dilluns, 24 de desembre de 2012

Jump, desembre de 2012: l'asSalt definitiu.

Com ara fa una mica més d'un any, els jugadors de Vilanova del Vallès - Argentona vam tornar a marxar de Jump carregats amb els trofeus guanyats en el darrer torneig de Circuit Català de Bàdminton del 2012. A les victòries de Yes Iwillbe en individuals i de Lord Save - Bye Sense en els dobles cal afegir el segon lloc de Thetower - Lord Gottfried en els dobles mixtos i els tercers llocs de Crows'nest - Tobottom en els dobles D, de Lord Gottfried - Billy the Kid en els dobles C i Thetower en l'individual femení. En definitiva, tots els sèniors vam pujar damunt el podi, en un esglaó o en un altre.

Les inscripcions al torneig de Jump d'aquest any no van ser molt nombroses, i l'ambient va ser molt familiar, amb diversos nivells de familiarietat, tot s'ha de dir. Va haver-hi qui es va alegrar molt de reveure els amics...


i també va haver-hi que se'n va alegrar molt...



o molt i molt...


o molt i molt i molt. Tot depèn de com siguis de pocasolta.


Un cop a la pista, encara que a primer cop d'ull l'aparença era de bona camaraderia...




a l'hora de la veritat tothom va fer el que va poder per vèncer el contrari per la via ràpida, sense estalviar esforços.












A Jump és típic, per respecte a la població, jugar sempre a base de salts. Hi ha salts de tots els estils, perquè --diguem-ho clar-- l'estil és com el cul: cadascú té el seu.












Entre partits i per refer-se de l'esforç, a Jump el triomfador va ser el plàtan...





i també el feisbuc, que és com el festuc però en xarxa.



Alguns partits van ser molt físics, i van deixar estampes de gran bellesa...


...segons com es miri, és clar...


...i d'altres van ser més cerebrals, tant, que de vegades es podien veure escenes amb tres caps alhora (però dos d'ells pelats a més no poder).



Consegüentment, a alguns se'ls van pujar els triomfs al cap...



...o directament, van perdre el cap en mans dels companys.


Tobottom i Crows'nest van guanyar el seu primer partit de dobles i van enfrontar-se en una final anticipada amb Lord Save - Bye Sense, que també havien guanyat el seu contra Exento amb més dificultats de les esperades.



Tobottom - Crows'nest no van posar les coses fàcils als companys de club, que van haver de suar la samarreta per sortir-se'n i els van forçar fins al límit.






La victòria en aquest partit va obrir a Lord Save i Bye Sense les portes de la final contra una parella de St. Lawrence-of-the-Gardens que acabava de guanyar els seus dos partits anteriors amb autoritat. El duel prometia ser molt interessant i a l'hora de la veritat no va decebre ningú.


El primer set s'hauria pogut decantar cap a Newtown sense dificultats, però les típiques badades dels nostres van fer que els dels Gardens se l'emportessin per un ajustat 19-21. El segon set va ser una altra història: 21-14 pels nostres i amb una certa superioritat en el joc. Amb la moral molt alta, Lord Save i Bye Sense van exhibir en el tercer set tota la gamma de rematades i deixades que els han fet famosos en el món del bàdminton català.



El set definitiu va ser tens i emocionant, amb el marcador molt igualat fins al canvi de pista; en alguns moments el públic cridava d'histèria i els de la taula de control es menjaven les ungles davant la incertesa del resultat.


Però els nostres van mantenir el cap fred --per això no hi duien cabell-- i amb quatre punts finals màgics van emportar-se la victòria. En la final de Jump, Lord Save i Bye Sense van cometre molt poques errades; van rematar amb punteria i van enviar totes les deixades a dins; van enviar poques sacades a la xarxa i van bloquejar bé els atacs dels de St. Lawrence-of-the-Gardens; així, finalment, van tornar a guanyar un torneig, després d'un cert temps de sequera.



En els individuals, Tobottom, Bye Sense i Billy the Kid van guanyar el primer partit dels grups respectius. En canvi, van perdre el segon --Billy the Kid va guanyar-lo, però va perdre el tercer-- i no van poder passar de grup, perquè tots tres van preferir conservar les forces per als dobles.



Yes Iwillbe, en canvi, com que no jugava dobles a causa de la baixa de En Keith --que ja està en la fase final de la seva recuperació, amb una dieta a base de fish and chips i gintònic que farà que torni fet una bomba-- va concentrar-se en els individuals i va guanyar amb solvència el seu grup. Un dels rivals que es va trobar va ser en David, de St. Lawrence-of-the-Gardens, que no va donar ni un punt per perdut. Fixeu-vos fins a quin extrem, que lluitant un volant va emportar-se pel davant un pal i va desmuntar la pista!






