El 8N2014 la gent tenia ganes de participar (però no tantes com l'endemà) en un esdeveniment memorable, així que una selecta minoria va anar a Niceland per a prendre part en una nova jornada del Very Old People's Intergalactical Challenge (els que es van quedar a casa és perquè estan en contra que es jugui a bàdminton). El funcionament d'aquesta mena de trobades és molt senzill: si t'agrada el bàdminton i aquell dia et deixen sortir del geriàtric, et busques en qualsevol racó de món una parella del teu sexe i una altra del complementari i t'hi inscrius per a jugar en les tres categories, inclosa la individual. El dia D a la hora H et presentes en el lloc L, saludes tots els coneguts i també els que fins llavors no coneixies, practiques idiomes i jugues a bàdminton en un ambient de gran camaraderia. Com tots els participants són experts, endur-se una copa cap a casa és difícil, però no ho pots descartar perquè n'hi ha moltes per a repartir. Oi que és fàcil, la teoria? Doncs a la pràctica ja no ho és tant si la gent de Vilanova volta pel mig...
Cinc dels nostres socis van prendre part en aquest procés participatiu i van fer tot el possible per a enredar la troca; sinó, ja m'ho direu: a les 9 en punt del matí ja va saltar a la pista la primera de les nostres, la Carola, que una mica més tard va jugar uns individuals contra l'Olga i al cap de poca estona també va enfrontar-s'hi en els dobles femenins i després en els mixtos.
Encara no eren dos quarts de 10 que també va començar el primer partit de mixtos l'Àlex, que normalment fa parella amb la Maria, però és que la Maria aquest dia feia parella amb YesIwillbe i els que normalment formen equip, el 8N van enfrontar-se en un encontre molt disputat.
A més, en YesIwillbe tenia en el seu grup d'individual l'Àlex i en Frankie 3,14, que eren també parella per la seva banda i els va tocar lluitar contra YesIwillbe fent parella amb en GranBardós.
I resulta que la Maria feia parella amb Thetower, però com que compartien grup d'individual també van haver de jugar l'una contra l'altra...
...en fi, un autèntic despropòsit, si no fos que l'organització va ser perfecta mentre hi va haver electricitat i que algun dels àrbitres havia après a jugar a bàdminton fa alguns anys a Vilanova.
Els partits individuals de YesIwillbe van ser força igualats i en tot moment va tenir l'Àlex i en Frankie 3,14 contra les cordes, però al final va ser l'Àlex qui va guanyar merescudament la seva categoria. Abans de començar, cadascú es va preparar a la seva manera: YesIwillbe va tonificar la part exterior dels abdominals...
...i en canvi l'Àlex es va estimar més tonificar la part interior de la mateixa zona.
La veritat és que el que va fer l'Àlex ho va intentar fer tothom però molts van arribar tard: la Carola va cuinar un deliciós ós de coco per a l'ocasió que es va despatxar en un tres i no res. No només juga bé a bàdminton: també cuina de meravella!
A Niceland van lluir-se en l'aspecte organitzatiu, com sempre. No era només el fet que la cafeteria va estar a disposició de tothom durant tot el dia i que van portar entrepans a la carta, és que a més a més hi havia una zona on podies proveir-te a preus molt competitius de tota mena de material, atesa pels més joves del club.
Si volies preparar la musculatura abans de la competició o relaxar-la un cop acabat el partit, també hi havia disponible un servei de massatges atès per en Rino (tot i que, les coses com siguin, els de la Cristina no tenen preu).
Si acabada la competició algú no havia jugat prou joc amb la seva parella, podia seguir el torneig amb volants de silicona, que per això també tenen una màquina expenedora a Niceland.
Un torneig de gent experta com aquest passa factura en la part física. En YesIwillbe, que ja sabem tots que està fort com un toro, algun cop va anar per terra i li costava d'aixecar-se...
El seu company de dobles, el GranBardós, va tenir alguns problemes a l'esquena en ple partit i va haver d'abandonar-lo quan el tenien molt ben enfocat.
I la veritat és que sembla que les cames de l'Àlex el 8N anaven més embolicades que mai...
Els premis eren molt valuosos, i per això sempre van estar protegits per unes parelles de senyors i senyores vestits de verd, amb habilitació de Madrid.
Els perdedors dels partits no calia que arbitressin els següents, perquè hi havia àrbitres oficials a dojo.
De totes maneres, cadascú també podia fer els estiraments en qualsevol racó de pista, que hi havia espai per tot.
L'Àlex no es podia discutir amb la Maria, perquè no feien parella, així que va fer-ho amb en Frankie 3,14. Si no discuteix amb la parella no marxa content cap a casa, què li vols dir?
Thetower també jugava el mixt, i va fer-ho molt bé, com sempre, acompanyada d'en Cristian i en representació del club de bàdminton de Collado Villalba, bonica ciutat madrilenya famosa per la bellesa de les seves dones i la valentia dels seus homes.
No van guanyar el DX, però Thetower sí que va guanyar l'individual femení de la seva categoria i acompanyada de la Maria va obtenir la plata en els dobles femenins.
L'Àlex també va fer un gran torneig: va guanyar l'or en l'individual i en el dobles masculí i la plata en el mixt.
Tots, però tots tots tots van donar espectacle i van jugar al límit de les seves possibilitats, com sempre. Esperem que aquesta trobada tingui continuïtat, perquè en un torneig internacional d'aquesta mena sempre ve de gust de participar-hi.
