Encara no fa un any, en el correu de presentació de l’Isidre, algú deia
"Amb sort, la família creixerà: amb permís de l'autoritat competente (militar, por supuesto) he convidat l'Isidre Sistaré, amb qui he coincidit en els darrers tornejos, a venir a visitar-nos a Vilanova. Només us diré que s'ha passat per la pedra al mateix rival d'Alcanar que a mi em té la moral menjada perquè cada cop que ens trobem en un partit em remunta el primer set i em guanya els altres dos. Se t'ha acabat, Alfons, de guanyar els partits confiat sempre en el teu físic exuberant; ja n'hi ha prou, Mateu i Lluís, d'humiliar el rival amb el vostre canell màgic i la vostra tècnica depurada; Salva, reserva el "jogo bonito" i les filigranes per a la intimitat domiciliària; Emilio, olvida tus trucos de viejo cowboy que se las sabe todas; amb l'Isidre al davant les nostres debilitats quedaran totes a la vista (bé, espero que no totes; l'espectacle podria ser una mica pujat de to, fins i tot per a mi) i haurem de treure de dins el que segur que hi portem, ni que sigui molt amagat: goodminton de primera fila. Esteu avisats.
Si finalment l'Isidre pot venir a jugar amb nosaltres, el nivell del badminton a Vilanova assolirà de nou el llistó que tenia quan m'hi vaig incorporar jo i vau passar de potència mundial a equip de barriada. Entre els amcs expatriats d'Argentona i les noves incorporacions d'aquesta temporada, al final aconseguireu un programa propi a la tele (en comptes de a "Callejeros" sortirem a "Motor a fons" o a "Hat trick Vilanova").”
L’endemà, en un altre correu es reblava el clau:
“Una cosa has de tenir present, Isidre: si proves de venir un dia a Vilanova no voldràs tornar mai més a Granollers, com no sigui per agafar el tren. Vilanova, el seu poliesportiu i el nostre Club son famosos en tot el Vallès per la lluminositat de les instal•lacions, la higiene dels vestuaris, la qualitat del parquet, la magnificència del pàrquing, l'exuberància del paisatge, l'economia de la quota, l'oferta dels restaurants, l'amplitud dels horaris, la bellesa de les jugadores i el patrimoni immobiliari de tots plegats. A més, s'hi pot jugar a bàdminton. Què més vols? Quants cops a la setmana podeu jugar a Grano? A Vilanova pots venir cada dia a partir d'un quart de vuit, i sempre trobaràs companys de joc... Va, anima't i fes-los el salt!”Convençut per tots aquests arguments i per algun altre que no és moment de detallar i que si de cas ja us explicarà ell quan vagi trompa, avui Yes, Iwillbe juga i guanya per Vilanova. La mostra la teniu en la foto adjunta, que no correspon a una trobada de clàssics descapotables, sinó al lliurament de trofeus a Sheep's House.
"Amb sort, la família creixerà: amb permís de l'autoritat competente (militar, por supuesto) he convidat l'Isidre Sistaré, amb qui he coincidit en els darrers tornejos, a venir a visitar-nos a Vilanova. Només us diré que s'ha passat per la pedra al mateix rival d'Alcanar que a mi em té la moral menjada perquè cada cop que ens trobem en un partit em remunta el primer set i em guanya els altres dos. Se t'ha acabat, Alfons, de guanyar els partits confiat sempre en el teu físic exuberant; ja n'hi ha prou, Mateu i Lluís, d'humiliar el rival amb el vostre canell màgic i la vostra tècnica depurada; Salva, reserva el "jogo bonito" i les filigranes per a la intimitat domiciliària; Emilio, olvida tus trucos de viejo cowboy que se las sabe todas; amb l'Isidre al davant les nostres debilitats quedaran totes a la vista (bé, espero que no totes; l'espectacle podria ser una mica pujat de to, fins i tot per a mi) i haurem de treure de dins el que segur que hi portem, ni que sigui molt amagat: goodminton de primera fila. Esteu avisats.
Si finalment l'Isidre pot venir a jugar amb nosaltres, el nivell del badminton a Vilanova assolirà de nou el llistó que tenia quan m'hi vaig incorporar jo i vau passar de potència mundial a equip de barriada. Entre els amcs expatriats d'Argentona i les noves incorporacions d'aquesta temporada, al final aconseguireu un programa propi a la tele (en comptes de a "Callejeros" sortirem a "Motor a fons" o a "Hat trick Vilanova").”
L’endemà, en un altre correu es reblava el clau:
“Una cosa has de tenir present, Isidre: si proves de venir un dia a Vilanova no voldràs tornar mai més a Granollers, com no sigui per agafar el tren. Vilanova, el seu poliesportiu i el nostre Club son famosos en tot el Vallès per la lluminositat de les instal•lacions, la higiene dels vestuaris, la qualitat del parquet, la magnificència del pàrquing, l'exuberància del paisatge, l'economia de la quota, l'oferta dels restaurants, l'amplitud dels horaris, la bellesa de les jugadores i el patrimoni immobiliari de tots plegats. A més, s'hi pot jugar a bàdminton. Què més vols? Quants cops a la setmana podeu jugar a Grano? A Vilanova pots venir cada dia a partir d'un quart de vuit, i sempre trobaràs companys de joc... Va, anima't i fes-los el salt!”Convençut per tots aquests arguments i per algun altre que no és moment de detallar i que si de cas ja us explicarà ell quan vagi trompa, avui Yes, Iwillbe juga i guanya per Vilanova. La mostra la teniu en la foto adjunta, que no correspon a una trobada de clàssics descapotables, sinó al lliurament de trofeus a Sheep's House.
En una final vibrant contra en Tomeu (l’amo del Bar Tomeu) va mostrar-se novament pletòric de forma i, sense despentinar-se, va endur-se el primer torneig de la temporada. El mateix va fer en els dobles mixtos en Sergio Rodriguez, que va guanyar en una de les seves primeres aparicions en un torneig i amb una parella també nova; imagineu-vos què poden aconseguir amb una mica més de pràctica. Aquest any hem repetit el resultat de l’any passat, quan també vam guanyar l’individual veterà i Billy the Kid (o sigui, en Guillem) va guanyar també uns dobles mixtos. I la resta, què? El petit Michael the Tower va arribar a la final de la seva categoria; en David va estomacar en Juanjo Pertegàs, cosa de molt de mèrit; Billy the Kid va fer una exhibició notable de piscines (fins a tres en una sola jugada!) amb la seva habitual tenacitat; The Tower va reaparèixer al circuit carregada de força i de tècnica, però encara en pretemporada; en Save i en Bye Sense es van plantar a la final dels dobles i, si no arriba a ser per la ploma xinesa, que volava com una condemnada, avui estaríem parlant d’un altre trofeu. No podem deixar de mencionar l’aparició estel•lar de tots dos en la categoria superior, on representa que han de rebre més que una estora... doncs no senyor! En Bye Sense a les 10 del matí ja havia guanyat el seu primer partit per 21-0 i 21-0 (només els derrotistes asseguraran que el fet que el rival no es presentés va tenir res a veure en aquest resultat d’escàndol). I el segon partit? Qui havia de pensar que un jugador amb nom de pneumàtic, en Bridgestone (o sigui, en Roc Pont, de Granollers), n’havia de saber tant? Sí, li va passar per sobre, però és que el va agafar confiat. I en Save, per la seva banda, va guanyar el primer individual i només va perdre el segon per culpa de la inoportuna lesió a la cama. Aviat ho arreglarem, això. Potser a Jump?Diumenge vinent, si Déu vol, més.