L'autoritat competent, sempre atenta al desenvolupament del joc i en ús de les seves atribucions, va reprovar aquesta actuació i va dir-li que era el primer cop i l'últim.




En la semifinal, Yes Iwillbe va trobar-se un altre rival de Gardens --el que havia deixat fora de combat a Tobottom-- i li va fer pagar car, naturalment, el que li havia fet al seu amic.

La final, al cap de poc, també va ser contra un altre jugador de Gardens, i va tenir el mateix desenllaç però amb una narració diferent. Efectivament, el primer set va ser d'una superioritat insultant d'en Dani Palaces, que va guanyar-lo per un 11-21.



Els del Penedès ja es fregaven les mans pensant en una victòria per la via ràpida, però els del Vallès-Maresme sabíem que Yes Iwillbe tenia recursos amagats, i els va treure en el segon set, que va guanyar per 22-20. El tercer set, amb els ànims molt amunt, va ser molt més plàcid per al de Newtown, que va guanyar justament un nou trofeu contra un rival que no li va posar les coses gens fàcils.




En les categories infantils, en Little Thetower va lluitar els seus quatre partits però la sort no el va acompanyar. Demostra aptitud i ganes i es mou bé per la pista; fa cas del que li aconsellen i té una base genètica immillorable...però els contraris també juguen, i també ho fan molt bé, naturalment. No es pot guanyar sempre! A més, els entrenadors rivals l'espien, li busquen els punts febles i estudien com jugar-li per superar-lo!



Thetower, en l'apartat femení, va trobar-se al davant les dues germanes Brown. Si guanyar-ne una és difícil, guanyar-les totes dues és una proesa. No va poder amb elles tot i la seva lluita, però l'objectiu era continuar amb la preparació dels campionats nacionals i internacionals en què participarà aquesta primavera, més que no pas guanyar el torneig.



La Núria i especialment la Marina, ja ho sabem, són jugadores excel·lents, ràpides de moviments i molt potents. Costa de sorprendre-les i posar-les en problemes no és a l'abast de tothom. Thetower va jugar força bé, però també havia de reservar forces per als dobles on, conjuntament amb Lord Gottfried, va enfrontar-se a dues parelles de Niceland.








Van poder guanyar la primera, amb un gran joc i un marcador còmode, però no van poder amb la segona, Brown-Nicegreen, més joves i àgils i amb més bona vista.



Lord Gottfried també feia parella amb Billy the Kid i van enfrontar-se en un partit competidíssim amb una parella experimental però molt experimentada: en Carlos, de Tremp, i David of Shovelfools. Tots dos destaquen pel seu físic poderós i per la rapidesa de moviments, però justament a Jump van patir unes molèsties que potser no els van permetre de rendir al màxim. En qualsevol cas, l'enfrontament va ser molt vistós i disputat, i el resultat final (21-17, 22-20) així ho demostra.


  
En la semifinal, Gottfried i the Kid van encarar-se amb un equip de Niceland que els va superar per pèls. Els de Silverwave van guanyar el primer set i la cosa pintava bé, però no van poder mantenir el ritme i van caure en els altres dos sets contra una parella de les bones de veritat.


Com que els partits programats no eren molts, el torneig va acabar d'hora. No era cosa de sortir pitant amb el botí, com uns pirates qualssevol, així que els darrers irreductibles vam anar-ho a celebrar omplint la panxa.
  




A més, s'havia escampat per tot arreu la notícia de la nostra brillantíssima actuació i els carrers eren plens de rètols que ens retien homenatge. No vam trobar el rètol d'Argentona, però també hi era, segur...




I ara, a esperar el 2013, que buidarem l'infermeria i omplirem les vitrines!


divendres, 7 de desembre de 2012

Bigpotters desembre 2012: la veterania és un grau...Celsius

El passat 1 de desembre, a Bigpotters, va tenir lloc un dels més espectaculars tornejos del Circuit Català de Bàdminton que mai hem vist, tant pel que fa a la quantitat de partis (més de 250) com a la qualitat dels esportistes que s'hi van donar cita. Sort que la delegació de Vilanova del Vallès - Argentona no era tan completa com altres cops (encara tenim l'infermeria plena), perquè en un altre cas la grada hauria esdevingut absolutament impracticable. Tot i així, l'espai reservat als espectadors oferia un aspecte impressionant, amb equips i equipatges per tot arreu que en alguns punts dificultaven força el trànsit del personal.





Malgrat la massiva presència de públic i de jugadors i el seu escalf, a primera hora del dia el clima en el pavelló era gèlid. A l'exterior, els vidres dels cotxes eren coberts d'una capa de gebre i, a l'interior, a alguns àrbitres se'ls van quedar les ungles blaves a causa del fred.


