La darrera cita del 2014 del Circuit Català de Bàdminton va tenir lloc a Jump el dissabte 13 de desembre i tot va anar segons el guió previst: la visibilitat del volant dins el pavelló, impecable; l'acollida dels organitzadors, immillorable; l'horari dels partits, respectat escrupolosament; els trofeus als guanyadors, dignes de millors èpoques (amb copes per a tots els primers i amb medalla per a tots els segons, dobles inclosos, i ram de flors per a les noies); l'aroma de la cantina, estupefaent; la grada, plena de gom a gom; i l'actuació dels de Newtown-la-vallèe (amb la fantàstica col·laboració dels amics de Wheel's Beach), excepcional. En aquestes condicions, el major espectacle del món no va ser en cap circ, per més que alguns dels nostres fessin una mica el pallasso, sinó, un cop més, en el pavelló municipal d'esports de Salt.
L'Arnie (acompanyat d'en Raül, de Niceland) i en YesIwillbe (acompanyat d'en Carlos, de Tremp) van ser els primers dels nostres a actuar en la pista central: a les 9 ja tenien concertat el primer partit de dobles.
L'Arnie i en Raül es van trobar al davant amb dos lleons molt difícils d'ensinistrar: en Shoutsound i en Talonso (no el confongueu ni amb en Salonso ni amb en Palonso). La parella de Gardens-Terrace tenen clar el seu joc: cobrir tots els forats gràcies a la seva envergadura (amb perdó) i rematar cada volant com si fos l'últim, amb tota la força que poden (que és molta). L'Arnie i en Raül potser no tenen tanta potència de cop però defensen bé al darrera i al davant són prou àgils i valents, de manera que les armes estaven força equilibrades.
Per més que hi havia qui assegurava que els lleons es menjarien els domadors d'una mossegada, a l'hora de la veritat les coses no van anar així ni de bon tros. Els domadors van saber utilitzar el fuet i van mantenir els lleons a ratlla.
Els dos primers sets van ser molt igualats i es van decantar alternativament per poca diferència de punts; en canvi, en el tercer i definitiu els més joves no van suportar la tensió i van cedir per 21-12. És un resultat excel·lent davant de dos jugadors més experts, més forts i més alts, però no és excusa i l'Arnie i en Raül encara poden millorar força en dos aspectes, com a mínim: el servei (que sovint és una oferta al contrari per a una rematada fàcil) i la coordinació a l'hora de cobrir totes les àrees del camp. A banda d'això, una mica més de precisió en els cops i una dosi suplementària d'agressivitat no farien nosa...
En canvi, l'altra parella C va estar més resolutiva des de bon principi; en YesIwillbe i en Carlos van plantar-se a la semifinal per la via ràpida, en vèncer en només dos sets l'equip de Bigpotters. Ells sí que van comportar-se com dos autèntics lleons.
I qui era l'equip amb qui la taronja mecànica havia de lluitar per un lloc a la final? Doncs el mateix que havia disputat les finals dels dos darrers tornejos, a Three's Wheel i a Bigpotters II, totes dues a tres sets agònics: Lord Gottfried i en Marc, de Wheel's Beach. Aquest precedent donava idea de la dificultat de la feina que tenien per davant YesIwillbe i en Carlos...
Tots quatre jugadors tenen en comú la seva magnífica concentració a la pista, sense cap moment de vacil·lació, però cada un d'ells té les seves particularitats: Lord Gottfried té més punteria i sempre troba el forat en la defensa contrària; en Marc té més força i no dubta a rematar a la mínima ocasió; en Carlos amb la seva alçada arriba on no arriba ningú i es defensa molt bé dels atacs rivals; i YesIwillbe amb la seva astúcia i un físic portentós és l'amo de la xarxa.
En aquestes circumstàncies el partit no va decebre a ningú: tres sets amb quasi una hora de partit, amb punts llargs i ben jugats, que finalment es va decantar a favor de la parella de negre.
Lord Gottfried i en Marc es van trobar a la final, doncs, amb en Shoutsound i en Talonso (no el confongueu amb en Salonso ni amb en Palonso). Cap dels quatre és la mena de jugador que arriba a la final per a cedir-la fàcilment, així que novament es presentava un partit de la màxima rivalitat amb un desenllaç incertament previsible: no se sabia qui el guanyaria, però segur que seria a tres sets.
