dimarts, 27 de novembre de 2012

La petita delegació, també roda

Després d’emportar-nos un bon grapat de triomfs a les proves anteriors, a l’hora de planificar científicament l’expedició cap a Three's Wheels vam decidir donar descans a part de les bèsties del club (cronista inclòs, de manera que haureu de disculpar als aprenents imberbes que han redactat aquestes línies) i proporcionar una mica d’alè a la resta de jugadors i jugadores del Circuit. Tanmateix, ni tan sols així s’aturà l’operació omple-prestatgeries que ens obligarà ben aviat a llogar un traster en algun polígon.

¿Com finalitzà la jornada? Okupant l’accés principal del pavelló neuràlgic d’Osona, travant les portes amb taules, cadires, trofeus, raquetes, bosses i les successives rondes que sufragaren els vencedors (una tradició que caldria instituir d’ara endavant. Hi ha qui reprodueix balls ancestrals davant els contrincants, qui s’abraona contra el pit del company o qui forma un cercle perfecte entortolligant braços i cames: nosaltres, més prosaics, ‘nem directament a la barra més propera!)
Una nova tradició
(Nota: podeu observar, darrera l’improvisat búnquer, l’expressió dels jugadors d’altres clubs, dirigint-se a les alçades divines cercant una explicació metafísica. Però no, no es tracta de cap miracle!)

El que passà abans de la celebració, fou un espectacle sense embuts. La jornada arrancà, amb puntualitat extrema, amb un presagi inequívoc del que succeiria durant les hores immediatament posteriors. Tobottom, conegut pels equilibris a l’aire i per la personal interpretació dels horaris, aparegué rigorosament a primera hora a les pistes. La seva fulgurant  presència, provocà l’eliminació fulgurant del primer contrincant sense ni necessitat de fer el primer servei. Tot seguit, el més menut de la colla, en Miguel, inaugurà de facto la competició amb una victòria treballada en individuals. Més endavant, després de no poder doblegar el sots-campió de la categoria, arribaria fins la final de dobles.

A mig matí, amb el pavelló a punt de solfa i la llum jugant al fet a amagar, anaren incorporant-se a la roda la resta d’integrants. Yes I Will Be tornà a demostrar com és capaç de compaginar les noves tecnologies amb les acrobàcies més agosarades i enlluernadores (hi ha diverses teories documentades sobre la font de la seva imperturbable luminescència). Tant és així, que pels més neòfits, fou capaç de detallar, pas a pas i a ritme alentit, totes les fases imprescindibles per llançar-se a terra per agafar un volant, tornar-se a aixecar i rematar el punt com si no hagués passat res de l’altre món. El seu mestratge quedà palès en la victòria final, remuntada inclosa, contra el Leviatan d’Hortons, qui havia esmorteït prèviament l’ascens meteòric de Tobottom.
Estudiant els adversaris
Instruccions, pas a pas
 
(els darrers punts del match...)

A The Tower se li presentava un escenari força més encrespat. El sorteig havia aplegat a les jugadores de dues categories, produint un còctel poc digestiu per a estómacs delicats. Els bons organismes, però, ho suporten tot i conclogué la competició cedint només contra l’estrella internacional EE (Elen’s Elm) i, fent parella amb Lord Gottfried, contra EE al quadrat (és a dir, EE + Beautiful View).
The Tower no se'n va del podi
(¿Qui pot amb The Tower?)

Luck feia la primera aparició oficial de la teva temporada, superant sense entrebancs la prèvia de grups i deixant sense ritme cardíac la que seria la vencedora final de la seva categoria. Les imatges demostren que, mentre ella mantenia el cap ben alt i l’esguard fix, la seva contrincant, mig cap cot, precisava de tota l’assistència del seu equip i d’un temps prudencial de meditació abans de dissenyar el seu complex estratagema de joc.
¿Qui guanya en el joc de mirades?
 
(Una esmaixada inapel·lable)

La subdelegació de la subcomissió subcontractada de New Town no entén de dosificar energies i acudí amb tota la munició disponible. Aquesta vegada, però, duien un as amagat a la màniga: Sir George Crown’s Nest es destapà com especialista en endur-se els partits a tres sets i com a contrapunt necessari per tal de compensar la força desbordant de Tobottom. Tan bon punt ajustaren els engranatges de la maquinària perfecta, cap parella piulà. A partir d’ara, que tremolin els fonaments de la terra!
¡Cuidao... què vénen!


Per la seva banda, la formació Billy The Kid – Lord Gottfried cedí ben cordialment davants els extraterrestres del planeta A ¿Seria per donar una mostra de benvinguda? ¿Seria potser per què anaven amb el pas canviat? 
Quatre cames que van a la seva
(Una defensa poc ortodoxa)

En individuals, Billy The Kid patí sens dubte els efectes del canvi d’altitud. Acostumat als moviments horitzontals, en paral·lel a la superfície llises de les pistes, els poc més de quatre-cents de Three’s Wheels s’erigiren com un descomunal obstacle.

I, per acabar-ho d’adobar, tampoc cal obviar que, entre la boira espessa característica de la Terra Mitjana osonenca (per bé que cada vegada més escassa), reaparegué un bell conegut de la colla, en Molimola. El dinamisme dels seus moviments posa de manifest que el llarg procés d’hibernació no l’ha malmès gens ni mica.
El retorn d'un mite

Aquí conclou aquesta crònica d’emergència d’un relator amateur. La propera trobada serà abans de Nadal. Aleshores probablement ja haurem buidat del tot l’infermeria i, segons l’evolució de les negociacions i la intensa campanya de promoció institucional, comptarem amb nous fitxatges.

PD. Una nota de la dificultat tècnica i espiritual d’aquest esport: a l’hora que se celebrava una única i reduïda competició de bad-minton, a l’espai annex se succeirien, com a mínim, dos miniesports més: patinatge artístic i hoquei sobre rodes. El personal del bar esbufegà...

diumenge, 11 de novembre de 2012

Operació conquesta (súbtil i constant) de Can Fanga

¿Qui diu que no és possible introduir els volants i la ballaruca a Can Fanga? De moment, no hi ha cap documentació que acrediti que cap de nosaltres ha començat a infiltrar-se d'amagotits a la City.
Tanmateix, dimecres passat, sortint de la feina, vaig topar-me amb aquesta imatge tot just en el lateral de l’entrada d’una finca de Consell de Cent:

 No es tractava de cap comerç, sinó d'una finca normal i corrent.
¿Algú ens està avisant que s'apropa un esdeveniment catàrtic?
Anirem informant.

dissabte, 3 de novembre de 2012

Noves espècies d'adeptes

El cap de setmana passat, tot aprofitant que es podia veure en viu i en viure el Màster de París, vaig instal·lar el campament pertinent en el menjador, amb la intenció de poder  gaudir d'unes quantes hores de bona animació. Però, ai las!... algú va ocupar la meva butaca a la tribuna d’amagotits.

¿El resultat? Després d'una negociació força complicada, amb intervenció judicial pel mig, ens ho vam repartir a mitges.
 

(podeu comprovar que la foto està presa durant una pausa entre set i set: quan el volant estava en dansa, fou impossible aconseguir que l'okupa apartés la cara de la pantalla).