Entre partit i partit, els jugadors aprofitaven per abrigar-se o per conèixer-se millor; qualsevol cosa per agafar temperatura.


Amb l'excusa que havien acabat un partit, també picaven de mans per escalfar-se-les...






La canalla, morta de fred, quan guanyava la seva categoria s'abraçava als grans en busca d'una mica de calor humà.


Els clubs de Newton-la-Vallée i de Silverwave vam estar representats en múltiples categories, cosa que va donar prestigi a la trobada i fabulosos ingressos als organitzadors; només en acreditacions de premsa ja van guanyar una fortuna, perquè hi havia fotògrafs per tot arreu.


Els petits dels nostres clubs van jugar amb afició i tenacitat tots els seus partits, i el seu joc continua en progressió. No és d'estranyar, amb els tècnics que tenen el seu futur és esplèndid!


En Charlie i en Billy the Kid no van deixar de petja en cap moment ni el Sergi, ni la Júlia, ni la Paula, ni l'Enrique ni l'Arnau ni el Gerard.






La delegació de Silverwave va tornar a casa amb una nova victòria de l'Arnau, que va guanyar tots els partits en la seva categoria, tot i acabar per terra estès.




A Bigpotters va haver-hi una nombrosa presència de veterans. També va haver-hi clamoroses absències, com la de En Keith o la Valy, tots dos fora de joc per culpa de lesions inoportunes, o la de Lord Gottfried, de viatge per Llançarot, però els sèniors van ser autèntics protagonistes de la jornada i gràcies a ells, a mig matí la temperatura ambiental ja era una mica més suportable.

Així per exemple, el públic va poder gaudir del joc seriós de Tobottom, amb uns individuals densos i emocionants on va demostrar que domina el joc per baix...



...per dalt...



...i també el de la xarxa, on es mostra implacable.




Tobottom també va donar espectacle en els dobles, acompanyat per una parella de privilegi: en Molimola, que tornava a les pistes després d'algun temps fora de les competicions nacionals. Tots dos formen una parella amb un joc sense fissures i una concentració sense igual, que imposa respecte des del primer punt fins a l'últim.





El terra estava glaçat en alguns llocs i en Molimola va perdre la verticalitat, però no el bon humor.




Tobottom i Molimola són dos teòrics del bàdminton, que no desaprofiten cap ocasió per comentar el seu joc i mirar de millorar-lo, tant és una pausa entre punts com entre partit i partit.



En Molimola ofereix el seu suport a tothom, sigui la seva parella o la dels altres. Aquí és la Mary, una altra veterana, qui escolta atentament els consells de Molimola...


i després intenta posar-los en pràctica quan juga amb en Save, un altre il·lustre veterà.


Lord Save i la Mary van fer una parella molt compenetrada, i van obsequiar el públic amb imatges de gran bellesa visual.





Algunes voltes, la cosa era divertida i ells la disfrutaven...



...però quan calia deixar-se de bromes i esforçar-se de valent no tenien manies. A Lord Save - Mary tant els és que els juguis per l'esquerra...


 ...com per la dreta...



...al fons de la pista...




...o a la xarxa: lluiten tots els volants i no perden la concentració en cap moment. En alguns moments, la tensió del joc els feia posar cara de pànic...




...però el que realment era de pànic era el nou cop que va presentar Lord Save a la seva afició: des del fons de la pista, d'esquena a la xarxa, un cop de revés amb els braços oberts i sense mirar on va el volant. Qui s'atreveix a intentar-ho?




Lord Save, que també té una tendència argumentativa notable, aprofitava qualsevol moment fins i tot per a donar instruccions als rivals, en Carlos i la Nisha.


Però després, en el partit que els va enfrontar, no va tenir pietat d'ells i els va enviar els volants lluny del seu abast.




Els de Tremp van disputar contra els nostres un partit molt intens, que els va demanar un gran esforç físic.


Lord Save també va jugar els altres dobles amb la seva parella de sempre, Bye Sense, veterà dels més veterans. No es pot dir que a Bigpotters fessin el millor torneig de la seva vida... castigats pel fred i la poca visibilitat, van tocar la majoria de volants amb el marc de la raqueta o directament amb el mànec. I els volants que van impactar amb el cordatge els van enviar directament a la xarxa o fora dels límits del camp de joc. És veritat que el seu joc, a priori, presenta indicis de qualitat, com el fet de marcar-se sempre el tipus de sacada que faran (un dit estirat: queda curta pel davant; dos dits estirats: se'n va llarga per la línia de fons)...



...però quan no tenen el dia, no tenen el dia i no fan res de bo, tot i que tenen molt bona presència i una gran estampa física.





En el seu partit van haver d'enfrontar-se a una parella de St. Lawrence-of-the-Gardens que cada cop està més en forma i més ben compenetrada, en David i en Tirso.




