dijous, 30 de gener de 2014

Amants de la ploma, desacomplexeu-vos!

Si no podeu deixar de sentir-vos una mica "frikis", pensant que el vostre és un esport absolutament marginal que només practiquen quatre volats i  alguns nens als càmpings.

Si heu de confessar en veu baixa que, quan agafeu una raqueta és per picar plomes en un pavelló multiesportiu i no boles que reboten en una pista de terra o enreixada jugant a tennis o pàdel, que és el que fa la gent de pro, el que retransmeten per la tele i el que ara està de moda.

Si ,en definitiva, no enteneu com és que us ha enganxat aquest esport tan primari d’enlairar volants sense parar de saltar i correr per la pista, mireu-vos aquestes dades i potser canvia una mica la vostra perspectiva i ho comenceu a entendre millor.

Són fruit d’un senzill exercici estadístic que m’he permès en un moment ociós, i que podeu reproduir o completar vosaltres mateixos a casa, amb una simple connexió a internet.

He buscat les retransmissions d’una mostra representativa de les finals dels jocs olímpics de Londres 2012 i he comptat el nombre de reproduccions de llavors ençà. Sincerament ho feia amb l’esperit una mica encongit i esperant que el bàdminton, almenys,  no estigués entre els darrers de la llista, en les posicions de  descens, com qui diu.

La sorpresa agradable la teniu a continuació. El bàdminton és l’esport més visualitzat després dels 100 metres llisos, de les proves de natació del M. Phelps i de la gimnàstica artística, i amb diferència respecte als següents.  Podeu objectar moltes coses, que si els altres esports tenen moltes més modalitats i l’audiència es reparteix, que si els altres esports ja els va veure la gent per la tele i per tant no els van a buscar al Youtube, i fins i tot, els més entesos, que la final de bàdminton era una final molt especial carregada de morbo etc.  El que vulgueu, però més d’un milió de descarregues no poden estar totes equivocades...

Finals de diversos esports Descarregues al youtube (29/1/201)4
HOMES DONES
OR OR mitjana
100 m llisos 9.325.250 1.109.482 5.217.366,00
Gimnasia artistica 425.558 1.740.564 1.083.061,00
natacio final 4x100 1.511.625 273.458 892.541,50
bàdminton 1.214.929 386.682 800.805,50
basquet  767.836 31.227 399.531,50
Voleivol  248.942 464.422 356.682,00
Tenis 362.157 297.108 329.632,50
ping-pong 629.958 22.552 326.255,00
judo (75 kg) 428.061 77.444 252.752,50
futbol (resum) 365.752 90.738 228.245,00
Taekondo 220.040 118.713 169.376,50
Arquers 221.944
20.436
121.190,00
ciclisme pista esprint 86.501 41.552 64.026,50
Voleivol platja 67.195 23.432 45.313,50
ciclisme ruta 47.349 36.423 41.886,00
boxeig 54.316 23.646 38.981,00
canoa sprint  59.695 14.666 37.180,50
Hoquei 19.085 19.678 19.381,50
handball 24.099 13.257 18.678,00


He fet una altra comprovació encara més simple:
youtube: "olympic games london 2012"
(http://www.youtube.com/results?search_query=olympic+games+london+2012&page=2)
I aquestes son les primeres retransmissions de finals que apareixen. Top ten.

1- Usain Bolt Wins Olympic 100m Gold - London 2012 Olympics- 9.331.134
2- France Win Gold In 4x100m Freestyle Relay Final | London 2012- 685.693
3- Women's Beam Final - London 2012 Olympics  1.743.598
4- Phelps Wins Record Breaking 19th Olympic Medal - 642.504
5- Gymnastics Artistic Women's Qualification Highlights - London 2012 - 486.818
6- Women's Floor Exercise Final - London 2012 - 1.624.768
7- Women's Uneven Bars Final - London 2012- 1.362.218
8- Lin Dan (CHN) v Lee Chong Wei (KOR) - Men's Badminton Singles Final | London 2012- 1.216.275

Fa un parell d’anys, vaig veure a TV3 una tertúlia sobre futbol (hauria pogut ser d’alguna altre esport a TV3?). Hi participava la Lara zheng, una periodista xinesa que va aprendre a parlar en català motivada entre altres coses per les rodes de premsa d’en Guardiola. En un moment determinat el presentador li pregunta com era de seguit el futbol a la Xina i quins serien els esports més populars allà, a la qual la Lara va contestar que com a espectadors podien mirar varies coses però que practicar, el bàdminton.  No s’arriba a veure la cara d’estupefacció dels tertulians però n’hi ha un que ràpidament ho recondueix fent referència al ping-pong, esport que aquí sempre s’ha associat de manera estereotípica als xinesos...

