dimecres, 27 de març de 2013

The Scrub, març de 2013: per Rams, Silverwave s'emporta la Palma

El torneig que va tenir lloc el diumenge 24 de març de 2013 a The Scrub, corresponent al Circuit Català de Bàdminton, no sabem si qualificar-lo d'espectacular o simplement d'impressionant, tant pel brillant nivell de joc contemplat com per l'acurada organització o com pels resultats dels jugadors de Newtown-la-Vallée i Silverwave. La delegació del Maresme va aconseguir un resultat memorable, i només les petites van sortir sense condecoracions pròpies


A més, en el mateix lloc i horari van trobar-se també els participants en el torneig territorial absolut ("els bons", per entendre'ns) per acabar de completar l'exhibició de joc desplegada en totes les pistes des de primera hora del matí fins que fosquejava. Sap greu pels que s'ho van perdre (la delegació de Newtown es limitava a la Nancy, l'Olga Stephen i Bye Sense, i la de Silverwave a Billy the Kid, Lord Gottfried, Thetower, Arnold i les dues Piñero) i aquest cronista explicaria com de costum, amb pèls i senyals, el que va passar a The Scrub, si no fos que es veu que les seves cròniques es fan una mica pesades, que els comentaris s'allarguen molt, que posa massa lletres allà on no en calen tantes, que descriu amb excessiva prolixitat les anècdotes prescindibles dels partits dels nostres i, en resum, espanta la clientela. Així que avui, en atenció a l'audiència (o la lectència, si hom permet l'invent) no trobareu aquí la referència de com va ser d'interessant el partit de dobles que va enfrontar la Nancy i Bye Sense d'una banda, amb l'Àlex i la Maria de l'altra, i que els nostres no van poder guanyar per un parell de badades tontes al final del primer set, quan anaven destacats en el marcador. I tampoc no explicarem com, en la final de la mateixa categoria, Lord Gottfried i Thetower van ser capaços de posar fre a la punteria extraordinària de l'Àlex i l'encert a la xarxa de la Maria, per acabar guanyant el primer dobles del dia. Ni tampoc no descriurem com Lord Gottfried i Billy the Kid van guanyar un altre dobles que a priori es presentava complicadíssim: en el primer partit van vèncer una parella de Terrace (la que van formar el vencedor de la categoria IMD i un semifinalista); en el segon es van emportar pel davant una altra parella de Terrace (que acabava de guanyar a Frankie 3'14 i JJPertegàs!) i en la final van desfer-se sense pietat de la parella de Snailville (que hi havia arribat després de guanyar l'Alex i en Marc, en el primer partit, i en Sergio i el Cristian, de Terrace, poc desprès!) Però és que en el quadre també hi eren en Manel Matas i en Toni Fiqueras, de Three's Wheel, i los Sergios, de Bigpotters, per exemple! És difícil concebre un quadre de dobles més competitiu, amb parelles més conjuntades i amb participants de més categoria, però Gottfried i Billy van fer un torneig sensacional que no podia acabar sinó en la part més alta del podi. Aquest cronista renuncia avui, per no cansar els lectors, a contar-los com la Nancy va estar a punt de guanyar també la final de la seva competició i va deixar escapar el segon set que ja tenia encarrilat, a punt per sentenciar en el tercer, o com a l'Olga Stephen, acompanyada de la Pili, li va anar d'un pèl que no guanya la seva final de dobles femenina en un partit disputadíssim amb les noies de Dogsville. Tampoc avui ningú mencionarà en aquest bloc el torneig impressionant de Thetower, que després de superar l'Anaïs, la Meri i la Pili va trobar-se en el darrer partit amb la Núria Brown; es jugaven simultàniament diverses finals i era tanta la tensió que el públic va deixar la grada i va baixar a veure els partits a peu de pista. Thetower va guanyar el primer set amb una certa diferència i la cosa pintava bé, però en el segon set la Núria va reaccionar i va empatar el partit. El tercer set va ser igualadíssim però al final Thetower va agafar un parell de punts d'avantatge que semblaven definitius. Totes dues lluitaven cada volant com si fos l'últim i cap d'elles no volia donar el partit per perdut. En Molimola assessorava Thetower, i l'Abel Hdez. (quin luxe d'assessor, no?) la Núria. Totes dues jugadores tenien la seva pròpia claca, i els espectadors que no tenien una preferència especial per cap de les dues les animaven a l'uníson, sense distinció. Al final, en una sèrie prodigiosa, la Núria va remuntar i va aconseguir superar Thetower per un 23-21 que va fer posar el públic dempeus per aclamar-les totes dues i per agrair-les l'espectacle que havien donat i l'esforç sense límits que hi havien dedicat. Però és clar, val més que no ho expliqui, no sigui que algú s'avorreixi d'haver de llegir tant... I tampoc no he d'explicar-vos que l'Arnold va aconseguir un triomf brillantíssim en els sub15, i que va guanyar la final a l'altre Arnold, el de Niceland! Ni que Bye Sense va vèncer en el seu grup (dos partits agònics a tres sets, en la línia habitual) i que en quarts de final el van escombrar de la pista sense misericòrdia. Ni tampoc sabreu per aquest bloc que també van prendre part en el torneig de The Scrub uns jugadors de talla mini de ses illes, d'Eivissa i del club CIDE de Mallorca, que no és que siguin bons, és que són sensacionals! No puc fer cinc cèntims del seu joc, per no allargar-me, ni dir-vos que es mouen per la pista i toquen el volant amb una gràcia que són l'enveja de la resta de participants. Si segueixen amb aquesta progressió, d'aquí a uns anys, no gaires, ells sí que faran escriure pàgines i pàgines explicant els seus èxits. L'enhorabona a ells i als seus entrenadors. Com tampoc puc contar, perquè seria sobrer, que també cal donar l'enhorabona als organitzadors del torneig, que van dedicar temps, esforços i pressupost a cobrir els finestrals del pavelló perquè la visibilitat fos la millor possible, i a l'equip de cuineres del Club que van obsequiar els visitants amb una deliciosa  gamma de pastissos que no fa altra cosa que assentar encara més la fama de La Garriga en aquest àmbit del coneixement (la gastronomia, em refereixo). I he de tancar aquesta crònica sense fer cap menció, per exemple, del  retorn de les germanes Martí, de Snailville, molt enyorades al circuit català; o dels partidassos que van fer tots els participants en el torneig absolut (per posar un exemple: l'Arnold Duran, del club local, va guanyar la final IMA a en Marc G., de Bigpotters, per 19-21, 21-19 i 22-20, i el partit va acabar amb en Marc rebolcat per terra, sota la xarxa, intentant salvar la deixada definitiva de l'Arnold), o del domini del micròfon que va demostrar en Roger, com de costum...