En Tirso juga amb tant d'ímpetu que de vegades perd les ulleres quan remata, però en David està a la que salta i així tots dos es complementen molt bé.


Com a mínim, Lord Save i Bye Sense van fer passar una bona estona als seus companys de club, amb el un joc a mig camí entre la comèdia i la tragèdia.


Bye Sense també va jugar els individuals, i tot i superar la fase de grups sense gaires entrebancs, va caure en vuitens de final, quan ja començava a agafar temperatura.









Tota una colla de veterans van donar espectacle en altres moments del torneig i van contribuir a augmentar la temperatura del pavelló del Congost. En Crows'nest, tot i les seves greus mancances físiques no es va voler perdre la competició per no fer davallar la venda d'entrades, i va jugar un bon partit contra el gran Gallach, tan veterà com ell o més.





En Gallach porta pantalons llargs, perquè feia fred, i no era l'únic veterà que es va vestir així.




També portava pantalons llargs en Lars quan jugava els seus partits...


...i quan arbitrava, ...


...i també ho feien els seus rivals.




A Bigpotters vam poder veure també en acció en Desi, de Wheel's Beach;





en David, de St. Lawrence-of-the-Gardens; 


en Handsome, d'Al-canar; 


en Charles, de Jump;



i l'altre Charles, de Tremp.


Algun veterà es va passar de la ratlla amb el tema de l'abric: sí que feia fred, però no tant com per haver-se de tapar el cap amb una tovallola, la veritat! O és que potser quan pensava que ningú no el mirava, a en Bye Sense li va sortir de dins la mòmia de Tutanmamón que porta amagada? Això sí que seria un veterà de debò! ¿Potser ell va ser el primer a jugar a bàdminton en els pavellons piramidals que hi ha a la vora del Nil amb volants fets de plomes d'ibis?


El veterà que va arribar més lluny va ser, novament, en Yes Iwillbe. Va jugar una gran competició i va plantar-se a la final amb quatre partits a les cames, víctima d'una inscripció molt nombrosa a la categoria D (que potser hauria pogut ser desviada per la FECAB, en alguns dels efectius, a la SC). La fase de grups va ser-li molt favorable i els seus partits no van ser molt exigents, però els quarts de final i sobretot les semifinals van demanar-li més esforç. La final, disputadíssima com totes les de la categoria D, va decantar-se cap a Terrace.




En Quim, de Terrace, va aconseguir véncer en aquest torneig quatre dels veterans més durs del circuit: en Charles de Jump; en Charles de Tremp; en Handsome d'Al-canar i en Yes Iwillbe de Newtown. Només qui alguna vegada hagi hagut de jugar contra ells sap com ha de ser de difícil de guanyar-los tots en un sol dia! L'enhorabona a en Quim!

En Yes va intentar-ho tot: xutar el volant amb el peu...






...tornar-lo per darrera el cos...




..subornar els organitzadors...


... intentar influir en els resultats al marge del joc...




...però no li va valdre de res i va perdre la final amb un resultat molt ajustat.

En Billy the Kid aquest cop no va jugar els dobles amb Lord Gottfried, però no va fer mal paper amb la seva parella ocasional; en els individuals C va guanyar el seu grup i va caure en quarts de final contra el campió del torneig.







Un altre autòcton del Maresme que també va fer un paper excel·lent va ser en Sergi Town, que a més d'un gran torneig individual va aconseguir l'or en els dobles B, amb el seu company de Snailville.






El nivell de joc va ser tan intens i el desgast de materials tan notable, que va caldre començar les operacions de manteniment del pavelló el mateix dia del torneig, sense esperar l'endemà.

Algunes de les maniobres, com ara desfer els nusos de les xarxes, no podien ser dutes a terme per amateurs...



...i valia més deixar-les en mans dels experts, més avesats a l'ús dels alicates.




Els que no van poder gaudir en directe de la competició aquí en tenen algunes imatges perquè es puguin fer a la idea de com va anar tot plegat.

Quarts de final de Yes Iwillbe:





Un punt molt lluitat, que acaba amb un cop per darrera l'esquena que no acaba de sortir bé:


Dobles mixtos entre els nostres i els de Tremp:


Lord Save - Mary, amb el famós cop de revés de Save:


Lord Save - Bye Sense en els seus dobles:



Charles of Tremp en els quarts de final contra el guanyador de la categoria:







Uns individuals molt ben jugats en la pista central del pavelló:



Moments de la final entre Yes Iwillbe i en Quim:


Dues maneres diferents de jugar els dobles:


Finalment, en Billy the Kid, amb la seva depurada tècnica habitual:





I d'aquí a pocs dies, nou torneig a Jump!