dimarts, 4 de febrer del 2014

Els antecedents de l'agrobàdminton (espai patrocinat per la biblioteca Pompeu Fabra de Mataró)

Això de tenir una bibliotecària a casa és realment més interessant i profitós del que podria semblar d'entrada si, malauradament, féssim cas del tòpic que les defineix com a personatges grisos, silenciosos, estrictes amb les normes, poc afables i gairebé monstruosos [i, a més, en femení, perquè resulta que no poden existir bibliotecaris, ¡ves per on!]).

Justament ara que s'apropa la celebració de la tercera jornada mundial d'agrobàdminton, experiència irrepetible a cap altre indret del planeta (i, m'atreviria a dir, en tot l'univers sencer), m'ha arribat a les mans el que podria ser la Pedra Roseta d'aquest pràctica, un document històric on es constata que, abans dels humanoides, altres éssers vius ja feia mil·lennis que agafaven les raquetes i els volants com a mitjà per mantenir-se en forma, millorar l'agilitat, afinar els reflexos, fer la digestió i, alhora, compartir uns bons moments amb els amics i amigues (suposo que també cal ser políticament correctes quan fem referència al món "no humà").

Segons recull el cèlebre erudit Eugene Trivizas, en la seva crònica científica Els Tres llobatons i el porc dolent (tanta és la importància dels descobriments i hipòtesis que aporta aquesta investigació que, fins i tot avui en dia, és de lectura obligada per a tots els infants de les biblioteques públiques del nostre país), abans de l'atac bíblic de l'imperi dels porcs contra la pacífica cultura dels llobatons de l'Atlàntida, els habitants d'aquest continent ja desaparegut dedicaven força estona, de manera regular i cartesiana, a intercanviar cops de volant a l'aire lliure, fins i tot quan l'amenaça d'un atac era imminent. En un exemple més de la seva voluntat empírica, el mestre Trivizas, aporta un gravat únic que confirma plenament la seva afirmació. Com podeu comprovar, l'estil i la mobilitat que caracteritzava aquesta modalitat ancestral d'agrobàdminton requerien una extremada preparació i ductilitat.
  
Els llobatons juguen, el porc s'ho miro amb dentetes
(Les proves del Carboni-14 no han aconseguit datar l'origen exacte d'aquest gravat)

PD. No queda clar, però, si en aquests casos l'agrobàdminton anava acompanyat d'un escalfament previ basat en una calçotada col·lectiva i generosa, i si realment usaven plomes d'oques com a material base per confeccionar els volants (ben mirat, tenint en compte l'escassa informació que ens ha arribat d'aquella civilització, tot sembla indicar que optarien per altres alternatives menys agressives i salvatges). Tenim davant un nou repte per a la nostra estimada bibliotecària.