diumenge, 2 de juny del 2013

Diada de l'esport a Vilanova del Vallès, maig de 2013 (II): I International Mixed Doubles Open a Newtown-la-Vallée

La tarda del divendres 31 de maig va tenir lloc en el poliesportiu municipal de Vilanova del Vallès el I Newtown-la-Vallée's International Mixed Doubles Open de Bàdminton, amb la participació d'equips provinents de diversos clubs del país (Niceland, Bigpotters, Jew's Mountain, Silverwave i Newtown). La trobada, concebuda com a acte de cloenda de la modalitat del bàdminton de la Diada de l'esport de Vilanova del Vallès del 2013, va resultar un èxit de participació i de crítica. Els objectius de l'acte (donar a conèixer entre els assistents al pavelló un esport molt minoritari al nostre país; demostrar que independentment de l'edat o la forma física pots practicar bàdminton i passar-t'ho bé; atreure cap al món de l'esport el sexe femení, que n'abandona la pràctica molt més aviat i més massivament que el masculí; oferir als membres del nostre club que no participen en tornejos un tast del que és el món de la competició ni que sigui a un nivell bàsic; engrescar de nou als exjugadors perquè tornin a fer volar volants; retrobar-se amb vells amics a qui feia temps que no vèiem...) sembla que es van assolir sobradament. Aconseguir reunir en una pista del país 15 parelles mixtes i programar-los 32 partits sense que es tracti d'una competició federada no és senzill, encara que pugui semblar el contrari, però l'atractiu de les instal·lacions de Vilanova, un treball de difusió exitós i la magnífica predisposició dels jugadors que (encara) entrenen en altres pistes ho va fer possible. Si les primeres inscripcions ja auguraven un esdeveniment prou digne, l'aparició estel·lar a darrera hora de grandíssims jugadors que han fet un pas al costat per a obrir pista a les noves generacions va donar una nova dimensió a l'acte i ens anima a treballar per a procurar-li continuïtat en edicions posteriors. L'èxit de l'esdeveniment no hauria estat possible sense la participació de tothom, en particular de les parelles que van venir de fora, i cal agrair-los especialment el seu esforç.

El format de la competició era senzill: setze parelles mixtes (16 noies i 16 nois) que disputen quatre rondes de partits en dues hores i mitja. Cada ronda té vuit partits i s'omplen les vuit pistes disponibles; tothom juga contra parelles diferents quatre partits perquè no són eliminatoris i no hi ha pausa entre l'un i l'altre: no hi ha temps de pujar a la grada a signar samarretes ni a fer-se les fotos amb els patrocinadors. Per aconseguir que els encontres siguin equilibrats, els vencedors en cada ronda s'enfronten entre ells en la següent i els perdedors fan el mateix. El perdedor d'un partit no deixa de jugar i passa a arbitrar, perquè tots els encontres són autoarbitrats. Al final, puja al calaix més alt del podi la parella que no ha perdut cap partit i l'hi acompanya l'equip finalista.

El control del torneig es va dur a terme en la versió Kanban de todostorneospuntcom.



Amb respecte escrupolós de la puntualitat (o sigui, mitja hora més tard del previst) l'Open va començar quan encara hi havia equips que venien de camí, però no era cosa d'esperar-los perquè en l'escalfament previ ja es va veure que ja hi havia ganes de gresca.

Repassem els participants i llurs resultats:

De Niceland va arribar una representació del màxim nivell, tant de noies com de nois. D'una banda, l'Anaïs i el JJ, que habitualment competeixen en parelles separades però que van fer una excepció per a nosaltres i van jugar junts.



En JJ ja estava suat només de fer el sorteig de pista, així que imagineu-vos com va acabar la competició! Ràpid en la franja del fons i contundent en les rematades, en JJ va trobar el complement perfecte en l'Anaïs, jugadora potent i àgil a la xarxa que aquest any es veu evolucionar dia rere dia cap a un bàdminton de més nivell.

Van aconseguir una excepcional quarta posició global i van emportar-se pel davant Lady Glory i Paul Greenvillage en la primera ronda i la Maria i l'Àlex en la segona. En quarts de final no van poder amb la Clara i l'Abel i en una final duríssima van cedir per poc contra la Nancy i en Guillem. Formen una gran parella i esperem veure'ls junts en altres competicions perquè garanteixen l'espectacle que vol el públic.

