dimecres, 7 de març del 2012

Newtown-la-vallée, març de 2012: Vol(ants) de nuit

Ara fa uns anys, un tal Saint-Exupéry escrivia una novela de molt d'éxit: "Vol de nuit". Si el 4 de març hagués estat al pavelló de Newtown-la-vallée s'hauria canviat el cognom per Saint-Exasperé i hauria escrit "Volants de nuit" perquè, efectivament, vam fer volar volants de nit. La jornada va començar ben d'hora, però ben d'hora ben d'hora ben d'hora, però sigui pels càlculs massa optimistes a l'hora de preveure els horaris, sigui perquè alguns ens entestem a jugar tots els partits a tres sets i 24 punts mínim, la cosa es va anar endarrerint més i més i més... Un altre Antoine va tenir la seva feinada, de retruc: Toni le Rouge va haver de baixar a la pista a controlar de primera mà quins espais quedaven buits per omplir-los immediatament, sense donar ni temps per a la necessària estimulació prèvia amb el partenaire que requereix qualsevol encontre de bàdminton ben entès. Es passava directament de la grada a la ploma. Gràcies a això, al treball frenètic de la taula de control i a la col·laboració de tots plegats, el darrer partit va acabar abans de les deu del vespre...

I a nosaltres, com ens va anar? Doncs a la vista dels resultats, es pot dir que millor que mai. Vam aconseguir l'or en tres categories de dobles: dobles mixtos,  amb En Keith i Luck, que s'estrenaven com a parella i també en el hall of fame del club; dobles C, amb la parella referència de la categoria, Billy the Kid - Lord Gottfried; dobles D, amb un equip poc foguejat encara però que s'està mostrant imbatible, el format per Yes Iwillbe i Carlos "mountainman" Rodrigo. També vam aconseguir un altre or molt merescut i aplaudit, el de Billy "red hair" Littlegood, que va demostrar a la pista tota la traça i la força que li saben transmetre en Fran Crow'snest i en Xarli, i que li va fer falta, per exemple, per poder superar la semifinal de la categoria contra Little Thetower, que havia guanyat amb comoditat el seu grup amb dos rivals de Bigpotters al davant.

Els podis no van acabar aquí, ni de lluny! La parella també clàssica Thetower-Gottfried va arribar a la seva final, igual que Save-Bye Sense, que poc abans havien hagut de barrar el pas decidit que també portaven cap a la final els titans del pavelló: Crow'snest-Tobottom. Save i Bye Sense, en la seva primera aparició en la categoria D individual van plantar-se en semifinals, després d'uns quarts agònics a tres sets disputadíssims. Bye Sense estava especialment content ja que per primer cop en els darrers 50 anys havia aconseguit batre en Ton Handsome-bin-Al-Qanar, un esquerrà rocós i sense fissures que dóna poques oportunitats al contrari i que juga de meravella. En Save també estava especialment content perquè va trobar el pavelló a la primera i no es va perdre ni va passar de llarg. Finalment, en Billy Littlegood va disputar també la semifinal de l'altra categoria on competia, la dels dobles mixtos, amb la seva companya de club la Udane Vineyards, que van cedir en un partit molt tens i emocionant amb un marcador ajustadíssim.

 
Van passar moltes altres coses, però ens estimem més explicar-les en imatges, que sempre és més agraït que en lletra, no?


Tots preparats per iniciar la competició, ja que obriem pistes. Ens va acompanyar, en tasques logístiques i de suport psicològic, el Captain Lewis. Curiosament, tots els de la foto van guanyar el partit que estaven a punt de començar, tret del que estava més preparat: el que surt amb la raqueta a la mà. En la propera foto de grup li farem deixar la raqueta.

Amb tanta tensió, a Luck li va agafar un mareig?


De cap manera! De seguida es va refer i va guanyar el partit...


Així es lluita un punt a Newtown: amb ràbia!


Si un jugador de bàdminton ha de volar cap endavant, Sergi Town arriba més lluny que ningú...


...però Yes Iwillbe salta més alt que els altres.


Si ens hem de retórcer de mala manera, Ludo Withme ensenya com s'ha de fer...


...quan cal esprintar, Fromsori passa de 0 a 100 en milisegons i s'oblida de la lesió a la cama.


 A Carlos no l'enganxareu mai despistat: és com l'aranya que espera la presa en la seva xarxa.



La Marta Reds, una altra que tampoc no l'enganxareu mai badant...


... com en John from Wheel, que espera el volant amb impaciència.


En Molimola vola cap a la dreta...


... i els de Dogsville, cap a l'esquerra.



Quan el volant ve baix, un jugador de bàdminton s'agenolla, si cal, ...


... si va lluny, s'hi llança en planxa...




 ... i si va molt alt, s'estira tan com cal.


Els triomfadors, contents després de l'esforç...


... preparats per als propers reptes, amb pronòstic obert.


Efectivament, les medalles eren d'or i no de xocolata!


No són tots de Newtown: hi ha un intrús!



Doncs potser no era un intrús, si veiem com Toni le Rouge ja li agafa les mides per a fer-li l'equipació del Club... potser serà el fitxatge estrella de la propera temporada?