Encara sort que en el darrer torneig del Circuit Català de Bàdminton de la temporada 2012-13 tingut a Wheel's Beach el 9 de juny de 2013 no hi vam enviar tots els efectius del club! Quina clarividència la del sòviet suprem del nostre pavelló a l'hora de configurar l'alineació de l'encontre! Com van estar d'encertats els nostres directius quan van decidir deixar a casa perquè acabessin de recuperar-se l'Olga, En Keith, Tobottom i Sir George Crows'nest! Què bé que van fer d'enviar YesIwillbe a l'altra punta del món i de programar els examens de Billy the Kid per aquesta època de l'any i obligar-lo així a quedar-se a casa a estudiar (ja era hora, per cert)! Si ells o els altres que es van quedar a casa també haguessin vingut a Platja d'Aro llavors sí que hauria calgut un remolc per a poder-hi carregar tot el tresor!
Si amb una comitiva formada només per Lord Gottfried (els dos dobles), Thetower (individuals i dobles mixtos), l'Elsa (individuals), l'Arnie (individuals), en Little Thetower (individuals i dobles), el David (individuals i dobles), Lord Save (dobles) i en Bye Sense (individuals i dobles) ja vam recollir 9 copes de dimensions colossals, imagineu-vos si hi enviem la brigada completa!
Els resultats dels nostres van ser excepcionals i l'ambient al Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro també, com sempre: a la grada i al carrer el clima era perfecte, però un cop baixaves a la pista ja acabaves amarat de suor només de fer els quatre tocs inicials. Era la calor? No en feia pas, perquè els amics del club de Platja d'Aro ja van vetllar a primera hora del matí per refrescar les instal·lacions. Potser era la humitat ambiental o la tensió del final de temporada, que de vegades ha estat dura, de vegades divertida, de vegades trista i sempre interessant.
Els socis de Newtown-la-vallée - Silverwave, convençuts de les nostres possibilitats, vam sortir a mossegar ja des del començament i els dos primers a actuar, en Little Thetower i l'Elsa, van cedir els seus primers partits individuals en tres sets molt igualats (tres quarts d'hora cada encontre!) que haurien pogut guanyar perfectament.
Poc després era en David el que sortia com un obús i s'emportava per davant en Shoutsound, en un duel de germans de club que va fer saltar espurnes a la pista (21-15, 19-21, 25-23). Aquesta victòria tan treballada va ser seguida de tres més dels nostres, a càrrec de Lord Save+Bye Sense i d'en Little Thetower en dobles i d'en Bye en indis.
La cosa pintava bé, i en David va tornar a fer un partit d'aquells que fa ell que res no està decidit fins al darrer cop perquè disputa sense pausa tots els punts: va perdre amb un gran Aleix amb un marcador molt ajustat (19-21, 21-18, 22-24).
Atenció a aquesta imatge: en David aconsegueix formar amb el seu cos una línia recta perfectament paral·lela amb la cistella que hi ha plegada darrera seu! Màgia? Fotoxof? No! Talent i esforç a parts iguals!
Acte seguit, els nostres van reaccionar i van concatenar un seguit inacabable de victòries: en Little, la mare que el va parir, l'Arnie, en David i en Bye en individuals i les parelles Save+Bye i Gottfried+Thetower no van tenir pietat dels seus rivals i van vèncer deu partits seguits. Lamentablement, el resultat del sorteig va provocar enfrontaments entre els nostres i és clar, no es poden empatar els partits, així que també els va tocar el rebre al David i a l'Elsa, que van caure pel camí en topar amb altres companys de club.
La jornada es feia llarga, però els nostres no van perdre el control en cap moment i van mantenir-se concentrats en el joc, en la meditació o en la prospecció.
Alguns enfrontaments van ser tan durs que els jugadors van arribar a les mans:
De tant arribar a les mans algú se la van trencar i no va poder participar en el torneig com a competidor, però sí com a comensal...
Com a resultat d'aquestes escaramusses, en Bye va guanyar el seu grup i va passar a quarts de final i la família Thetower i l'Arnie van guanyar també els seus i van classificar-se per a jugar les finals individuals. En els dobles, no cal dir-ho, ningú no va quedar-se pel camí i tots vam jugar alguna final (tret del David, que va caure sacrificat davant el major ímpetu d'en Save i Bye Sense, en un dia especialment inspirat).
Ja sabem que els de Newtown-Silverwave no juguem les finals per a perdre-les, i un cop més en vam deixar constància a la pista en els darrers partis del dia, que vam lluitar sense desmaiar. Alguns, víctimes d'aquesta lluita van destrossar els volants, la raqueta, el rival i el propi vestuari i van quedar amb la roba interior a l'aire...
El duel fraternal Lord Gottfried + Carlos - Lord Save + Bye Sense es va resoldre a favor dels primers en un partit on els tres descapotables van estar a l'altura de Gottfried. Save i Bye van jugar un gran torneig i van cometre molt poques errades: les típiques deixades a la xarxa d'en Bye que tants fracassos provoquen no van existir aquesta vegada, i la contundència de les rematades de Save va portar pel camí de l'amargura les defenses rivals en els tres partits que van disputar.