Una altra parella de Niceland era la que formaven la Maria i l'Àlex, que també entrenen a Jew's Mountain.


Els cops des del fons de la pista de l'Àlex porten sempre verí i van tan ajustats a la xarxa que tot sovint els rivals pensen que el volant no passarà i ja ni es mouen; per la seva banda, la Maria tapa perfectament tots els forats en la primera línia i junts componen una parella formidable. A més, ja porten força temps jugant plegats i cada cop estan més conjuntats.


Van guanyar en primera ronda l'Arnie i el Raül i en les semifinals l'Olga i en Molimola per aconseguir una brillantíssima sisena posició. Si la nit anterior la Maria no hagués anat de caraoque potser haurien quedat una mica més amunt en el quadre, però la veritat és que no es va notar cap mancança en la forma física general, perquè havia retirat d'hora.

De Bigpotters (però també de Newtown, per la part que ens toca) van arribar una parella temible com poques: l'Olga Stephen i en Molimola. L'Olga s'havia lesionat durant la preparació pel torneig i això li va llevar una mica de la seva proverbial mobilitat, però en Molimola ho va compensar de sobres, perquè és l'únic jugador de qui es té constància que, contra totes les lleis de la física, amb la seva velocitat és capaç d'estar en dos punts diferents de la pista simultàniament. L'Olga, a més, va estar molt encertada a la xarxa i així van aconseguir guanyar el primer partit a la Marga i el Emílio, i el darrer a Tobottom i la Maria, per acabar en setena posició.


En canvi, en l'aspecte dialèctic l'Olga i en Molimola van alçar-se amb el primer premi sense discussió: van tenir temps de xerrar amb tothom i fins i tot de donar una roda de premsa.
En el seu bateig de foc en una competició, l'Alfonso va tenir la immensa sort de trobar la parella perfecta per ell: la Pili. A dos atletes com ells, d'envergadura impressionant i preparació física impecable no els pots jugar com van fer alguns equips. Si intentar superar-los per dalt és una quimera, provar-ho ajustant el volant a la xarxa és una temeritat, i els equips que ho van intentar ho van pagar amb la derrota.



Els damnificats pel seu joc incansable van ser la Marga i l'Emilio, d'una banda, i la Rosa i el Carles, d'una altra; van aconseguir d'aquesta manera una espectacular novena posició per una parella acabada de formar però que va demostrar que amb una mica més de continuïtat donaria molt de què parlar.

De fet, ells mateixos no van parar de parlar en tots els entreactes i van aconseguir la segona posició en la classificació dialèctica, ex aequo amb l'Anna, el Fran, la Rosa i el Carles.
Tobottom també estrenava parella, la Maria, que fa poc que practica el bàdminton però que progressa a ulls vista. Tenir un bombarder com en Tobottom al darrera li va permetre a la Maria de quedar-se a la xarxa a caçar els bloquejos contraris, i aquesta estratègia els va donar uns resultats excel·lents.

L'encontre contra l'altra parella que va utilitzar el mateix sistema que ells (ell ho remata tot, fins i tot quan fa la sacada, i ella caça els bloquejos), la Rosa i el Carles, es va decantar a favor de la Maria i Tobottom per un marge molt ajustat de punts.



La Maria va rebre un cop de raqueta al front que li va provocar un bon nyanyo i un tall. Tot i així, va acabar la competició en un magnífic vuitè lloc. Què hauria passat sense la lesió?
En l'Open va reaparèixer la Rosa, després de molt de temps retirada de la raqueta per culpa de les sobrecàrregues musculars. Les pistes de Newtown enyoraven la seva presència sempre jovial i en Carles no va tenir dubtes a l'hora de triar parella. Van repartir-se la feina a parts iguals i els va anar molt bé: en Carles va rematar tot el que li va arribar, encara que el volant vingués a ran de terra, i la Rosa es va dedicar a aixecar-li plomes al contrari i a jugar-li al fons de la pista. Resultat: desena posició i un fart de riure.


