Les competicions oficials de bàdminton a Catalunya corresponents a la temporada 2014-15 va acabar el dissabte 20 de juny de 2015 amb la celebració al pavelló del Congost de Granollers de la tercera edició del torneig internacional de veterans de Catalunya, organitzat per la Federació Catalana de Bàdminton i l’ Associació Granollers Esportiva, amb la col·laboració del Consell Català de l’Esport i l’Ajuntament de Granollers. Ara fa just un any, el 21 de juny de 2014, va tenir lloc la segona edició d'aquest torneig, i el juny de 2013, la primera. Aquest campionat té un format molt simple: els socis de Vilanova del Vallès (federats per Newtown-la-vallèe o per Niceland, Bigpotters o St. Lawrence-of-the-Gardens) que tenen un matí de dissabte lliure s'enfronten als socis veterans d'altres clubs de Catalunya o de Madrit en les cinc categories i, si en alguna d'elles hi ha molta inscripció, es subdivideix en dos atenent a l'edat dels participants. Per a fer més atractiva la trobada es busca un matí amb temps assolellat en alguna localitat tropical i es programen el màxim de partits possibles perquè tothom pugui dir que ha jugat contra tothom abans de caure a terra extenuat. La proposta és prou atractiva per a justificar una bona inscripció, però a la pràctica l'èxit és discutible: el 2013, 10 socis del Club de Bàdminton de Vilanova del Vallès vam enfrontar-nos a 16 no-socis de Vilanova; l'any passat, la proporció va ser de 9 a 16; aquest any, malgrat l'absència per lesió de Sir George Crows'nest i Lord Save, i per viatge d'En Keith, Lady Glory, la Carola i en Philippe, van participar en el torneig 8 socis de Vilanova del Vallès sobre un total de només 18 jugadors inscrits. No van faltar les veus que van afirmar, en veure la llista d'inscrits o en acabar la jornada, que alguna cosa falla quan la participació va a la baixa, però sense unanimitat entre elles. Hi ha qui afirma que el preu de la inscripció és confiscatori (però cal dir que aquest any tothom va emportar-se a casa una samarreta de regal, no només els vencedors, com l'any passat) i que això fa la gent enrere en èpoques de poca alegria pecuniària si a sobre els volants els has de posar tu; hi ha qui diu que no n'hi ha prou amb publicar la convocatòria en el web de la FECAB per a emplenar la pista en un dia així, i que potser una mica més de treball de difusió (si cal, persona a persona) animaria més jugadors a prendre-hi part (com va passar en el torneig de dobles mixtos de Vilanova del Vallès, amb 35 participants per a una única categoria); hi ha qui afirma que la temporada és molt llarga i que a finals de juny tothom està ja una mica cansat de córrer el país de punta a punta (però, en canvi, l'Oti va venir des de Blanes; l'Àlex va baixar des de Girona i en Carlos va travessar el mapa per venir des de Tremp, cosa que té molt de mèrit); hi ha també qui suggereix que antics malentesos mal resolts entre clubs no fomenten la participació en aquesta mena d'actes, i és una llàstima; hi ha qui, en fi, proposa que un torneig així hauria de tenir lloc en el pavelló de Newtown-la-vallèe ja que allà entrenen la majoria de jugadors, i que el preu de la inscripció, un cop moderat, es podria destinar a comprar els volants per a jugar el torneig i no a equilibrar pressupostos. No falta qui, en canvi, assegura que aquesta caiguda de la inscripció és transitòria i casual. I, com que hi ha qui ho diu, és obligació que aquest bloc en doni notícia.
Sigui com sigui, els de Newtown-la-vallèe ho hem de tenir molt difícil per a no prendre part en una competició de bàdminton si ens hi admeten, sigui oficial, extraoficial, paral·lela, experimental, clandestina, anticonstitucional, de regadiu o a l'extraradi, i a Bigpotters ens en vam anar a lluitar com feres i a suar com mai.
Bigpotters, localitat vallesana on l'afició al bàdminton es veu reforçada pel seu clima tropical típic d'Indonèsia, Malàisia i Thailàndia, paisos punters en la pràctica de l'esport de la ploma, no va decebre els participants en el torneig i, excepcionalment, va deixar la grada buida per permetre que tot l'oxígen, el nitrògen i l'argó de la comarca estiguessin en condicions de ser inspirats, espirats, exhalats i transpirats pels jugadors. Feia calor, molta. Hi havia humitat a l'ambient, la que volguessis. Però l'ambient a la pista era de calidesa humana i de cordialitat perquè era el comiat de la temporada i l'a reveure fins al setembre. Vam jugar tots contra tots o quasi tots, els perdedors no van arbitrar (bé, tret del Rafa), ningú no es va fer un mal irreparable (el Carlos va patir les rampes habituals, això sí), els millors van sortir carregats de condecoracions i alguns van anar a celebrar-ho amb una Mirinda. Hi ha millor manera d'acabar la temporada? Una piscina a tocar del pavelló no seria una mala idea...
