Tots els
pronòstics es van confirmar i de nou Thetower, com ara fa un any, va tornar a
casa amb un altre titol internacional: campiona d'Espanya de bàdminton veterana
2012, en la modalitat individual.
Aquest
any Thetower no va poder competir també en dobles mixtos, a causa del
límit d'inscripcions que va decretar l'organització, però va aprofitar les
oportunitats que va tenir en les altres dues modalitats.
En els
dobles femenins, la seva parella va pagar el cansament acumulat en els altres
partits jugats i no se'n van acabar de sortir ja en el primer partit. En
l'individual, en canvi, Thetower fa fer un torneig impecable.
En la
primera ronda va enfrontar-se amb una vella coneguda, una tal
"Exento", que pren part en tots els tornejos i en totes les categories,
però que mai no passa de la segona ronda. Per a vèncer "Exento",
Thetower no va haver ni de deixar l'habitació de l'hotel. A continuació, en
semifinals Thetowher va trobar-se la finalista de l'any passat, però només va
necessitar dos sets per guanyar el partit, contra els tres que li van caldre el
2011: millora clara, per tant, de la jugadora del Maresme.
Dilluns,
el dia de la final, Thetower va trobar-se al davant Carola Longskirt, una
jugadora de Niceland de ferro colat, que lluita tots els volants i que té en la
fortalesa física una de les millors bases. Per arribar a la final, Longskirt va
haver de lluitar en primera ronda tres sets duríssims contra una andalusa que
la va portar al límit, i una semifinal molt més còmoda contra una jugadora
japonesa. En els dobles, Longkskirt i Thetower ja s'havien enfrontat diumenge,
en un encontre que es va decantar cap al Vallès Occidental. El darrer mes de
març, Longskirt i Thetower ja es van trobar en la semifinal del campionat de
Catalunya, a Niceland, en un partit que va guanyar clarament la d'Argentona.
Però una final és una final i la de Santander quedava força oberta i amb el
pronòstic incert; l'expectació a les grades era màxima, com també ho era la
tensió de les dues jugadores.
El primer
set ja va fer presagiar que el desenllaç no seria ni clar ni ràpid perquè va
acabar amb un igualadíssim 21-19 per Carola. Totes dues encaraven el segon set
amb l'emoció, l'una, de guanyar-lo i endur-se la copa i l'altra de remuntar per
forçar el tercer joc. Tots ens hem trobat en moments com aquest, quan el que
compta a la pista no és tant la tècnica, la tàctica o el físic com la fortalesa
mental i la convicció en les capacitats pròpies. Cal controlar els teus nervis
i mirar de minar els del contrari. El segon set, doncs, es presentava complicat
per les dues bandes i, després de punts molt tensos i força alternatives al
marcador, Thetower va guanyar-lo amb més facilitat de l'esperada (21-14). A
l'inici del joc definitiu la tensió ja no podia ser major i totes dues
jugadores, amb els nervis a flor de pell, van encomanar-se als seus sants
preferits (la Moreneta i San Tander, en aquest cas). El títol tan hauria pogut
anar al Maresme com al Vallès, però amb un 21-17 molt disputat, Thetowher el va
guanyar de nou per a Argentona, que al
costat del museu del càntir ja ha programat el museu del trofeu de bàdminton,
vista la collita dels darrers anys de tots els jugadors del poble. Els qui
han vist els esbossos dels plànols asseguren que el nou museu tindrà forma de
torre i, com que en comptes de les joies de la Reina contindrà tot de trofeus
d'or i copes de valor incalculable, hi ha qui proposa batejar-lo com Thetower
of Silverwave, per fer ombra a The Tower of London. A més, es crearan llocs de
treball d'Onioneaters, en comptes de Beefeaters.
Thetower
va compartir aquest nou campionat amb part de la colla d'espàrrings de Newtown
i Silverwave, com es veu en aquest retrat. Atenció al detall: no hi ha només
una copa, sinó dues. Busqueu qui porta l'altra...
