dijous, 30 de maig de 2013

I Open Mixtos 2013 de bàdminton a Vilanova del Valles: una inscripció de luxe!

Les inscripcions recollides fins ara per a prendre part en el I Open de dobles mixtos de bàdminton són de les que criden l'atenció. Digueu si no és veritat:

Olga E. - Bartomeu
Anna - Fran
Nancy - Guillem
Glòria L. - Joffre
Anaïs - Juanjo
Valèrie - Albert
Maria M. - Àlex
Glòria R. - Pablo
Maria S. - Alfons
Pilar - Alfonso
Rosa - Carles
Marga - Emilio
Olga C. - Salva
Clara - Abel
Carme - David

L'emoció està garantida fins a la darrera ronda...

St. Lawrence-of-the-Gardens, maig de 2013. L'alcohol només es pot barrejar amb el volant...si encara és al cep!


El dissabte 25 de maig de 2013 els companys de St. Lawrence-of-the-Gardens (en col·laboració amb la FECAB, com sempre es fan aquestes coses) van organitzar el XIII torneig del Circuit Català de Bàdminton de la temporada 2012-2013 i van superar les expectatives quant a l'èxit de la convocatòria que hi havien dipositat tots els assistents, encara que no semblava que fos possible vist el llistó tan alt que havien deixat ara fa un any.




A la organització impecable, al laboriós treball d'enfosquiment dels laterals del pavelló per aconseguir una visió excel·lent en la pista (i facilitar la feina a la premsa gràfica), a la feina incansable dels cuiners i les cuineres per fer que no faltés cap delícia en el bar a cap hora del dia, al clima de camaraderia que es respirava a Gardens només passar la porta del poliesportiu s'hi van afegir aquesta vegada la imaginació i l'enginy necessaris per, a més de tenir tot el necessari per a tenir una competició de bàdminton, incentivar tots els participants a repetir l'experiència el proper any, fer promoció de la comarca, dels qui hi viuen i la cuiden i acabar-ho tot plegat amb un fi de festa sorprenent.




Fins ara ja sabies que podies atansar-te al torneig amb les mans a la butxaca, perquè tindràs a tota hora el restaurant obert com també passa a La Garriga; no cal que portis de casa la carmanyola de macarrons ni l'entrepà de fuet: sempre trobaràs un tall de coca o una poma per matar la gana o refer-te del darrer partit. Els que no juguen, a més, poden degustar una copa de cava i acompanyar-la amb uns talls de pernil.










Però és que a més, aquest any havien programat una visita a les Caves Castell d'Age, situades molt a la vora, i un sopar al costat mateix del pavelló perquè s'hi havia preparat una barbacoa!






I si encara no en tenies prou o t'apretava el fred podies ajudar a baixar el sopar o agafar temperatura amb el ball posterior fins que el cos digués prou. I tot, sempre, amb l'ambient acollidor dels amics de Gardens. I per acabar de reblar el clau, ells mateixos van dissenyar i construir (quina feinada!) uns trofeus originalíssims sorgits de les entranyes de la seva terra: ceps i volants tots barrejats. Avantatges? Un de claríssim: tot i mesclar el vi amb el volant, no dones positiu si t'aturen els mossos!







Fins i tot van senyalitzar la zona d'estiraments previs i posteriors als partits, que va ser aprofitada al final per a fer el lliurament de trofeus. Llàstima que la bandera destenyia i a algun participant li van quedar les sabatilles marcades amb les quatres barres!



La il·luminació va quedar immillorable, l'espai entre pistes era suficient i el tacte del paviment era l'adequat; alguns jugadors van anar per terra, com sempre, però més víctimes del seu ímpetu desbocat que no pas per falta de tracció.










Què se'ls acudirà als amics de Gardens en la propera edició del seu torneig per a superar aquesta? Haurem d'esperar un any, però segur que no decebran ningú. De moment, tenen l'enhorabona i la felicitació de l'expedició de Newtown-la-Vallée – Silverwave i la recomanació als que s'ho van perdre que l'any vinent no deixin passar l'oportunitat de participar en la festa.



Si se'm permet suggerir algun complement, jo demanaria cobertura wifi de franc en tota l'àrea del pavelló, vist l'ús intensiu que es va fer de tota mena d'esmarfones, tauletes i portàtils. L'Olga, amb bona vista, es conformava amb les 4 polzades del seu LG.




En Tobottom, amb alguna mancança perceptiva pròpia de l'edat, aprofitava a fons les 7 polzades del seu HTC.




YesIwillbe, sobrat de visió, tot i així utilitzava l'iPad 2 de 10 polzades i 32 GB.



Amb totes les facultats sensores i motores intactes, la Laura, que s'estrenava en el circuit, va guanyar per golejada amb el Sony VAIO de 17 polzades i es va emportar el primer premi d'accessibilitat a la xarxa.



