xines)

I a mes he tingut la “potra” d’enganxar la final anticipada dels IM, on finalment en Lee Chong Wei a tornat a posar les coses al seu lloc, desprès d’haver passat una certa inflexió a partir de la derrota del mundial.

Quin mag! Pensava mirar-m’ho analíticament: quina tècnica fan servir, com es mouen, com agafen la raqueta... però es impossible. A la magia no has d'estar tota l’estona intentant veure com es fan els trucs, al final he decidit deixar-me seduir totalment per la il·lusió i disfrutar plenament de l’espectacle.

En fi. Què ha valgut mol la pena. Haviam si en alguna altra ocasió som capaços d’organitzar una expedició col·lectiva.

Bona nit a tots

Alfons

PD: Si algu vol seguir resultats, aneu l'habitual:
http://www.todostorneos.es
I busqueu el "french open"
i si voleu seguir en directe les finals de demà, a:
http://www.bwfbadminton.org
ja trobareu la pestanya q us porta al canal tv. Jo ja no hi sere q ja estem de tornada



LeeChongWei vs Chen long (si que ho és de "long",si) i a la dreta DX danesos vs xinesos



Lin Dan amb la samarreta taronja de Vilanova? no!! si l'hagués dut no s'hauria lesionat !