El dobles mixt es va decantar en dos sets molt igualats a favor de Thetower + Gottfried davant uns rivals molt forts (quina gran Teresa, quina tècnica, quina classe, quin toc...!), però la compenetració perfecta de la nostra parella va donar el millor resultat i van guanyar la copa més grossa de totes perquè a Thetower no li calgui beure més a morro.
En els quarts de final en Bye va començar com sempre, com una moto, i va deixar el rival a 11 punts en el primer set; en el segon va rebaixar la tensió per a conservar energia per als partits següents i es va veure sorprès per la reacció d'un gran Aleix (22-24!). En el tercer set les forces ja començaven a justejar, producte de la lluita del joc anterior; l'Aleix jugava amb el factor pista a favor i en Bye Sense amb la seva experiència una mica més extensa.
Finalment, quan tots dos jugadors estaven a punt del xoc per esgotament, una concatenació meravellosa de pífies d'en Bye Sense acompanyada de la sang freda de l'Aleix va decantar merescudament l'eliminatòria cap a Platja d'Aro per 21-23. L'Aleix, ajudat per la fortalesa de la seva edat va poder refer-se i guanyar també en tres sets la semifinal, però en la final es va trobar en Carlos fet un tità que no li va donar opcions. Els amics de Wheels's Beach cada cop van més forts, noi!
El partit més tens de la jornada en què van participar els nostres segurament va ser el que enfrontava per tercer cop aquesta temporada (antecedents a The Scrub i a Newtown-la-vallée, amb un parcial d'una victòria per a cada una) l'Anaïs, de Niceland, i Thetower. Quina intensitat hi van posar totes dues, quina força, quina tenacitat! Ja coneixeu de sobres Thetower i la seva combativitat, així que imagineu el mèrit que té l'Anaïs, que li va guanyar el partit (21-19 i 21-17). La de Niceland ha fet una grandíssima progressió aquest any, li sobren talent i ganes i ha d'obtenir grans resultats en el futur, però de moment encara no ha guanyat a l'Olga, així que pel davant li queda molta feina encara.
En Little Thetower va acabar la jornada vermell com un pebrot i amb dues plates treballadíssimes; si no arriba a ser pel cacaolat posterior no el refem! I la darrera plata va ser per a l'Arnie, que es va trobar novament a la final amb l'altre Arnie, el de Niceland. Tothom és conscient de com van els seus partits: a tres sets i a punt del col·lapse. A Platja d'Aro no va ser diferent, però aquest cop la victòria va ser per a l'Arnie de Niceland.
Si amb una comitiva formada només per Lord Gottfried (els dos dobles), Thetower (individuals i dobles mixtos), l'Elsa (individuals), l'Arnie (individuals), en Little Thetower (individuals i dobles), el David (individuals i dobles), Lord Save (dobles) i en Bye Sense (individuals i dobles) ja vam recollir 9 copes de dimensions colossals, imagineu-vos si hi enviem la brigada completa!
Els resultats dels nostres van ser excepcionals i l'ambient al Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro també, com sempre: a la grada i al carrer el clima era perfecte, però un cop baixaves a la pista ja acabaves amarat de suor només de fer els quatre tocs inicials. Era la calor? No en feia pas, perquè els amics del club de Platja d'Aro ja van vetllar a primera hora del matí per refrescar les instal·lacions. Potser era la humitat ambiental o la tensió del final de temporada, que de vegades ha estat dura, de vegades divertida, de vegades trista i sempre interessant.
Els socis de Newtown-la-vallée - Silverwave, convençuts de les nostres possibilitats, vam sortir a mossegar ja des del començament i els dos primers a actuar, en Little Thetower i l'Elsa, van cedir els seus primers partits individuals en tres sets molt igualats (tres quarts d'hora cada encontre!) que haurien pogut guanyar perfectament.
Poc després era en David el que sortia com un obús i s'emportava per davant en Shoutsound, en un duel de germans de club que va fer saltar espurnes a la pista (21-15, 19-21, 25-23). Aquesta victòria tan treballada va ser seguida de tres més dels nostres, a càrrec de Lord Save+Bye Sense i d'en Little Thetower en dobles i d'en Bye en indis.
La cosa pintava bé, i en David va tornar a fer un partit d'aquells que fa ell que res no està decidit fins al darrer cop perquè disputa sense pausa tots els punts: va perdre amb un gran Aleix amb un marcador molt ajustat (19-21, 21-18, 22-24).
Atenció a aquesta imatge: en David aconsegueix formar amb el seu cos una línia recta perfectament paral·lela amb la cistella que hi ha plegada darrera seu! Màgia? Fotoxof? No! Talent i esforç a parts iguals!
Acte seguit, els nostres van reaccionar i van concatenar un seguit inacabable de victòries: en Little, la mare que el va parir, l'Arnie, en David i en Bye en individuals i les parelles Save+Bye i Gottfried+Thetower no van tenir pietat dels seus rivals i van vèncer deu partits seguits. Lamentablement, el resultat del sorteig va provocar enfrontaments entre els nostres i és clar, no es poden empatar els partits, així que també els va tocar el rebre al David i a l'Elsa, que van caure pel camí en topar amb altres companys de club.