Llavors ja vaig pensar fins a quin punt la nostra percepció de les coses i de la realitat d’un esport en concret està condicionada per la finestreta des de la que ens mirem el món. Vaig considerar però que potser per casualitat la Lara era del mateix poble que en Dan Lin i estava especialment motivada pel tema. Ara aquestes dades semblem demostrar, que en un perspectiva àmplia el nostre esport, potser ni tan sols és un esport minoritari...

Bon profit,

http://www.tv3.cat/videos/3942590     (minut 10:30)
Lara zheng ( tertulia esportiva 8/2/2012 tv3)



dimarts, 14 de gener de 2014

St. Stephen Hisoaks, gener de 2014. Sesrovires té un sabor especial.

Tal com estava previst, dissabte 11 de gener de 2014 va tenir lloc en el fantàstic Hot Dog's Flavour Sports Palace - Xupaxups Arena de St. Stephen Hisoaks la sisena prova del Circuit Català de Bàdminton de la temporada 2013-14; també tal com estava previst, els jugadors de Newtown-la-vallée -- Silverwave vam tornar a sortir del pavelló carregats de condecoracions i amb la panxa plena de xupaxups i les narius d'aroma de salsitxa.
Resumim en poques paraules els resultats més remarcables obtinguts pels assidus a les pistes de Vilanova del Vallés: dos ors per la Nancy (en individual C i en dobles mixtos C); dues plates per Thetower (en individual A-B i en dobles mixtos A-B); un or i una plata per En Keith (en dobles D i en dobles mixtos C amb la Nancy); or per a Lord Save i Bye Sense (dobles D); plata per a Lord Gottfried (dobles mixtos amb Thetower); plata per a Tobottom (dobles D amb En Keith) i plata per a l'Ivancible (dobles C amb en Toni, tots dos de Terrace, en una final totalment terrassenca!). Afegiu-hi que en David (Gardens) va jugar les semifinals D, que l'Arnold va caure en quarts de final D contra el vencedor de la categoria, que l'Olga i la Pili (Bigpotters) van quedar terceres en els dobles B i que l'Elsa va estar a punt de disputar la final C però va perdre per molt poc contra la Nancy i ja teniu el quadre més o menys complet.




El torneig de Sesrovires va ser curt (a quarts de 7 ja érem tots a la dutxa perquè a les 8 començava el Barça) però intens des del primer toc de xiulet: sota la severíssima supervisió de l'Expensivebear els partits es van anar succeint a un ritme frenètic, sense pèrdues de temps injustificades entre matx i matx i així va haver-hi qui pràcticament només va pujar a la grada a recollir per marxar cap a casa, sense temps ni per fer la xerrada amb la gent o per a cruspir-se els macarrons.

De fet, poca gent es va menjar el que duia a la carmanyola. Si hem de jutjar per l'olfacte a l'hora de dinar, els pocs que no van assaltar la cantina del pavelló per a devorar salsitxes a la planxa es van alimentar de l'olor que es va escampar per tots els racons del poliesportiu. Gràcies al fet que no es podia obrir la finestra del costat del bar i a que la campana extractora de fums estava en reparació, tots els assistents al torneig ens en vam anar cap a casa amb un agradable aroma a salsitxa impregnat en la roba totalment de franc. La pena és que la sarsuela de peix o el xai a la brasa no van tenir el mateix èxit, perquè llavors el festí hauria estat complet. Suggerim respectuosament a la federació que per als propers anys tingui en compte la temporada de calçots per a coordinar-la amb la de bàdminton i així ens en anem cap a casa tots ben tips de ceba i olorosos a més no poder.

Per a complir els horaris, sempre obedient amb la normativa i amb les instruccions de la directiva del torneig, en Bye Sense va haver d'insistir i insistir i tornar a insistir amb en Molimola, que intentava per tots els mitjans d'ajornar el xoc de trens descapotables particular que els havia d'enfrontar i no trobava el moment per a començar el partit.





