divendres, 17 d’octubre del 2014

4 d'octubre de 2014. Terrace: volants entre reixes.

El pavelló on va tenir lloc el dissabte 4 d'octubre de 2014 el I torneig del Circuit Català de Bàdminton de la temporada 2104-15, a Terrace, era un autèntic forn. Malgrat que fora del pavelló el clima era agradable i que les cortines del lateral tapaven quasi perfectament tota la banda exposada al sol, la manca de ventilació i una paret lateral tota de plàstic van fer pujar força la temperatura a l'interior. Això va ser un problema? No per als nostres socis, acostumats a fer volar volants de dia i de nit, sota cobert i a la intempèrie, a la platja i damunt la neu, en la selva i en el desert...som jugadors tot terreny i només ens afecta una mica l'excés d'il·luminació, perquè a segons quina edat ja no som capaços de percebre la diferència entre un volant blanc i un raig de sol.



Aquesta és l'excusa que van empescar-se la parella Lord Save - Bye Sense per a explicar la seva derrota en la final DMD davant la parella de Dogsville. Els nostres van poder jugar en la pista central en la primera eliminatòria contra la temible parella Molimola - Justo, de Bigpotters, i es van mostrar intractables: segurs en la xarxa, precisos en les rematades i àgils de moviments. En canvi, van haver de jugar la final a tocar dels finestrals laterals i no van veure a venir ni un volant. La parella de Dogsville, davant seu, va jugar perfectament conjuntada i no va cometre cap errada, mentre que els nostres van fallar moltíssims cops fàcils i no van ser capaços de posar-se pel davant en el marcador pràcticament mai. Tot i així, una plata en el primer torneig de l'any no és mal resultat, però tots esperàvem una mica més, sobretot si tenim en compte que l'absència de Tobottom, en Keith i Crows'nest afegida a l'ascens de categoria d'en David i l'Arnie els deixava a ells com a únics representants en DMD, responsables de véncer el torneig... No podem parlar de fracàs, però anhelàvem un millor final. Dins de poc, a Bigpotters I, no podran al·legar que estaven enlluernats, així que hauran de buscar alguna altra explicació si no són capaços de tornar a casa amb un or penjat del coll. Tal vegada diran, com fan tot sovint, que ja tenen una edat i que el jovent comença els partits amb un clar avantatge? Potser sí, i la veritat és que una mica de raó no els falta: no cal sinó veure l'espectacular presència física de la Sílvia, que va fer anys (però que no se li noten) justament el dia del torneig...


...i comparar-la amb la del Ramon, que és de la generació de Lord Save, Bye Sense, Tobottom, YesIwillbe, en Keith, Sir George Crows'nest, l'Àlex, en Molimola, el Justo, el Carlos...




En els altres dobles, YesIwillbe va formar la parella habitual amb en Carlos que tan bons partits ens està oferint, però una lesió en el turmell de Yes li va restar efectivitat. Si fa no fa com en l'individual, on va perdre un partit contra en Shoutsound que en condicions físiques més apropiades hauria estat potser una mica més igualat. 






El torneig de Terrace va castigar molt la part física dels jugadors. En Joan, de Three's Wheel, no va poder tornar a casa fins que la Cristina no li va aplicar un dels seus tractaments revitalitzadors amb la traça de sempre. Ho van fer engabiats, perquè en Joan és una autèntica fera que si no la tens entre reixes no estas tranquil del tot.


En David es va lesionar només començar la seva participació: en el tercer punt del primer partit; potser per això va disputar tres sets esgotadors contra l'Ivancible. Si arriba a estar en plena forma, aquest partit l'haurien fet a cinc o sis sets. perquè l'Ivancible és, a més, Incansable.






L'Àlex no va afegir cap nova lesió a la llista: continua amb molèsties en el colze i el turmell drets i en el genoll esquerre i enlloc més; la seva parella, la Maria, només pateix de tendinitis en el colze, així que van fer una parella perfecta que va estar a punt de donar la sorpresa en la final mixta contra una parella molt més jove, el Joel i la Marta, a qui van tenir contra les cordes durant una bona estona.






