dilluns, 10 de febrer del 2014

Febrer de 2014. WhiteIs: Més llum! Més llum!

Aquest cronista encara està atordit per les dimensions de la ciutat dels esports de Blanes, on va tenir lloc el 2 de febrer de 2014 la setena prova del Circuit Català de Bàdminton de la temporada 2013-14, i per l'enlluernament que va patir en els dos darrers partits que va jugar (final DMD, semi IMD). Tant és l'atordiment que la crònica serà curta i amb poc material gràfic perquè les fotos es van quedar en una càmera aliena i allà són encara.

Diguem-ho en poques paraules: ho vam fer bé però no vam sortir contents del tot perquè ho haguéssim pogut fer una mica millor. Vam sortir carregats de condecoracions (Little Thetower --Bigpotters-- or en dobles; Thetower --Terrace--, Lord Gottfried i l'Àlex --Niceland--, or en dobles mixtos; Lord Save, Bye Sense, Lord Gottfried i Billy the Kid plata en dobles; l'Anna i Little Thetower plata individual) però en alguns partits hauriem pogut obtenir millors resultats.


En la primera aparició en les pistes com a parella de fet, en Phil i en Crows'nest van jugar a un grandíssim nivell: van perdre el primer set per 25-23; van remuntar amb autoritat en el segon per 11-21 i quan anaven 14-19 en el tercer es van adormir i van perdre per 24-22. En Phil i en Crows'nest juguen un bàdminton d'altura al qual és difícil plantar cara, però els falta rematar els partits; aquest resultat tan ajustat i aquest final tan injust n'és una bona prova.

Un camí similar van seguir les altres tres parelles de dobles que es van quedar amb la mel als llavis. Primer van ser Tobottom i En Keith, que van perdre el primer set de la seva semifinal per 21-18, van remuntar el segon per 11-21 i van perdre el tercer quan portaven cinc punts de diferència a favor per 21-19. En la final contra els mateixos rivals, Lord Save i Bye Sense van fer una cosa per l'estil: van guanyar el primer set per 21-18 i quan estaven a punt de guanyar el segon amb un 19-14 favorable se'l van deixar escapar 21-18 i amb el sol en contra van perdre també el tercer per 22-20. De la seva banda, Lord Gottfried i Billy the Kid van guanyar el primer set de la final i van perdre els altres dos de forma molt ajustada (16-21 21-16 22-20) incloent una errada en fer el servei amb 20-20 en el tercer set. Quina poca diferència que hi ha del primer calaix del podi al segon! Com van ser d'ajustats els marcadors i que poc encertats van estar els nostres jugadors en els moments clau!


En els altres dobles cal remarcar l'estrena aquesta temporada de la parella italoxinesa Paolo-Xiaoli que va caure per poc contra l'Àlex i en David --Gardens--. En Xiaoli --ex Sants-- és el jugador més oriental dels nostres i porta la traça a la sang i la màgia al canell; sort tenen els rivals que les articulacions ja no li responen com abans... Pel seu costat, l'Àlex i la Maria --Niceland tots dos-- van continuar el seu camí d'èxits que sembla que no hagi de tenir final; ben conjuntats, per una vegada sense discutir i sempre per feina, la Maria i l'Àlex van guanyar amb autoritat els dobles mixtos, igual com ho van fer novament Thetower i Lord Gottfried contra la parella que havia vençut prèviament l'Anna i l'Arnie.


En els individuals va ser l'Anna la que va arribar més lluny ja que va disputar la final individual i la va perdre per poc contra la Marta, de Dogsville, que cada cop està més en forma (si està en forma que primer va haver de véncer Thetower en tres sets terribles d'esforç i de lluita!). També en David i en Bye Sense van arribar lluny, ja que van disputar les semifinals IMD i les van perdre en tres sets. El resultat, doncs, hauria pogut ser molt diferent i hauriem pogut veure una final totalment de Newtown...però no va ser així. En Bye Sense va al·legar que en el segon set i en la segona part del tercer, jugant de cara al sol, no s'hi veia gens i que això el va perjudicar clarament (si ho dubteu, observeu l'efecte del sol de mitja tarda en les fotos dels guanyadors); de la seva banda, també cal dir que l'Adrià, el seu rival, va jugar el tercer set amb el genoll lesionat (no va poder jugar la final, una autèntica pena) i no va rendir al seu nivell habitual. Així les coses, allà van dues promeses: la primera, que Bye Sense no tornarà més a jugar en el pavelló de WhiteIs (reconeixem l'esforç de l'organització a tapar les finestres laterals per a obtenir una bona visibilitat, però a partir de les 4 de la tarda, quan es van jugar les semis i les finals, en algunes pistes el volant es va tornar invisible); la segona, que el proper encontre Adrià - Bye Sense, amb el genoll en condicions i la il·luminació al punt, farà saltar espurnes.


Aquest cronista arriba fins aquí; cal conservar forces per al torneig més important de la temporada, el de Newtown-la-Vallée, en tres setmanes!

(Editat 13.02.2014: ja tenim les imatges)





Galeria d'imatges: feu-hi clic a sobre amb el ratolí