En Molimola es va perdre els primers encontres víctima de la rigorositat organitzativa que no li va tolerar que fes tard i de la seva pròpia xerrameca que el va endarrerir perquè camí de Sesrovires es va entretenir a fer-la petar amb el del quiosc, el del bar, el de la gasolinera, el del peatge, el municipal i el conserge. No content amb això, quan el torneig ja acabava es va posar a discutir un tema de dimensions amb en Jay Silva, Lord Gottfried i Thetower.




Lord Gottfried no ho veia tan clar com ell, però qui és prou valent per a portar-li la contrària
a en Molimola?
El partit entre en Molimola i en Bye Sense, com tots els seus enfrontaments, va fer saltar espurnes a la pista i aplaudiments a la grada. Tots dos són tossuts com a mules i no donen cap volant per perdut quan juguen junts; a més, no poden estar-se de cridar, gemegar, udolar, exclamar-se i maleir la raqueta, el volant, la xarxa, la pista, la il·luminació, la línia i tot el que faci falta. Sovint acaben el partit sense veu, però no sense forces.

En Molimola és un jugador ràpid a l'atac, fi a la xarxa i àgil en tota la pista. La seva fortalesa física li permet resistir qualsevol partit per dur que sigui amb plenes facultats i només cal afegir-hi la seva visió de joc privilegiada per a fer d'ell un rival temible i un gran exemple per als més joves. Els intercanvis de cops amb en Bye Sense acostumen a ser llargs i sempre són seguits atentament des de la tribuna del públic pels representants de la diòcesi i del col·legi de cardiòlegs, que no s'expliquen com tots dos surten a peu de la pista i no en ambulància i sense reclamar l'extremunció. Un cop més, no va caldre el desfibril·lador  tot i que la intensitat del partit en va fer témer la necessitat en alguns moments.
Aquest cop el matx el va guanyar en Bye Sense perquè en el primer set en Molimola estava encara fred i quan va reaccionar ja era una mica tard. Esperem, en canvi, que no li passi el mateix en el torneig internacional que tindrà lloc properament a Tothelittlebird (Circuito Nacional de Veteranos - Alpajarín), on farà parella amb l'Àlex i on coincidirà, a més de amb Thetower, amb altres jugadors de Terrace, de Niceland i de Snailville que estem segur que faran un paper de primer nivell, com sempre.
En les categories premium individuals, en Billy the Kid i l'Àlex no van poder superar la fase de grups perquè la cosa està realment complicada; el mateix els va passar a en Billy i Lord Gottfried en els dobles, ja que van caure a la primera ronda.



En canvi, l'Ivancible va formar una parella totalment de Terrace amb el Toni i desprès de superar els rivals de Niceland i de Wheel's Beach van plantar-se en la final on van trobar-se una altra parella de Terrace davant la qual no van tenir opcions. Ara que, amb una mica més de pràctica junts, en properes ocasions el resultat pot ser totalment diferent.



En IMD confiàvem a aconseguir uns bons resultats però a l'hora de la veritat no vam complir les expectatives. Vam tenir la sort que tots els jugadors de les pistes de Vilanova del Vallés van anar a parar a grups diferents, cosa que ajornava els enfrontaments directes als quarts, les semis o la final...però no va poder ser.

En el primer grup, en Bye Sense va començar molt fort el set inicial i va posar-se endavant en el marcador ràpidament, però la reacció del Jesús, de Dogsville (d'aquí a no gaire estem segurs que el veurem a dalt de tot del podi) el va sorprendre amb el físic ja de baixada. En Bye Sense va guanyar el primer set però es va desinflar en els altres dos i va quedar fora dels quarts tot i la victòria en el segon partit davant en Molimola.






L'Ivancible no va fer honor al seu nom aquest cop i tampoc no va passar de grups malgrat guanyar un dels partits; en l'altre, el bombarder de Wheel's Beach el va sorprendre amb les seves canonades i, tot i la raqueta nova que li van portar els Three Wise Men, la victòria se li va escapar de les mans. Tobottom ja va veure només començar que l'individual estava difícil i que havia de reservar forces per a defensar el lideratge en els dobles; és per això que encara que va jugar força correctament va perdre els dos partits individuals que de totes maneres li van permetre d'agafar la temperatura de treball ideal i una mica de gana.




