En una nova jornada de glòria, davant rivals duríssims que dignifiquen encara més el resultat, escortada en els dobles per companys d'altíssima categoria, amb el suport indesmaiable de la família i dels companys de Newtown-Silverville, exhibint una fúria i una confiança sense límits en les pròpies forces, en el marc incomparable de la Ciutat Pubilla del Badminton, en una reedició dels fets de l'any passat, de nou va lluir en tot el seu esplendor the power of Thetower. La jugadora de Silverwave va endur-se un altre cop cap a casa el triple campionat nacional veterà de bàdminton. Set partits disputats i set cops vencedora; catorze sets guanyats i cap de perdut...
La competició en les dues categories de dobles va ser molt intensa, i tot i comptar amb el privilegi de formar parella amb Old Glens, un jugador que té en l'astúcia i la tècnica depurada les seves millors armes,
i la Ruth, que demostra amb cada cop de raqueta i amb cada desplaçament que ha jugat amb els millors i que sempre ha estat i estarà entre les millors,
la jugadora de Silverwave no va tenir les coses gens fàcils per guanyar les dues primeres medalles perquè els rivals de Niceland i de Saints (un Club que creix dia rere dia i que ha de donar amb el temps grans espectacles al públic i a l'afició) van disputar-li tots els punts amb ferocitat i inteligència.
En els individuals les oponents sabien que Thetower, vistos els antecedents, era la jugadora a batre. Si la intenció era revalidar el títol de l'any passat elles no en pensaven ser ni còmplices ni espectadores, sinó tanques infranquejables o trampes en el camí. A la pista, les companyes de Saints i de Niceland van esdevenir lleones que van lluitar cada punt amb dents i ungles.
Però per a la seva mala sort, Thetower va sortir mentalitzada per no cometre cap error i en una jornada pletòrica de força, motivada com mai davant un repte colossal, davant competidores més joves però no menys expertes, en partits com (sobretot) la final, plens d'alternatives en el marcador que van exigir esforcos titànics de les participants, el seu encert va ser prou superior i li va permetre guanyar tots els partits. Les hores de sacrifici a la pista i la preparació de tot l'any havien valgut novament la pena.
No va acabar aquí el recital dels jugadors de Newtown-Silverwave, ja que també hi paticipaven cinc sèniors i en Middle Thetower.
En els Gerontodobles, totes dues parelles (Lord Save - Bye Sense i En Keith - YesIwillbe) van passar a les semifinals, desprès d'imposar-se amb contundència a una parella de Niceland i a una altra de mixta, Niceland-Newtown. En la seva semifinal, la sortida en tromba de Save-Sense va sorprendre Old Glens - Big Joe, que es van trobar amb un 9-0 en contra. L'experiència fins i tot internacional de la parella de Niceland els va permetre refer-se, no sense dificultats, imposar-se en el primer set i acabar guanyant un partit que hauria pogut decantar-se cap a qualsevol banda fins als punts finals. Gran torneig en dobles de l'alineació de Newtown-Silverwave, que encara no ha dit la darrera paraula en aquesta mena d'encontres.
En la categoria individual, els juniors van fer un bon paper i tant YesIwillbe com Lord Save van guanyar un partit i van lluitar tots els altres. Les mancances físiques de Save li van jugar una mala passada i van impedir que arribés més lluny; YesIwillbe, de la seva banda, va haver-se d'enfrontar amb dos rivals de superor tècnica davant els quals va donar la cara com fa sempre.
Els més sèniors també van ser font d'alegries i, així, Bye Sense i Molimola no van estalviar cap esforç en una trobada ja clàssica, un xoc de trens descapotables on la picardia del primer va imposar-se per molt poc a la combativitat sense fissures del segon.
Bye Sense també va ser capaç, en tres sets, d'imposar-se a Big Joe, amb qui va jugar la basa de la seva superior mobilitat (patosa, però mobilitat al cap i a la fi). Fins i tot va estar a punt de sorprendre Frank Pine, a qui va endossar un 6-0 inicial molt prometedor, però la immensa experiència d'aquest fenomenal jugador no va requerir gaires punts més per a detectar i atacar els punts febles del nostre representant, a qui va barrar el pas a la final. En Keith, en una actuació incommensurable, va tenir contra les cordes un altre jugador de Niceland, l'Àlex, a qui va guanyar el primer set i contra qui només va cedir el segon en un agònic 20-22. El tercer es va decantar cap al Vallès, i també el partit contra Old Glens. L'encontre fraternal En Keith - Tobottom va ser una carnisseria d'oques on cap dels dos jugadors de Newtown va voler cedir ni una ploma, i van haver de diputar tres sets amb resultats ajustadíssims de pronòstic incert fins al darrer volant.
Si Tobottom no hagués patit problemes físics durant tota la setmana i també en ple partit potser no hauria perdut els tres matx i no s'hauria guanyat una targeta groga d'amonestació per perdre temps (!): un altre trofeu per a la vitrina del Club.
En Middle Thetower, promesa encara en plena formació, va donar mostres d'intentar seguir els ensenyaments que reb a casa i va aconseguir véncer dos partits (un individual i un dobles) però no els altres dos, contra rivals més tècnics i preparats que van imposar la seva superior vàlua.
Una nou dia triomfant per als nostres clubs, en resum, que augura un futur ple de victòries i de llorers de la mà d'uns jugadors tan competitius i glamurosos com els nostres. Ganes no en faltaran, només una mica més d'entrenament...
Una part de la colla que habitualment compartim pistes amb Thetower ens vam trobar uns dies més tard per a fer la rua des de l'aeroport fins al pavelló de Vilanova:
Ah, per cert: en Save no es va perdre i ho va trobar a la primera!