En fi, que no puc explicar res perquè el públic no vol lletra, sinó imatges, així que intentaré limitar-me a posar algunes fotos i el mínim de paraules imprescindible: una o dues a cada foto. No és el meu estil, però el mercat mana...



Adhesió.

 Camaraderia.


Migranya.


Equilibri.


Coronació.


Flexibilitat.


Imaginació.



Decoració.


Temptació.



Publicitat.


Economia.


Esgotament.



Levitació.


Felicitació.


Indeterminació.


Prevaricació.


Ascensió.


Aterratge.


Rectificació.



Superrectificació.


Precaució.


Extralimitació.


Tensió.


Drogodependència.


  Elegància.


Hidratació.


Alimentació.


Contradirecció.


Enhorabona.


Twotowers.


Flexió.


Genuflexió.


Contorsió.


Convicció.


Impressió.


Extensió.


Espectacle.


Coincidència.


Confraternització.


Instrucció.


Concentració.


Direcció.


Publicació.


Alta traïció.


IMA


IFSc


IMD


DXB


IFC

DMB



IFB

I, per acabar, un video amb les imatges dels darrers punts de la final IMB, que enfrontava Thetowers i la Núria Brown. A l'inici el resultat és 18-17 favorable a Thetower; resultat final: 21-23 per la Núria. Els comentaris són d'en Molimola, a punt del col·lapse cardiovascular.