També n'hi havia uns quants que s'estimaven més la solució clàssica per a aprofitar les hores entre partits i estudiar per als controls de la setmana: el paper no desapareixerà mai. En Raül, l'Elena i l'Elsa es van apuntar a aquesta solució que no depèn de modes ni de cobertures.



I per a controlar la marxa del torneig els de Bigpotters van triar la solució més antiga però també la més eficient: el paper.




Què va passar en l'àmbit estrictament esportiu (si és que es pot considerar "esport" el que practica algun dels nostres representants sense sentit comú, més a la vora del teatre còmic o de la ciència ficció que no pas de l'esport)?



L'escamot de Newtown-Silverwave estava format per en Sergi, una nova promesa en el sub-11; per l'Olga (Bigpotters també), que competia en dobles i en individual A-B; per l'Elsa (The Sacred Family també), que lluitava en l'individual C; per l'Arnie, que se les tenia en els dobles C i en els indis sub-15; per en Billy the Kid, que jugava dobles amb l'Arnie i  es feia el valent en els individuals C; i per en YesIwillbe, en Tobottom, en David (Gardens també) i en Bye Sense, que partien com a favorits (3 caps de sèrie en 6 grups) en les disputadíssimes individual i dobles D.



El més petit de tots va donar una bona imatge en la seva primera aparició en les pistes de Gardens: va perdre el primer set, va guanyar el segon (17-15) i va perdre el tercer per un ajustadíssim 13-15 contra un jugador local que ja té força experiència en el circuit. Una mica més de traça en els punts finals li haurien donat la victòria, però no va poder ser per molt poc.



En el segon partit, contra un rival molt més curtit, el resultat no va ser tan ajustat però en Sergi va combatre, sinó amb encert amb valentia, durant tot el partit.



La presència de Billy the Kid i l'Arnie en els dobles va ser efímera però contundent. Van donar mostra d'entendre's a la perfecció (tots dos parlen i comprenen perfectament el català, oral i escrit), però van caure ja en el primer partit perquè els va tocar de fer front a la parella de Terrace que acabaria guanyant la categoria.


En els dobles D les coses van anar força millor. Tobottom y Bye Sense van passar per poc la primera ronda en superar en tres sets molt igualats en Shoutsound i en Lluís, una parella local perillosíssima que tenia a favor seu el factor camp i un públic que no deixava d'animar-los.



En les semifinals la competició també pintava bé: van guanyar 25-23 el primer set a una parella molt jove de Dogsville i van encarar el segon set amb una sortida en tromba que els va donar aviat un bon avantatge en el marcador. Acte seguit, a en Bye Sense se li'n va anar la pinça i va començar a fallar els cops que t'expliquen quan et compres la primera raqueta; Tobottom, desesperat, va lluitar com sempre per compensar les mancances del seu company però al final també se li va encomanar la tonteria i van acabar perdent el segon set per 17-21. El tercer set va seguir un patró similar i el van cedir per un ajustat 18-21. Haurien pogut fer una mica més per arribar a la final? Segurament, però també hi ha qui diu que ja van fer prou de no danyar les instal·lacions i no petar cap raqueta.


La segona parella de la D, formada per en David i en David, tots dos de Gardens, va ensopegar només sortir a la pista amb el mateix equip de Dogsville que més endavant passaria per sobre de Tobottom i Bye Sense. D'acord, no van guanyar, però a veure qui pot igualar escenes com aquesta:



L'altra parella en la categoria D sí que es va mostrar intractable ja des del començament: van superar amb una facilitat insultant la primera ronda, contra Exento, que no va poder ni bellugar-se davant la fúria de YesIwillbe i en Carlos. La semifinal també van guanyar-la sense gaires entrebancs, tot i que la parella mixta que es van trobar al davant, de Wheel's Beach i Niceland, va saltar a la pista disposada a donar la sorpresa.




La final, contra els nois de Dogsville que havia apartat Tobottom, Bye Sense i els Davids de la lluita pels ceps, va tenir dos escenaris molt diferents: un primer set molt igualat, que es va resoldre pels de Newtown-Tremp per 23-21, i un segon set de domini complet dels nostres que els va donar una nova victòria, que és la que fa 3 o 4 en el que portem de temporada...



La darrera parella amb representació de Newtown-Silverwave era la formada per l'Olga i en Paolo (tots dos amb fitxa per Bigpotters).



El quadre de joc a Gardens era molt complicat i ja en el primer partit es van trobar al davant dos titans com l'Àlex i la Maria (Niceland), que van obligar-los a remuntar el primer set en contra per poder superar la ronda.