L'Arnold, en canvi, sí que va superar el seu grup amb força tranquil·litat; va guanyar els dos partits amb un bon marge de punts i es va trobar en els quarts de final amb el botxí de Tobottom. Disposat a fer-li pagar cara la seva gosadia, l'Arnold va sortir molt concentrat (un fet extraordinari en ell) i va jugar molt i molt bé fins que es va dissipar perquè va passar una mosca que el va distreure. Resultat: derrota en dos sets 21-18 contra qui poc després es penjava l'or IMD. Un bon concurs de l'Arnold, cal dir-ho, però que ha de millorar clarament en el futur quan tots els insectes estiguin hivernant.


Qui va aconseguir el millor resultat individual (com ja és habitual en aquesta temporada) va ser en David: va guanyar fàcilment un dels partits del grup i molt ajustadament l'altre (22-20, 24-22) davant un rival de Dogsville que no li va posar les coses gens fàcils. En quarts de final va escombrar de la pista Exento i es va trobar en semifinals amb qui havia eliminat a l'Ivancible. El primer set va ser igualadíssim i es va decantar per a Wheel's Beach per ben poc (22-20); en el segon set, en David va intentar canviar el joc per sorprendre el rival però la seva estratègia no va donar resultat. Malgrat la potència d'en David, que a punt va estar d'incendiar el sostre el pavelló amb les seves rematades, la lluita per l'or haurà d'esperar a un altre torneig.







On també teníem molta confiança a fer un bon resultat era en les categories de les noies i en els dobles i aquí sí que no vam defraudar les expectatives en absolut. Qui va rendir a un nivell potser una mica més baix a causa de la manca d'entrenaments va ser l'Olga Stephen (Bigpotters), que no va poder superar un grup realment difícil en IFB i que va caure en DFB acompanyada com sempre de la Pili davant les vencedores del torneig en tres sets ajustats a més no poder (15-21, 22-20, 17-21).

La falta d'entrenament de l'Olga es veu de mitja hora lluny: com la Carmen a Bigpotters II, no és capaç d'aplicar el protocol DLB (Don't Look Back) de forma automàtica i es juga la vista quan puja a la xarxa, però no tant com si darrera seu hi hagués Tobottom...



En IFC presentàvem dues candidates sòlides a aconseguir l'or, l'Elsa i la Nancy, però la mala sort va fer que quedessin totes dues enquadrades en el mateix grup i es va frustrar una final plenament vilanovina. El partit entre totes dues, una final anticipada, va ser incert fins al darrer punt (21-19 i 21-17 per a la Nancy) i qualsevol s'hagués pogut endur el bitllet per a la lluita pel triomf en la categoria. Les dues jugadores van mostrar-se molt tranquil·les a la pista, àgils de moviments, concentrades en el joc, contundents en l'atac i fiables a la xarxa. Ni per un moment cap d'elles va donar el partit per perdut i el combat es va decidir a favor de l'una com hauria pogut decidir-se a favor de l'altra. Totes dues van guanyar els altres partits (especialment difícils van ser els encontres contra la Ivette, de Wheel's Beach, una jugadora ràpida, intel·ligent i en constant progressió que va tenir les nostres contra la paret en molts moments)  i la Nancy va trobar-se la Meri a la final, un cop refeta de la seva lesió en el genoll. Tots coneixem la Meri, potentíssima des de la línia de fons i amb gran visió de joc, però la Nancy va saber jugar un gran bàdminton. Va guanyar el primer set, va perdre el segon (21-18) i va prémer a fons l'accelerador en el tercer (21-9) per a guanyar la medalla d'or IFC. Amb aquest resultat creiem que ja torna a estar preparada per ascendir novament a IFB, el seu lloc natural.


Si algú necessita més demostracions del nivell de la Nancy no cal sinó que es miri també el resultat dels dobles mixtos C, on ella i en Keith no van donar opció a les parelles de Three's Wheel i de Niceland i es van endur un or guanyat a pols en dos partits brillantíssims de la nostra parella multinacional.





