dilluns, 24 d’octubre del 2011

Bigpotters 2011

Bigpotters: el retorn del Rei

Potser no es van assolir els resultats del 2009, quan vam guanyar els individuals veterans, els dobles masculins C, els masculins sub-11 i els sub-9, però es van millorar els del 2010, on “només” vam omplir tot el podi del sub-9 i vam ser segons en veterans. Ahir les coses van ser diferents, perquè va reaparèixer sir Gottfried of Silverwave i, tal com des d’aquí mateix es va advertir... ui, ui, ui! Ell i Billy the Kid, dues de les millors perles d’Argentona, van jugar una competició de dobles com només saben fer les piconadores: passant per damunt de qualsevol obstacle sense ni immutar-se. Només començar van haver de jugar la final anticipada contra en Carlos i en Keith; després van demostrar la fortalesa mental que els caracteritza contra la primera parella de Lleida i finalment van posar la directa contra la segona. Torneig impressionant on van guanyar tots els sets i on només van cedir 16 punts en el pitjor de tots.



Torneig també impressionant d’en Tobottom, jugant amb la psicologia del rival i forçant amb astúcia el reglament fins al límit amb el tema dels horaris... però és l’avantatge que et dóna tenir ofici. No tothom arriba tard a dos partits i li fan la vista grossa. Cal saber arriscar en la mesura justa, conèixer a fons el que passa en els passadissos, tenir contactes i saber com ens poden ajudar... impressionant també a la pista, on va suar totes les samarretes que duia i alguna més. També van acabar deshidratats, en una nova edició d’una final ja clàssica, en YesIwillbe i en Keith. Es va repetir la final de Jump i també la lluita a la pista, la tensió a l'ambient, l'emoció a la grada i l’ordre en el podi, però aquest cop amb menys diferència de punts.

No tenim, en canvi, imatges de l'encontre més apustuflant de la jornada, el que va enfrontar Thetower amb la Sílvia Martí. I no en tenim perquè cap foto no hauria explicat prou bé el que es va viure a la pista. Exhibició per ambdues parts de coratge, de força mental, d'astúcia, de tècnica, d'agilitat... si el primer set el guanya una, el segon set el guanya l'altra! I el definitiu? Ho explico com ho vaig veure: arribo a la grada i em veig la Sílvia estesa a terra, fora de la pista, enmig de tot de gent que l'atenen, víctima d'una indisposició momentània i, aparentment, fora de combat. Thetower, mentrestant, estira la musculatura i, com tot el pavelló, espera tensa el desenllaç, que no tarda gaire a arribar: la Sílvia es refà, torna a agafar la raqueta, surt a la pista, treu tota la força de la seva joventut i finalment guanya l'últim set. Els darrers punts són dramàtics per a totes dues i aquesta vegada el partit es decanta agònicament cap a Lleida. Ara, la lliga acaba de començar, queden molts tornejos pel davant i em sembla que hi haurà altres oportunitats on Thetower podrà treure's aquesta espina. Les germanes Martí són duríssimes, però Thetower no ho és menys!