Efectivament, el primer set es va decantar cap als més joves amb un 21-14 que demostrava clarament l'esperit amb què havien saltat a la pista en Shoutsound i en Talonso (no el confongueu ni amb en Salonso ni amb en Palonso): a no perdonar ni un punt. En el segon set, tot i que l'equip contrari no va baixar la guàrdia en cap moment, Lord Gottfried i en Marc van tirar de veterania i de sang freda i el van guanyar per 21-17. El tercer set, una guerra de nervis molt tensa per les dues bandes, es va decantar cap a Newtown / Wheel's Beach per molt poc: 21-18. Fins al final el resultat no va estar clar i les diferències en el marcador sempre van ser molt escasses, producte de la igualtat dels dos equips. Un gran partit entre quatre grans jugadors, sí senyor!
També va ser matiner en la seva primera aparició l'Àlex, i com que va venir a peu des de casa, aquest cop no va fer tard. La caminada matinal va valdre la pena, perquè va fer un partidàs només començar i va perdre amb un rival molt més jove a tres sets molt igualats.
El segon partit ja no va ser tan igualat: en Christian el va escombrar de la pista però no va aconseguir fer-lo callar un cop acabat el partit; en l'aspecte argumental, l'Àlex és autènticament invencible.
En YesIwillbe, en els individuals, va fer el més difícil: contra dos rivals potser més tècnics i i una mica més joves va sortir disparat del canó com un home bala i els va guanyar el primer set. Què dimonis va passar en els altres dos sets de cada partit que els va acabar perdent?
Potser és que l'artiller encarregat del canó hi va posar massa pólvora? YesIwilbe va caure fora de la xarxa en els dos sets finals i els va cedir per poca diferència en el marcador, quina llàstima!
I a l'Arnie? Què li va passar a l'Arnie en la seva estrena en la categoria C? Inexplicablement, va perdre el primer partit quan portava avantatge en el marcador, perquè el seu número de funambulisme és una mica arriscat i mantenir sempre l'equilibri és força complicat. A més, l'Arnie va jugar sense xarxa, i quan va caure del fil es va trencar la crisma.
I també va perdre el segon, contra en Shoutsound, en un estat físic prodigiós. L'Arnie es trobarà ara en la C rivals més contundents que no perdonen una errada, i per força el seu joc haurà de madurar i ell haurà d'estar més concentrat a la pista. Aquí no valen les pallassades que es permetia en la D, malgrat les quals guanyava un torneig rera l'altre...
I en David? Quina llàstima també el seu primer partit, que va començar amb el primer set clarament a favor seu! L'home forçut del nostre circ no va saber mantenir l'avantatge en els altres dos, tot i la seva concentració a la pista, però continua millorant el seu joc cada dia.
El segon partit també el va perdre, però en dos sets molt més ajustats del que a priori es podia pensar, contra un rival molt més jove i amb moltes més hores d'entrenament. En David no s'espanta per l'historial del contrari, i és capaç de plantar-li cara i posar-li les coses difícils a tothom, sense manies.
La intervenció de Tobottom en els individuals s'ha de qualificar de joc de màgia: cap de sèrie núm. 4, va disputar els tres partits a tres sets, va guanyar al campió del grup però ell mateix va quedar fora de la semifinal! Va exhibir el millor joc de què és capaç, però en alguns moments també el pitjor, com un transformista clàssic. No conservava forces per al dobles, perquè Tobottom mai no estalvia cap esforç, però en algun moment se'l va veure una mica més cansat del que és habitual en ell. Segurament haurà d'aprendre a dosificar els entrenaments setmanals quan el cap de setmana hi hagi competició...
Les joves promeses del Club, la Mireia i la Berta, també van tenir una bona actuació a Jump. La Berta va guanyar fàcilment el primer partit i va perdre el segon en tres sets molt ajustats, i per això no va poder disputar la final. En l'altre grup, la Mireia va lluitar amb força i va seguir el seu aprenentatge amb interès. Es nota que està començant, però els resultats tornaran a arribar si treballa amb tenacitat.
En els dobles no ho van tenir tampoc gens fàcil, perquè al davant es van trobar una parella més experta, de The Scrub, i les artistes de la categoria, la Giorgia i la Ivette. Van lluitar bé, assessorades per tota l'expedició sencera de Newtown, però van caure en els dos partits davant el poder dels equips rivals.
En Little Thetower, en representació de Thetower (que havia anat a Espanya a buscar un altre or individual en un torneig per a veterans) va guanyar un altre cop el dobles masculí de la seva categoria, on es mostra intractable. Ben aviat pujarà a nivells superiors i llavors les estones entre partits no podrà dedicar-les als jocs electrònics, sinó que se les haurà de passar estudiant els rivals, que és el que fem tots els semiprofessionals...
