En aquests moments del dissabte 22 de juny de 2013 s'està celebrant la darrera prova de la temporada 2012-2013, el Torneig Internacional de Bàdminton de Veterans de Catalunya on, com acostuma a succeir, el nostre club hi aporta un bon grapat de jugadors i jugadores. De fet, la majoria dels internacionals que hi participen (per no dir la totalitat) vénen de la nostra particular planter de figures de múltiples indrets del planeta.
Ara bé, si esteu a la pista i mireu ben amunt a les grades, hi podreu trobar, amagat però en una posició ben privilegiada, un dels nostres seguidors més incondicionals. De fet, com mostra la imatge, després d'una temporada llarga fora de joc, aquests darrers dies ha estat realitzant un intensiu de visualització i seguiment de les estratègies a porta tancada.
Es planteja, però, una qüestió de caire aristotèlic: si aquesta recuperació tan sobtada ha estat motivada per una dosi controlada i regular de drogues dures, ¿vol dir que per observar partits de bàdminton (i no diem ja jugar-los in situ) cal haver ingerit prèviament una bona quantitat d'al·lucinògens i/o productes químics?