Esperem que aquesta tornada de la Rosa tingui continuïtat, perquè algú ha d'aguantar en Carles quan falla un cop i ella té una paciència enorme per a aquestes coses.
En Paul Greenvillage els dies previs al torneig se'l veia silenciós, pensatiu, amb un aire d'estar amb la ment en un altre lloc. Divendres vam descobrir quin una en portava de cap: havia pactat jugar el torneig fent equip amb Lady Glory i no ho havia volgut dir a ningú per por que li prenguessin la parella! Quan els altres ho vam descobrir ja era massa tard per impugnar l'acord i no ens va quedar més remei que deixar-los jugar junts, sabent que això significava ajuntar la velocitat tremenda del Paul al fons de la pista (comprovat: de 0 a 100 en dos cerveses) amb el tacte de seda de la Glòria al davant, que és capaç de frenar el volant, vingui a la velocitat que vingui, per fer-lo caure just a un mil·límetre de la banda contrària de la xarxa. Una barreja letal per als adversaris, així de clar.

Lady Glory retornava així a la competició, després de molt de temps de dedicar-se sobretot a dur el timó del club, i en Paul ho feia per primer cop. L'experiència va ser un èxit coronat amb l'onzena posició del quadre i tot sembla indicar que amb una mica més de compenetració serien els rivals a batre en qualsevol torneig de la temporada.
Una altra parella que va reaparèixer després de molt de temps d'absència va ser la formada per la Marga i l'Emílio. Junts formen un equip clàssic, dels d'abans, curtit en moltes hores de joc i de diversió, que no oblida que hi ha coses que són per sempre.
L'Emílio va martiritzar els equips rivals amb els seus drops ajustats, i la Marga va lluitar cada punt amb l'ímpetu i l'encert de sempre. Tots dos van cobrir tots els angles de la pista i van participar en duels espectaculars. Després, a l'hora de sopar l'Emilio es va cruspir dos xoricets i mitja lliura de braves per refer-se. Ho sé perquè el tenia al costat, però la veritat és que cansat no se'l veia perquè té una forma física, com la Marga, excepcional.
No penso discutir-ho amb ningú: el Fran Crows'nest és el jugador de moviments més elegants que hi ha sota la capa del cel, i ja està. Potser colpeja el volant i no entra, no us diré que no, però en Fran hi haurà arribat com per art de màgia, sense ni tocar el terra, com suspès en l'aire, com transportat màgicament... i va i s'ajunta amb l'Anna, que és igual d'elegant que ell o més!

Quina parella més fantàstica que fan! Quina pena que durant un temps hagin hagut de deixar de banda volants i raquetes! Es belluguen per la pista amb aquella gràcia, intercanvien posicions amb aquella naturalitat...veure'ls formar parella és un regal per a la vista que esperem que es repeteixi més sovint.

L'Arnie i un retornat Raül van formar la parella unisex del torneig i, confiats en la seva joventut i fortalesa física, van sortir només a mig gas. Ja en la primera ronda van veure que el nivell era alt, que havien d'esforçar-se per no rebre de valent i que només amb potència no s'arriba enlloc. 

Cap al final van prémer l'accelerador i llavors els resultats ja van ser millors perquè van aconseguir guanyar la Valèrie i l'Albert; l'alçada del Raül i la tècnica de l'Arnie van fer molt de mal als contrincants en algunes fases del joc i un públic fidel no va deixar d'animar-los durant tota la tarda. Lamentem no tenir més fotos seves, però és que al fotoprís ens han velat el carret.

Dos fitxatges d'aquesta temporada, la Carme i en David, van formar parella també a la pista.


Quin ímpetu el de la Carme quan li va un volant a mitja alçada! En ella l'acció d'atacar sempre és instintiva i això, unit a la seva rapidesa de reflexos, la fa mortal en la franja davantera i una jugadora perfecta per als dobles. Si li tires un volant al seu abast, una mica alt, ja pots amagar-te darrera la raqueta, perquè l'esmaixada la tens assegurada, i com que la Carme encara està començant no acaba de controlar la direcció del projectil, que pot anar directament al terra o al cos del contrari.



Tots dos són, a més, incansables i quan en David adquireixi una mica més de tècnica i s'entenguin una mica millor a la pista donaran feina a qualsevol equip.

Valèrie et Albert font une couple International très bien equilibrée. Avec son experience, Valèrie est capable d'envoyer n'importe oú la plumme avec toute l'intention de faire du mal au contraire, et Albert est toujours prêt pour suffoquer le feu là oú il y en a.


En plus, ils jouent toujours en parallel, pas en la configuration classique pour les pairs mixtes devant-derrière, et ça leur permet de controller parfaitement les deux cotés de la cour.

Expert en course-navette, Albert est capable d'arriver du fond de la cour jusqu'au filet en moins d'une demi-heure, chose qui est le record absolu du club.