La programació de partits també oferia grans possibilitats de contemplar tres enfrontaments directes més entre els nostres jugadors i tothom va complir amb el seu paper per fer-ho realitat.
Potser el que tenia el resultat més previsible en principi era l'encontre que posava davant per davant Thetower-Lord Gottfried i l'Anna amb l'Arnold en el darrer partit del dia, en lluita per la plata DXA-B. Finalment, d'acord amb les previsions, el matx es va decantar clarament cap als de major edat (a l'Arnold encara li durava la visió del borinot que el va atabalar en els partits del matí i no en va donar una a dretes, davant la paciència infinita de l'Anna).



Els altres dos partits eren clarament de resultat més incert. En el primer d'ells, en IFB Thetower i l'Anna van anar a parar al mateix grup i les apostes estaven al 50% malgrat el resultat del darrer enfrontament tan a favor de l'Anna. Com vam dir en la crònica de Jump,
"no hi ha entre elles una diferència de joc com la que podria deduir-se d'aquest marcador i creiem que les noies estan realment igualades. (...) En aquestes condicions, qui tingui el dia més encertat guanya el partit, no té més misteri. "
Com a la final de Jump, l'expectació quan les dues jugadores van saltar a la pista era enorme i un silenci ensordidor (i l'aroma de salsitxes a la planxa perquè ja era l'hora de dinar) van acompanyar el seu camí cap a la xarxa. Els resultats obtinguts en els dos partits anteriors de totes dues havien estat ben diferents: contra la Pili, l'Anna va estar tot l'encontre com perduda, sense trobar el punt de forma i de punteria habitual en ella i no se la va veure ni fresca ni relaxada. La Pili és la mena de jugadora que no permet una sola errada al contrincant, i encara que no sigui gaire tècnica el seu físic inesgotable és una arma mortífera davant els rivals que no estan al cent per cent; així les coses, l'Anna va perdre el primer partit.
En canvi, Thetower sí que va poder vèncer la Pili en dos sets (22-20 en el segon) i se la va veure combativa com sempre i en molt bona forma.
En aquestes circumstàncies, la topada de l'Anna i Thetower es veia força igualada a priori i el partit no va decebre ningú: primer set per a l'Anna, 21-18, però amb contínues remuntades en el marcador de l'una i de l'altra; segon set per a Thetower, 21-14, amb el mateix escenari; tercer set per a Thetower, 21-15, amb igual recorregut. En cap moment ningú no veia clar el triomf de cap de les dues perquè quan una agafava avantatge en el marcador l'altra el neutralitzava i la superava i llavors, al contrari un altre cop. Sostenim que ara per ara la igualtat és màxima i qualsevol d'elles hauria pogut ser digna vencedora de la trobada. Thetower va guanyar perquè va estar més encertada en moments claus i lluitadora com sempre; l'Anna potser estava un pèl massa capficada per haver pujat de categoria i tal vegada algun sobreesforç acadèmic li va passar factura. Sigui com sigui, igual que a Jump, totes dues noies van oferir un gran espectacle a la gent i com que l'empat no és possible, una va guanyar i l'altra no.



En semifinals, Thetower es va trobar la Carmen, de Dogsville, que la va portar al límit. La del Baix Llobregat té en la fortalesa des del fons de la pista la seva millor arma, però Thetower ho va contrarestar amb voluntat, astúcia i punteria. El resultat va ser molt equilibrat, amb el primer set per a la Carmen i els altres dos per a Thetower, cosa que li garantia la plata en la categoria. En la final, Thetower es va trobar amb la Teresa (The Scrub), una jugadora el nivell i el currículum de la qual no descobrirem ara aquí perquè seria començar i no acabar mai: victòria inapel·lable de la noia de la Garriga a qui Thetower va aconseguir tanmateix fer 17 punts en el primer set.

El darrer partit que ens havia d'enfrontar fraternalment era la final de dobles D, on la rivalitat entre Tobottom-En Keith d'una banda i Lord Save-Bye Sense d'una altra era màxima. Fins a aquell moment, En Keith portava tres ors i una plata en la temporada 2013-14, Tobottom dos ors i una plata, Bye Sense un or i dues plates i Lord Save dues plates, i els enfrontaments directes en competició donaven un balanç provisional de 3 a 1 favorable als catalanobritànics. Tots quatre no pensaven en res més que a arribar a la final per a poder tornar a mesurar les forces i les parelles de Three's Wheel, Dogsville i Niceland que es van trobar pel camí van pagar els plats trencats i van caure derrotades davant la fúria dels nostres.




