diumenge, 1 d’abril del 2012

The Scrub, abril de 2012: Ressurrecció per Rams

A aquestes alçades de la temporada, de vegades les forces ja estan una mica justes i una mala planificació pot passar-te factura. Si has començat amb empenta i un o dos canvis de categoria et desconcerten i caus en una época de sequera de triomfs, no faltarà qui pensi que ja estàs acabat i que allò teu va ser flor d'un dia. No és el nostre cas, ni de lluny. Els canvis de categoria no han estat sinó un hàbil estratagema, part del pla curosament traçat a principis d'any, que incloïa una jornada de preparació poc abans del torneig de La Garriga (en fan a tots els clubs, pensaran els ignorants), la renovació de totes les raquetes d'en Save (per fractura, diran els descreguts), les sabatilles atòmiques que en Bye Sense acaba d'estrenar (no les fan de cap altre color, agregaran els malpensats), les ulleres noves d'en Billy (perquè s'ha quedat sense lentilles, adduirà l'oposició), els bunyols d'en Phillipe (perquè era Quaresma, argumentaran els curts de mires) i tants i tants detalls meticulosament calculats que no es poden revelar per no donar pistes als rivals. Els resultats, que són el que compta, avui han saltat a la vista amb la ressurrecció, el dia de Rams, d'alguns cadàvers que no ho eren (per bé que una mica calaveres es veu que sí que són...). Una jornada extenuant, amb partits densos i plagats d'alternatives ha donat lloc a un nou dia de glòria per als clubs de bàdminton de Vilanova del Vallès i Argentona. El mateix dia, Dolors, Rams, Ressurrecció i Glòria. Tota la litúrgia per a la reaparició en el més alt del pòdium d'en Yes Iwillbe i en Bye Sense, acompanyat en els dobles d'un Lord Save que ha demostrat que pots complir mig segle, anar a dormir a les 4 de la matinada amb un perdigó a l'ala i l'endemà emportar-te pel davant tots els rivals que t'hi posin: un sontet al cotxe entre partit i partit i com a nou!
El 2010, a The Scrub només en Bye Sense i el gran Joe Safe van guanyar la seva categoria de dobles; el 2011 vam omplir tot el podi en els individuals veterans (Yes Iwillbe, Bye Sense, Tobottom), en els dobles (En Keith, Bye-Save, Crows'nest-Tobottom); aquest any hem vençut individuals i dobles de la categoria D i ha anat d'un pèl que en Billy the Kid i Lord Gottfried no guanyen també els dobles C.
En la D, Bye Sense, En Keith i Yes Iwillbe han guanyat el seu grup i han passat de ronda. En Keith ha caigut amb tot l'honor però immediatament ha estat venjat per en Yes; en Bye Sense també ha caigut en quarts de final (dos sets 23-21, com a ell li agrada) i també ha estat venjat al cap de poc per en Yes. En la final, el físic d'en Yes (7 partits en un sol dia!), el previ treball d'equip i la coca màgica de les fantàstiques cuineres de La Garriga li han permès d'endur-se una altra corona de llorer cap a casa.
En els dobles D, Tobottom i Sir George Crows'nest han estat a punt de donar la campanada i sorprendre uns rivals que eren favorits, per edat i per tècnica, però que a l'hora de la veritat han estat contra les cordes. La mateixa parella s'ha enfrontat al cap de poc amb En Keith-Yes Iwillbe i també els han calgut tres sets duríssims per sortirse'n amb èxit, el que ja no els ha acompanyat quan a la final s'han trobat un Save poc dormit però molt motivat i un Bye Sense que ha rematat 2 cops (!) en tot el partit per aconseguir la victòria.
En els dobles C, en Billy the Kid i Lord Gottfried han perdut el primer set però han guanyat els altres dos contra la primera parella, la d'Alcanar; han fet exactament el mateix contra la segona, la de Salt, i quan s'han enfrontat en la final a la de Sants els ha passat justament el contrari: han guanyat el primer set i han perdut els altes dos (el segon set amb una remuntada de 19-11 a 20-20, per acabar perdent-lo per 23-21!). Una nova exhibició de la parella de Silverwave i més espectacle per als gurmets.
En Tobottom i Sir George Crows'nest no han passat les seves rondes en individuals, però han deixat damunt la pista, com sempre, espurnes de màgia de les que embadaleixen el públic. Els júniors, finalment, han fet un paper excel·lent: en Billy ha guanyat el seu grup i el vencedor de la categoria ha necessitat tres sets esgotadors per a barrar-li el pas a la final; l'Elsa, per la seva banda, ha encantat el públic amb una mobilitat envejable i una tècnica depurada que li auguren un gran futur quan aconsegueixi acompanyar aquestes facultats d'una mica més de coneixements tàctics i d'experiència de competició.
No podem acabar la crònica sense agrair l'esforç del Club de La Garriga per condicionar el polisportiu per a aquesta competició; ens consta que hi han dedicat moltes hores i molta feina i el resultat ha estat plenament satisfactori per a tothom: un torneig, com sempre, de tres estrelles.


Una petita part del grup de veterans. Els que falten també són simpàtics, però estaven a la pista rebentant volants.


Els mateixos protagonistes, dues jugades diferents però exactament la mateixa disposició en la pista i la mateixa tècnica: no pot ser casualitat, sinó hores i hores d'entrenament.


Tanta és l'ambició que hi ha cops que Tobottom i Sir George es barallen a veure qui  toca primer el volant.


 Lord Gottfried, ajudant Tobottom a perfeccionar la seva tècnica.


En Keith i Yes Iwillbe: poden perdre per molts motius, però per falta d'atenció segur que no.


En Yes Iwillbe, amb les primeres autoritats.


Bye Sense i Lord Save, preparats per omplir les copes.



El gran Gallach, guanyador de la categoria superclasses: la ressurrecció d'un altre mite de la ploma. 

I, per acabar, una jugada antològica a l'abast només dels prodigis de la biologia com en Billy the Kid, plena d'agilitat i de tècnica: es tira per terra per tornar un volant i perd les ulleres, s'aixeca, corre a cegues fins al fons de la pista... i la torna d'esquena, entre les cames. Si ho proveu i us feu mal és cosa vostra i el club no se'n fa responsable.