Mantinguda en secret fins a l'últim moment, la presència a Newtown de l'Olga Milord va causar sensació i més d'un es va emocionar amb la retrobada. Tothom sabia que s'havia aconseguit un fitxatge femení de cinc estrelles per al torneig, s'especulava amb noms asiàtics exòtics, hi havia qui deia que vindria la Mai Fallo (us ho juro: hi ha una jugadora de les Maldives que es diu Mai Fallo!), alguna noia danesa...però la realitat va superar aquestes expectatives tan modestes.


El més sorprès va ser Lord Save, que sabia que li havien buscat una bona parella però no sabia que en seria tant, de bona. Fora de les competicions des de Snailville 2011, l'Olga no ha perdut gens de la seva intel·ligència a la pista i continua sent una jugadora excepcional i una persona encara millor. En Save aquesta vegada va estar a l'alçada i va fer un torneig espectacular que va portar-los fins a la cinquena posició final, cosa que demostra que si no guanya tots els tornejos en dobles del circuit català no és cosa seva, sinó del petardo que té per parella habitual.

Liberté, égalité fraternité, oui, mais aussi contrôle, vitesse, puissance, astuce, coordination... la couple formée par Nancy et Billy the Kid a fait une competition formidable couronée avec la medaille de bronze.


La championne de Catalogne 2013, toujours attentive près du filet, a été parfaitement accompagnée par Billy. Ils se sont coordonnés super en les transitions et le smash de Billy ajouté aux drops de Nancy a provoqué des désastres parmi les defenses des contraires. La mairie remercie Billy parce qu'il a balaié avec la poitrine toute la surface (quelques 1200 m2) du palais d'esports de la communauté; il est prié de se présenter lundi soir sur l'stade de football pour répéter sa performance (surface aprox: 6000 m2).
Eren, juntament amb la Nancy i en Guillem, la millor parella oriünda i no van decebre ningú: Thetower i Lord Gottfried, un equip de qui no cal dir res perquè els seus resultats els avalen sobradament, van arribar merescudament a la final en un torneig perfecte (van haver de guanyar la semifinal a la Nancy i en Guillem, per exemple) on van trobar-se cara a cara amb dos jugadors fantàstics que van situar l'Open en un nivell superior: la Clara i l'Abel.
La Clara, absent dels circuits competitius des de la seva darrera aparició amb victòria a WhiteIs 2010 (on va vèncer precisament dues jugadores també presents a Newtown, la Maria i la Pili, i de postres la Marina) no ha perdut gens de tècnica perquè torna a entrenar i es troba en un estadi de joc molt per sobre del que estem acostumats a veure en el nostre pavelló.

Quant a l'Abel, en plena fase de recuperació de la seva lesió, és fàcil dir-ho en poques paraules: jo, quan sigui gran, vull jugar com ell.


Lord Gottfried té un joc de plantejament senzill: col·loca sempre el volant en el lloc on sap que no arribaràs; Thetower és ràpida a la xarxa i sempre tria la millor opció, la més perjudicial per al rival a l'hora de tornar el volant; però la Clara i l'Abel van estar imbatibles i es van emportar les escarapel·les daurades justament.


Thetower i Lord Gottfried van jugar una gran competició i una gran final i van emportar-se les escarapel·les platejades durament treballades.



Comptar amb la presència a Newtown de la Clara i l'Abel va ser un privilegi inesperat que agraïm de tot cor. A més, entre partit i partit l'Abel va agafar a en Shoemaker i el va planxar en un individual improvisat, cosa que algú havia de fer tard o d'hora i la resta de socis no ens en sortim. Això, per sí sol, ja és una satisfacció que ningú no ens podrà prendre.

Tantes emocions i tant d'esforç rebentant plomes van obligar una bona part dels participants, dels que haurien volgut participar i no van poder i els acompanyants dels uns i dels altres a buscar la manera de refer-se. La fórmula aplicada també va estar relacionada amb el món de la ploma: el fi de festa va consistir en un sopar a base d'ous d'estruç al casal del poble.
Els ous no estaven gens malament i Lord Gottfried estava tan content amb el seu trofeu que el va lluir tota la vetllada. Es veu que n'ha demanat la confecció d'una versió de màniga curta per ara quan arribi l'estiu.
Una gran tarda de bàdminton a Newtown-la-Vallée, segons totes les opinions. Ara, a preparar-ne la propera edició...