La jornada es feia llarga, però els nostres no van perdre el control en cap moment i van mantenir-se concentrats en el joc, en la meditació o en la prospecció.
Alguns enfrontaments van ser tan durs que els jugadors van arribar a les mans:
De tant arribar a les mans algú se la van trencar i no va poder participar en el torneig com a competidor, però sí com a comensal...
Com a resultat d'aquestes escaramusses, en Bye va guanyar el seu grup i va passar a quarts de final i la família Thetower i l'Arnie van guanyar també els seus i van classificar-se per a jugar les finals individuals. En els dobles, no cal dir-ho, ningú no va quedar-se pel camí i tots vam jugar alguna final (tret del David, que va caure sacrificat davant el major ímpetu d'en Save i Bye Sense, en un dia especialment inspirat).
Ja sabem que els de Newtown-Silverwave no juguem les finals per a perdre-les, i un cop més en vam deixar constància a la pista en els darrers partis del dia, que vam lluitar sense desmaiar. Alguns, víctimes d'aquesta lluita van destrossar els volants, la raqueta, el rival i el propi vestuari i van quedar amb la roba interior a l'aire...
El duel fraternal Lord Gottfried + Carlos - Lord Save + Bye Sense es va resoldre a favor dels primers en un partit on els tres descapotables van estar a l'altura de Gottfried. Save i Bye van jugar un gran torneig i van cometre molt poques errades: les típiques deixades a la xarxa d'en Bye que tants fracassos provoquen no van existir aquesta vegada, i la contundència de les rematades de Save va portar pel camí de l'amargura les defenses rivals en els tres partits que van disputar.
Si el genoll de Lord Save fos de titani i no d'os potser parlaríem d'un altre resultat, però aquest està molt bé!
El dobles mixt es va decantar en dos sets molt igualats a favor de Thetower + Gottfried davant uns rivals molt forts (quina gran Teresa, quina tècnica, quina classe, quin toc...!), però la compenetració perfecta de la nostra parella va donar el millor resultat i van guanyar la copa més grossa de totes perquè a Thetower no li calgui beure més a morro.
En els quarts de final en Bye va començar com sempre, com una moto, i va deixar el rival a 11 punts en el primer set; en el segon va rebaixar la tensió per a conservar energia per als partits següents i es va veure sorprès per la reacció d'un gran Aleix (22-24!). En el tercer set les forces ja començaven a justejar, producte de la lluita del joc anterior; l'Aleix jugava amb el factor pista a favor i en Bye Sense amb la seva experiència una mica més extensa.
Finalment, quan tots dos jugadors estaven a punt del xoc per esgotament, una concatenació meravellosa de pífies d'en Bye Sense acompanyada de la sang freda de l'Aleix va decantar merescudament l'eliminatòria cap a Platja d'Aro per 21-23. L'Aleix, ajudat per la fortalesa de la seva edat va poder refer-se i guanyar també en tres sets la semifinal, però en la final es va trobar en Carlos fet un tità que no li va donar opcions. Els amics de Wheels's Beach cada cop van més forts, noi!
El partit més tens de la jornada en què van participar els nostres segurament va ser el que enfrontava per tercer cop aquesta temporada (antecedents a The Scrub i a Newtown-la-vallée, amb un parcial d'una victòria per a cada una) l'Anaïs, de Niceland, i Thetower. Quina intensitat hi van posar totes dues, quina força, quina tenacitat! Ja coneixeu de sobres Thetower i la seva combativitat, així que imagineu el mèrit que té l'Anaïs, que li va guanyar el partit (21-19 i 21-17). La de Niceland ha fet una grandíssima progressió aquest any, li sobren talent i ganes i ha d'obtenir grans resultats en el futur, però de moment encara no ha guanyat a l'Olga, així que pel davant li queda molta feina encara.
En Little Thetower va acabar la jornada vermell com un pebrot i amb dues plates treballadíssimes; si no arriba a ser pel cacaolat posterior no el refem! I la darrera plata va ser per a l'Arnie, que es va trobar novament a la final amb l'altre Arnie, el de Niceland. Tothom és conscient de com van els seus partits: a tres sets i a punt del col·lapse. A Platja d'Aro no va ser diferent, però aquest cop la victòria va ser per a l'Arnie de Niceland.
Acabat el torneig i recollits els trofeus, Lord Gottfried va proposar d'anar a fer un botellot a l'aparcament del davant i fins i tot va anar al super a carregar de beure, però vam poder convèncer-lo d'anar-hi a una terrassa d'un bar, que no es tracta de donar mal exemple als més joves...
I amb això acaba la competició regular del Circuit Català de Bàdminton en la temporada 2012-13, de la millor manera possible tot i que tenim mitja plantilla a l'infermeria o a l'estranger. Quan tothom estigui a punt, al setembre, l'espectacle tornarà a la pista.