En la semifinal tot es va complicar encara més per a l'Olga i en Paolo, perquè es van trobar cara a cara una parella molt jove però temible de Niceland: la Marina i el Marcos (aprofitem per a felicitar en Marcos i el club de Niceland pel flamant títol de campió d'Espanya en dobles sub 15 aconseguit brillantment a Astúries tot just fa dues setmanes, en una competició on no va perdre ni un sol set!). L'Olga i en Paolo no van espantar-se pel curriculum espectacular dels seus rivals i els van plantar cara, però no van poder arribar a la final...



Aquí es van acabar els dobles dels nostres, amb una victòria i dues semifinals.

I els individuals dels sèniors, com van anar? En la D masculina teniem moltes esperances perquè dels nostres quatre representants (Tobottom, YesIwillbe, David i Bye Sense), tres eren caps de sèrie. Però també és veritat que les alineacions dels altres clubs eren de les millors que es poden trobar. Sense anar més lluny, l'equip de Gardens el formaven, a banda del propi David, en Shoutsound, en Ferrie i en Lluís, que no apareix gaire en els tornejos però que dóna guerra com si fos el més antic de tots. I també hi havia en el quadre en Carlos, tres jugadors de Dogsville, un de Terrace, un de Niceland, gent de Wheel's Beach, de Bigpotters... en definitiva, un quadre complicat.

El primer a saltar a la pista va ser en Tobottom, que va guanyar el primer partit a tres sets ajustadíssims i va ensopegar amb una pedra massa dura en el segon: en Ferrie, de Gardens. Tot i així, ja coneixeu en Tobottom i sabeu que pot perdre però mai caure derrotat. En Ferrie va haver de suar els dos sets i no badar ni un moment per deixar en Tobottom fora del quadre i poder passar ell a quarts de final.



En el primer grup, YesIwillbe va emportar-se el primer disgust de la jornada quan va trobar-se al davant en Willy, de Dogsville, un jugador que ha tingut una progressió espectacular en molt poc temps amb l'ascens de categoria.


YesIwillbe va practicar l'habitual joc combatiu i esgotador per als rivals que li dóna una victòria darrera una altra, però un Willy rocós i segur, seguit amb atenció des de la grada per un públic incondicional, va aconseguir guanyar el partit a tres sets força ajustats i en YesIwillbe va quedar fora de la lluita per les medalles després de molts tornejos d'arribar sempre a les finals.





En David, cap de sèrie número 6 de la categoria, va superar el primer rival, de Bigpotters, gràcies a la seva concentració i al seu joc dur i sense fissures. Amb el segon contrincant, de Wheel's Beach, va tenir més dificultats però tot i així va guanyar el partit, a 3 sets força igualats (23-21, 16-21, 21-19). 






En Bye Sense, cap de sèrie número 4, va enfrontar-se a dos jugadors no tan experimentats en la categoria D i en clara progressió en el seu joc. Va poder vèncer els dos partits sense haver de tirar mà del seu extraordinari potencial físic, de la seva tècnica depurada o de la seva mentalitat guanyadora que ja és llegendària: va guanyar de xiripa. Els dos partits van ser força entretinguts, especialment el segon, que es va haver d'interrompre diverses vegades per donar temps que l'arbitressa parés de riure.




En els quarts de final es va trobar amb en David, en un duel fraternal que estava pactat, com tots els seus, a tres sets. El bitllet cap a la semifinal el va guanyar en Bye Sense perquè va saber utilitzar amb força traça totes les parts de la raqueta que no són la corda i gràcies a l'ajut inestimable de la cinta de la xarxa, que va decantar tots els punts conflictius a favor seu.




Amb aquesta victòria en Bye Sense arribava després de molt de temps sense fer-ho a unes semifinals, on s'havia d'enfrontar amb en Willy, de Dogsville, botxí de YesIwillbe en la fase de grups i d'ell mateix en els dobles. L'acompanyaria un cop més la sort? Aprofitaria de nou el seu tacte de seda amb la canya de la raqueta? Seria capaç de tornar cap volant amb la seva mobilitat pètria? Doncs no, no va ser capaç de pràcticament res... contra tot pronòstic, va guanyar el primer set perquè després de portar-lo sempre molt igualat al final va agafar un petit avantatge que en Willy no va poder eixugar. En canvi, en els altres dos sets li van pesar molt les cames i les zones limítrofs, la seva vista de falcó el va trair en els volants ajustats a la línia i va quedar-se amb la mel de la final als llavis.



En Willy va fer, a més, un gran partit, no va perdre la concentració ni la confiança en ell mateix i va passar justament a la final, on es va trobar al davant un Carlos que va haver de lluitar moltíssim en la seva semifinal per a aturar en sec el camí que portava en Ferrie cap a la final. El partit de quarts de final entre germans de club, Shotsound - Ferrie, va ser antològic. El primer set va ser per en Ferrie; en Shotsound va recuperar en el segon però en Ferrie es va refer en el tercer i, aconseguint dominar la passió i els nervis que sempre el traeixen, va guanyar el matx entre els aplaudiments del pavelló.