A qui li va venir la gana o la set durant el torneig no li va representar cap problema haver sortit de casa sense queviures, perquè el subministrament alimentari estava plenament assegurat a base de coca, truita, cafès, fruita... de tot. Molt ben cuinat, molt ben servit, molt bon preu però, això sí, també molt ben engabiat per a protegir-ho dels elements. La cambrera, xinesa, va estar impecable en el seu paper tant al taulell com a la pista.


El torneig de Terrace va servir perquè els àrbitres que havien pres part en el curs organitzat dies enrera fessin les seves pràctiques; lamentablement, la FESBA està de retallades i la impressió del vestuari oficial es va decantar una mica cap a l'esquerra. Això passa quan vas a buscar el millor preu, i no la millor qualitat.

Per a donar un toc encara més FESBA a tot plegat, la Carolina Marín va instal·lar una perruqueria a tocar del pavelló.


En Bye Sense també va sortir a la pista per a jugar els individuals fet una fera ferotge, de forma que els de la taula de control van optar per tancar-se, ells també, darrera una reixa protectora.


A l'hora de la veritat, en canvi, en Bye Sense va fer un paper calamitós i va perdre tots dos partits a causa d'una falta de mobilitat que ja comença a ser massa freqüent en ell...



El millor resultat de la jornada el va aconseguir l'Arnie, que aquesta temporada ha de jugar de tu a tu amb els grans. Abans d'acabar aquest circuit el volem veure en la B, i a Terrace ja va donar mostres que va ben encaminat. Bé, més o menys...


En primer lloc li va tocar disputar un dobles masculí A, acompanyat de l'Adrià (un luxe de parella), però al davant es van trobar una parella de primera línia i poca cosa van poder-hi fer.


En els individuals, en canvi, l'Arnie va estar força més encertat (mentre es va mantenir dempeus a la pista). Per començar, va superar meritòriament la fase de grups on va haver de lluitar tres sets inacabables contra en Ferrie, de St. Lawrence-of-the-Gardens, provisionalment descendit de la C a la D mentre es recupera de la seva lesió. En Ferrie és un rival fèrric, com el seu propi nom indica, i pot anar coix però no dóna cap volant per perdut. L'Arnie tampoc, i per això el seu partit va ser tan dur.





L'Arnie de Newtown-la-Vallèe va disputar la semifinal contra l'Arnie de Niceland, també a tres sets, i la victòria va ser per al del Vallès Oriental. Tots dos Arnies són lluitadors i tenen bona tècnica, però tal vegada els falta una mica més de confiança en el seu joc i de concentració en els moments clau. Amb el temps resoldran tots dos problemes, segur.



Al final l'Arnie de Newtown (ex Silverwave) es va quedar sol a la pista lluitant la final contra l'altre representant de Niceland, en Guillem, que des del juny fins ara ha fet un canvi físic espectacular. A en Guillem no cal ensenyar-li a jugar a bàdminton, perquè fa anys que té el millor dels mestres, en Frankie 3'14, i la portentosa millora física que ha experimentat en poc temps l'ha ajudat a donar un salt endavant fantàstic. En Guillem es va treure del davant en Bye Sense en la fase de grups sense gaires dificultats i es va plantar a la final sense haver perdut ni un sol set.



L'Arnie, en la segona final D a què arribava (la primera va ser a Snailville) ho va donar tot a tota la pista: no va quedar ni un racó lliure de les seves rebolcades, caigudes i estirades. Malgrat tot, no va poder forçar per molt poc (30-28 en el segon set) un tercer set on les reserves energètiques potser ja li haurien estat més favorables.


Una plata brillantíssima, doncs, per a l'Arnie, en el primer torneig de la temporada 2014-15. Esperem que sigui la darrera, i que la resta de medalles siguin totes d'or.