dimarts, 14 de juny de 2016

Clash of Catalans 2 (i no serà pas la darrera)

Vuit equips de tres o quatre jugadors, quatre equips de catalans de nord i quatre més de catalans del sud (amb algunes concessions recíproques sobre la marxa), dos partits de mixtes, un d’individuals masculins, un de dobles masculins, matxs matiners pels més menuts (bé, de fet, menuts tan sols per l’edat cronològica), puntualitat en els horaris, benvinguda cordial, organització fluïda i cordial, avituallament constant i de qualitat, competició paral·lela i lliure pels més agosarats i sense taquicàrdia... Tot això, i molt més, és el que succeí en la segona edició del Clash of Catalans el diumenge 12 de juny  a Saint-Estève, un municipi a tocar de Perpinyà que ben aviat serà conegut internacionalment per promoure unes trobades bàdmintonianes d’alta volada.

Tot aprofitant la generosa invitació del BSE66, una “mezcolanza” de comitiva (com li agradava dir a una professora emèrita d’antropologia de la UAB), integrada per jugadors federats i no federats de Vilanova, Hortons, La Garriga, Granollers i Roda, creuarem els Pirineus per La Jonquera, de manera esgraonada, legal, i sense generar embús a la xarxa viària. L’any passat ja vam desdibuixar  fronteres administratives i burocràtiques per inaugurar aquesta sèrie de trobades d’anada i tornada que ja desem com una cita obligada en el nostre calendari i que ha anat creixent en nombre de participants (malgrat les baixes de darrera hora en tots dos bàndols), partits (aquesta vegada vam haver de limitar el tempteig al millor de tres sets a onze punts), serveis, recursos i rialles.

¡Tots i barrejats!

La primera ronda del segon cicle ha suposat un pas més camí de l’excel·lència. Tant per la cordialitat dins i fora les pistes (de fet, en aquesta cas, aquesta és una divisòria estrictament formal), la diversitat de jugadors pel que fa a l’edat, la mida, l’origen, l’estil de joc... com per l’aturada tècnica per dinar plegats, un ritual necessari i característic dels Clash of Catalans.  Enguany, per fugir de la xafogor (ni molt menys comparable amb la de l’any passat) i per gaudir del dia assolellat i la brisa marina (a tot arreu on anem hi ha de passar la brisa, vingui d’on vingui), la colla del BSE66 ens sorprengué al preparar unes taules i cadires a l’exterior del pavelló on, a banda de gaudir dels àpats i les begudes fresques que cadascú dels amfitrions dugué de casa (fins i tot en MoliMola hi afegí un grapat d'ampolles de vi de la seva estada a La Rioja fins el dia abans), habilitaren unes brases per cuinar in situ les típiques “saucisse”, culminades amb unes postres abundants a base de pastissos i creps.

Esportivament, el que succeí dins el pavelló conclogué com també mana la tradició, amb una victòria sense pal·liatius d’un dels equips del BSE66. Tanmateix, l’èxit en els resultats no fou pas el més rellevant de la jornada, sinó la possibilitat de compartir pista, encara que sigui només dues vegades per temporada, amb jugadors que poques vegades coincideixen, intercanviar idees i maneres de fer dels clubs, comprovar com les diferències en la llengua poc tenen a fer quan s’interposen un volant i una ploma pel mig, i reconèixer, gairebé científicament, com arreu el bàdminton és un punt d’unió de persones amb perfils ben diversos.

Tota hipòtesi demana de les seves proves de validació. Així doncs, aquí tenim unes quantes evidències proporcionades pels nostres corresponsals/jugadors.

Moltes gràcies amics de Saint-Estève!!!


Alguns highlights

Magnífic debut internacional de l'Alícia i el seu nou company

La Pilar també debutà amb un company d'alta precisió

Consell número 1: hidratar-se i recuperar forces

Consell número 2: sempre somriure

Consell número 3: els mixtes sempre prometen espectacle

Consell número 4: hi ha moviments que només es poden realitzar per sota d'una certa edat

Consell número 5: en Philippe i en Manu en no tenen mai prou

Consell número 6: el públic sempre prefereix la proximitat a les pistes

Uns dempeus, altres asseguts


En Manel sap triar molt bé les parelles

Pausa per dinar

La pedagogia del plàtan d'en Bye Sense és universal