A l'hora de més intensitat aromàtica en el pavelló es van trobar cara a cara els quatre colossos de Newtown-la-vallée per a disputar una nova final de dobles en la pista més arraconada de la instal·lació, en previsió que no sortís volant alguna raqueta i el públic prengués mal. L'equip dels descapotables va saltar a la pista sense saltar, valgui la redundància, perquè Lord Save es queixava de tots els genolls, de la cuixa i del maluc i perquè de la seva banda Bye Sense havia rebut l'impacte d'un volant de Lord Save en un partit anterior (sort que va ser al cap: suro amb suro) i a més tenia un nus a l'estómac provocat per l'olor de salsitxa i perquè estava en dejú. Lord Save va consumir un tub sencer de crema anestèsica en els moments previs al partit i així no li va fer mal res.
En canvi, Tobottom i En Keith partien com a favorits i comptaven acabar el partit, dutxar-se, recollir el trofeu i marxar cap a casa sense arbitrar més...
El partit va començar amb un clar avantatge dels descapotables que es van escapar en el marcador ràpidament; els internacionals van remuntar i els van passar al davant però va ser per poca estona perquè una accelerada final dels que més estalvien en pintes els va donar la victòria inicial per 23-21.
En altres circumstàncies algú hauria dit que el partit estava guanyat perquè l'atac final de Lord Save i Bye Sense en el primer set va ser fulminant, però normalment els seus partits es decideixen sempre a tres sets i a Sesrovires no tenia per què ser la cosa diferent. Efectivament, el segon set va ser per a Tobottom-En Keith per 21-13 perquè van saber treure profit de la millor visibilitat de la pista que els va correspondre i perquè en Bye Sense va fallar tres serveis seguits; a més, van encadenar una sèrie de cops magistrals que els va posar molt pel davant en el marcador i es van endur el set fàcilment i merescuda.
 



En el tercer set podia passar qualsevol cosa i tots quatre jugadors sabien que el resultat només depenia del seu encert i de la seva capacitat per a conservar el cap fred. Aquest cop, els més encertats van ser Lord Save - Bye Sense i van guanyar amb més facilitat de l'esperada, 21-13, el joc definitiu. Així les coses, ara els marcadors no estan equilibrats encara del tot però ja estan molt més ajustats, i només una victòria els separa en el seu compte particular.
 

Com a càstig per haver fallat el punt definitiu, Tobottom va enviar a En Keith a arbitrar el següent partit al sol i ell es va quedar a l'ombra.



Aquesta va ser la fantàstica actuació competitiva dels jugadors de Newtown-la-vallée Silverwave i associats en el torneig de St. Stephen Hisoaks; en l'aspecte disciplinari, en canvi, no vam estar tan fins perquè el Billy the Kid va organitzar un cacau en un partit que arbitrava i quan l'embolic va ser monumental va fer mutis per un racó, li va passar el marcador a Lord Gottfried i va deixar que el Rafa resolgués el maldecap. Lamentable tot plegat.


Va ser com sempre fantàstic el torneig d'aquest any de Sesrovires, amb tot d'obsequis per als vencedors, xupaxups a dojo, un atentíssim servei de bar, aigua calenta a les dutxes a partir de migdia i aparcament a la mateixa porta. Si alguna cosa vam trobar a faltar va ser l'absència de la massatgista no-oficial del circuit, la Cristina, que tan bona feina fa amb els membres més nafrats del nostre equip i a la que devem alguna medalla i moltes restauracions miraculoses. En absència seva, la Nancy es va haver d'espavilar ella sola, primer una cama, després l'altra, i així anar fent, però la veritat és que no són maneres... 




No va ser l'única cosa que vam trobar a faltar a Sesrovires, és clar: també s'hi troben a faltar la Cristina i l'Àlex, que ens van deixar per anar-se'n a Astúries a perfeccionar el seu estil i que ho estan fent tan bé que d'aquí a quatre dies, a Basilea, prendran part en el campionat d'Europa. Els desitgem tota la sort del món i, com sempre i amb tots els jugadors del país, des de la distància estarem amb ells i amb les seves famílies.