divendres, 10 de maig del 2013

Rose of May open 2013: facta non verba

La delegació de Newtown-Silverwave que aquest any va visitar Cerdanyola per prendre part en la trobada tradicional del Roser de Maig el diumenge 5 de maig de 2013 va ser força més petita que la de l'any passat (només Tobottom i Bye Sense), però va aconseguir els mateixos resultats, si fa no fa, perquè el que compta és la qualitat i no la quantitat, els fets i no les paraules.

Com de costum, la jornada va començar amb el muntatge de les pistes portàtils en el pavelló de Can Xarau a càrrec dels més matiners. En Bye Sense va arribar pràcticament a missa dita i no va enredar gaire, cosa que també és d'agrair.

Muntar les pistes provisionals no és difícil: cal buscar un encarregat d'organitzar la feina que indiqui als altres què han de fer...



... i els altres han d'obeir. Lavors, mentre uns marquen les línies...





..uns altres posen els pals...




 ...i uns altres pengen les xarxes.



Al final, el resultat és perfecte.



Quan ja hi ha pistes arriba el moment de les inscripcions, que es poden fer per tres canals diferents. El primer, el més tradicional, consisteix a emplenar la butlleta assegut a l'escala.



El segon, més evolucionat, requereix emplenar la mateixa butlleta, però amb el suport de la taula.



Finalment, el mètode més innovador consisteix a enviar un whatsapp als organitzadors. Els més joves van utilitzar aquest procediment massivament perquè a l'escola ja no aprenen cal·ligrafia i perquè més que persones ja són tots Androids.




Els dos representants del nostre pavelló, Tobottom i Bye Sense, van quedar enquadrats en el nivell mitjà: ni en el superior, on figuraven estrelles del bàdminton com l'Abel, l'Elena i el Marcos, ni en l'elemental, on van disputar-se el triomf els no iniciats o poc iniciats en el joc. Casualment, tots els altres jugadors eren del Niceland Bàdminton Club, així que, a la pràctica, el grup B de l'Open va convertir-se en una trobada Newtown-Niceland.

En la primera ronda, Tobottom va desfer-se sense dificultats dels seus dos rivals, i Bye Sense va fer el mateix amb els seus tres (l'organització, en conxorxa amb Tobottom, ja va començar a posar-li les coses difícils a Bye Sense).














En quarts de final, la cosa es va posar una mica més difícil per en Bye Sense en el seu partit contra en Ramiro, però no per en Tobottom, que va enfrontar-se a Exento (l'únic jugador que no era ni de Newtown ni de Niceland) i el va vèncer sense cap complicació, per incompareixença.



En semifinals, Bye Sense va jugar amb foc i va guanyar molt ajustat (21-19 i 22-20) l'Aleix V., que cada dia posa les coses més difícils als seus rivals. Tobottom, per la seva banda, va jugar a fons per enllestir el partit ràpid i arribar astutament descansat a la final.

Així, després d'una pila de partits pràcticament sense descansar es van trobar en la pista central de la banda dreta del pavelló en Tobottom i en Bye Sense, disposats a donar espectacle i a repartir-se els trofeus com a bons amics però sense perdonar-se mútuament cap punt ni un. En Tobottom reia, però sense saber la que li cauria a sobre al cap de poc; sembla estrany, tractant-se d'un home de poques paraules, no com en Bye, que normalment pateix d'incontinència verbal i sempre riu, el babau!



Com es podia preveure fàcilment, el partit es va resoldre en tres sets agònics (20-22, 21-19, 21-17) a favor d'en Bye Sense, que va ser capaç de tancar la boca i anar per feina, però el resultat hauria pogut estat perfectament el contrari perquè al xàfec de deixades de Bye Sense en Tobottom hi va respondre, com de costum, amb una calamarsada de rematades furioses. No hi va haver danys en les persones ni en les edificacions i tots dos van pujar al podi acompanyats de les autoritats de la vila, el bonic lema de la qual és "Facta non verba".



Mentrestant, en les altres pistes els duels Niceland - Niceland es van resoldre, casualment, a favor sempre dels jugadors de Niceland, que van mostrar-se més encertats que els de Niceland. Vam poder veure l'espectacular actuació, com sempre, d'en Marcos, que no va poder, tot i així, amb la superior tècnica de l'Elena, que va guanyar la categoria amb l'elegància que la caracteritza i que enamora el public. En la categoria inicial vam poder veure cops de tota mena i sense que cap lesió requerís l'assistència dels serveis d'emergència.





Acabada la competició formal, mentre alguns desmuntaven les instal·lacions, uns altres van decidir-se a jugar uns partidets de dobles.







El sistema de desmuntatge és senzill: no cal sinó arrencar del terra les tires de cinta adherides hores abans i fer-ne una pilota. Després es recullen les xarxes i els pals i ja està tot endreçat.




  
Ara, aquí també hi ha diferències... mentre Tobottom, que és un jugador --no ens enganyem-- de segona fila fa una pilota petita amb la cinta sobrera...





...l'Elena, que és al top ten del país, aconsegueix fer una bola enorme. Els anys d'entrenament s'han de notar també en això, no?


I l'any vinent, vista l'amable acollida dels amics de Niceland, tornarem amb més forces, si Déu vol. Us recomanem a tots que feu el mateix!