Què van fer les nostres noies en els individuals? L'Elsa (The Sacred Family també), potser encara en el núvol d'eufòria desprès de la seva sonora victòria la setmana anterior a Snailville, no va estar tant concentrada com de costum. Cal dir que li va tocar competir en un quadre complicat a més no poder, contra la Meri, la Samantha i la Laura, però això no és excusa. El primer set, contra la Meri, va deixar el públic sense alè, perquè es va resoldre per 27-25 a favor de la de Dogsville. Qualsevol de les dues l'hauria pogut guanyar. El segon set es va resoldre per 21-18 també per la Meri, però va ser igual d'equilibrat que el primer i l'Elsa va tenir opcions de victòria fins al darrer punt.




En el segon partit l'Elsa es va enfrontar a la Laura, una rival potentíssima que quasi la va treure de la pista a base de cops llargs al fons i rematades imparables. Tot i això, l'Elsa va guanyar el primer set perquè va saber jugar a les cantonades i va frenar la Laura a base de drops mil·limetrats.








Malgrat aquest inici excel·lent, l'Elsa no va poder guanyar el partit perquè la Laura va saber treure tot el profit de la seva potència i va emportar-se els dos darrers sets per 23-21 i 21-18. Com es veu, l'Elsa també hauria pogut guanyar aquest partit a poc que hagués tingut una mica més d'encert. Ja una mica desconcertada i amb el cap més en el proper torneig que en l'actual, l'Elsa va acabar perdent també el tercer partit, contra la Samantha.

L'Olga, de la seva banda, va quedar enquadrada en la categoria única A-B amb la Marina i l'Elena, totes dos de Niceland. Va lluitar amb la seva tenacitat característica contra totes dues, això ja s'ho imagina tothom, però l'Elena, en constant evolució cap al podi i la Marina, jugadora expertíssima, àgil, potent, astuta i tècnica, li van guanyar els dos enfrontaments. 


Perduda aquesta possibilitat de lluitar per les medalles, l'Olga va dedicar-se a pressionar els jugadors quan li va tocar arbitrar per aconseguir acabar d'hora i anar a ballar.



Què va fer l'Arnie en la sub 15? L'Arnie és capaç del millor i del pitjor; tan aviat et deixa anar un cop magistral com marxa del partit i no saps on para.




En Billy the Kid hi ha cops que es desespera (vés, quin un també!) perquè no sap què fer-hi. A Gardens, l'Arnie es va comportar com sempre: sets molt sòlids on es mostra intractable, seguits de joc tou i fàcil per al contrincant.


Fruit d'aquesta dualitat, l'Arnie va aconseguir passar a la final com a primer de grup davant els rivals de Dogsville i Niceland, però va perdre la medalla d'or en tres sets contra l'altre Arnie, el de Niceland. Va ser una autèntica llàstima, perquè va tenir el cep daurat a tocar i es va haver de conformar amb el platejat.




El darrer membre del nostre escamot era en Billy the Kid, que és capaç de compaginar les seves funcions de tècnic de base amb les de jugador d'elit (entenem "elit" en el sentit ampli, que abasta des dels cracs asiàtics fins als canis de platja). En Billy va fer un primer partit excel·lent, però li va faltar inspiració en el segon, contra en Quimet, de Terrace, que acabaria guanyant la categoria C brillantíssimament davant en Khalid, també de Terrace, en un duel apassionant. En Billy no va arribar més lluny en la seva participació però, per la part que li toca, va guanyar la plata de l'Arnie en comandita.









La jornada va deixar per al record altres imatges espectaculars com aquestes:



En JJ, contundent en totes les rematades.








L'Òscar i el Marcos, en un duel de vigor i tècnica a la pista central.


YesIwillbe, un jugador que concentra resistència, tècnica i fortalesa mental.


La Raquel, que va reaparèixer a casa amb detalls de qualitat.


L'Elena, jugadora excepcional que ens enamora per la perfecció de la seva tècnica, l'elegància dels seus tocs i la bellesa dels seus moviments.


En la seva primera aparició en un torneig, en alguns moments la Laura ens va fer pensar que si el seu germà ha arribat on ha arribat en només un any, ella pot fer el mateix, però encara més de pressa.


Els d'Snailville, pocs però que es fan notar arreu per la solidesa del seu joc.



I els de taronja, novament intractables en els dobles, que van rebre el premi del Toni, un altre crac del bàdminton com n'hi ha pocs. Se'ls veu cepats, oi?

Fotografies: gentilesa de l'Ignasi (Newtown) i l'Angel (Gardens).