Però on realment el pronòstic era incert i les forces equilibrades era en el dobles masculí D. Les dues parelles de gladiadors de Newtown-la-vallèe (Lord Save amb en Bye Sense i Tobottom amb en Justo, amb els colors de Bigpotters) estaven situades en bandes oposades del quadre i, si cap d'elles no fallava, es trobarien en la final programada per les dues de la tarda.
Ara fa un any, en el torneig de Salt de la temporada anterior, Tobottom i En Keith van guanyar la final a Lord Save i Bye Sense; des de llavors, els campions de Catalunya havien estat presents en totes les finals tret d'una i n'havien guanyat unes quantes; Tobottom i en Justo, per la seva banda, també havien jugat diverses finals i també n'havien guanyat una, així que a priori no hi havia cap favorit clar i la lluita es preveia llarga i dura.
D'acord amb totes les previsions, els nostres es van anar desfent un a un dels equips de Wheel's Beach, Jump, WhiteIs, Snailville i Niceland i es van presentar a la final sense haver cedit ni un sol set als contraris; la solidesa dels dos equips estava més que demostrada i la finestreta de les apostes treia fum perquè no hi havia favorit clar.
La preparació dels dos equips per a la lluita final va ser minuciosa, amb les fases habituals d'hidratació, aclimatació, conversació i fotografiació.
Ara, un cop fet el sorteig es va acabar la tonteria: tots dos equips van sortir a la pista disposats a no fer presoners i no van perdonar ni un volant al contrari. El públic volia veure espectacle i els quatre de Newtown no van decebre ningú, perquè ja se sap que si quatre gladiadors com ells es troben a la sorra el que no falta mai és lluita aferrissada, castanyes a tort i a dret, crits de dolor i suor per tot arreu.
El resultat era previsible: partit a tres sets, molt tens i travat, sense cap avantatge gaire clar ni per als uns ni per als altres. Tothom va mantenir el pols i la lluita fins al final i el partit es va decantar aquest cop cap als campions de Catalunya perquè el 6-0 inicial en el tercer set va ser molt difícil de recuperar. No hi va haver víctimes de més consideració i van quedar que tornaran a repetir l'experiència en el proper torneig perquè s'ho havien passat molt bé.
Quedava encara en competició una parella estel·lar de trapezistes experimentals: la Ivette i Lord Gottfried. Des de fa un temps, Newtown-la-vallèe combina les seves forces amb els amics de Wheels's Beach i fins ara els resultats han estat fantàstics. Després de la lesió de la Ivette, el seu estat plantejava dubtes en la part del públic més desinformada, però no en els entesos.
La Ivette ja va demostrar en els dobles femenins, fent parella amb la Giorgia, que estava en bona forma i que la pausa en els tornejos no havia perjudicat el seu joc. Amb Lord Gottfried al darrera, que sempre és una garantia de tranquil·litat, la Ivette va poder exhibir el seu joc a la xarxa i va estar atenta a tots els volants.
En la primera ronda es van trobar al davant una parella nova de Snailville i van guanyar el partit en només dos sets: van decidir acabar per la via ràpida, perquè la final tenia pinta de ser complicada.
Els pronòstics es van complir i la final no va tenir res de fàcil, perquè també hi va arribar la temible parella de Terrace; quan en Christian és a l'altra banda de la xarxa, normalment només tens una oportunitat de guanyar: en el sorteig inicial. Els nostres ho sabien i van dedicar el primer set, que van perdre per 20-22, a estudiar els punts febles de l'equip rival. Encara no sabem com van fer-ho, però en van trobar algun (mantenen el secret per a futures ocasions) i van aprofitar-se'n en els altres dos sets. Quina gran actuació de la Ivette i Lord Gottfried, i quina gran victòria! Lord Gottfried, novament, va tornar cap a casa amb dues copes de més.
El fi de festa no va ser complet perquè en Jaume, d'Snailville, es va lesionar. Va ignorar els advertiments dels tècnics de la federació que a partir dels 45 ja no s'ha de saltar perquè és molt arriscat, i en un partit contra un company de club es va fer una mica de mal al turmell. Els seus amics el van haver d'acompanyar al camerino, però confiem que la recuperació sigui ràpida perquè la seva presència a la pista és imprescindible.
