A mi m'ha passat sovint i segur que a vosaltres també: quan expliqueu que jugueu a bàdminton, la gent normalment us diu que ja sap de què es tracta..."allò que es juga a la platja amb unes raquetes i una ploma", afirma el vostre interlocutor saberut. Doncs sí, efectivament, si voleu jugar a bàdminton en les condicions ideals heu d'anar a la platja; concretament, a Platja d'Aro, que és el que vam fer uns quants socis del club de Newtown-la-Vallée el dissabte 14 de juny de 2014 per a disputar-hi la darrera prova de la temporada 2013-14 del Circuit Català de Bàdminton. Que al pavelló hi feia una mica de calor? Naturalment, que n'hi feia, tot i la previsió dels companys del club local, que van llevar-se més d'hora del necessari per a engegar l'aire condicionat una bona estona abans de l'inici de la competició. Però, què ha de fer sinó calor, al mes de juny? En contrapartida, la platja era molt a la vora per als qui van voler arribar-s'hi una estoneta a refrescar-se entre partit i partit. I, a canvi, la visibilitat en el pavelló de Wheel's Beach és perfecta, el terra no rellisca gens ni mica, les línies del terra es veuen totes (i les que no es veuen estan perfectament repassades amb cinta de paper abans de començar els partits), les xarxes no fan panxa cap avall, la Cristina va atendre tothom qui va voler i no va parar de fer massatges, hi va haver obsequis per a tots els participants, els guanyadors es van endur copa i no pas medalla, els dobles es van jugar amb fase de grups (l'enhorabona a la FECAB! molt millor que no pas amb eliminatòries directes!) i es va complir l'horari estrictament, de manera que tothom va jugar molts partits i vam acabar d'hora. Què més voleu? Ho veieu, com el bàdminton és un esport de platja? No cal sinó que tothom hi posi una mica d'imaginació i d'esforç i surt un torneig perfecte. Cal felicitar un cop més els amics del club de Platja d'Aro i els seus patrocinadors per l'esforç organitzatiu que fan que, al capdavall, la trobada anual a la platja sigui absolutament imprescindible per a qualsevol de nosaltres.
Tot de dubtes ens assaltaven abans d'iniciar el torneig perquè era previsible que assistíssim a diversos enfrontaments directes i perquè hi havia algunes novetats en la nostra alineació: seriem capaços d'arribar novament a la final de dobles D amb dues parelles? I, si era així, quina de les dues aconseguiria la victòria?
Amb quatre representants en l'individual femení (Thetower, l'Anna, l'Olga i la Nancy), alguna aconseguiria pujar al podi? I en el doble enfrontament directe entre Thetower i l'Anna (individual i dobles mixtos), caldria utilitzar bombones d'oxigen per a refer-ne alguna?
Podria l'Arnau vèncer els dos rivals de Niceland del seu grup i arribar a una nova semifinal contra en David? I, si era així, mantindria l'Arnau la calma i es plantaria a la final?
Com els aniria a Lord Save i en Bye Sense amb les seves noves parelles del club local, la Ivette i la Giorgia? S'hi entendrien bé, tot i no haver jugat mai junts, o seria un desastre?
Obtindria un nou podi l'Àlex en els dobles mixtos amb la Maria? En els dobles mixtos A-B, on érem presents en 5 de les 8 parelles, aconseguiríem bons resultats?
Qui guanyaria l'enfrontament entre els júniors (Anna-Arnau) i els sèniors (Nancy-En Keith)?
Es perdria Lord Save pel camí? Arribaria en Xiaoli a temps? Hauríem de fer gaire cua perquè la Cristina ens atengués?
Totes aquestes preguntes van trobar resposta al llarg de la jornada i no va ser sempre la desitjada, la veritat sigui dita...
Efectivament, l'Àlex va tornar a guanyar medalla, però només va ser la de plata perquè la Maria se'n va anar a la platja i quan la van cridar a pista no hi era; tot i córrer per arribar a temps, els van desqualificar quan ja estaven a punt de saltar a la pista i en perdre aquest partit van quedar segons. L'Àlex no es va quedar ni a recollir el premi, així que la Maria es va endur les dues medalles. Ara, també s'ha de reconèixer que els germans Tower, de Niceland, cada cop ho fan millor com a parella; en Raül ja està preparat per a pujar a la C i la Clara ha progressat moltíssim en el seu aprenentatge aquest any...
En David va guanyar novament la semifinal a l'Arnau, es va plantar a la final i s'hi va trobar un rival encara més incansable que ell: una altra plata per en David en IMD.
Efectivament, l'Àlex va tornar a guanyar medalla, però només va ser la de plata perquè la Maria se'n va anar a la platja i quan la van cridar a pista no hi era; tot i córrer per arribar a temps, els van desqualificar quan ja estaven a punt de saltar a la pista i en perdre aquest partit van quedar segons. L'Àlex no es va quedar ni a recollir el premi, així que la Maria es va endur les dues medalles. Ara, també s'ha de reconèixer que els germans Tower, de Niceland, cada cop ho fan millor com a parella; en Raül ja està preparat per a pujar a la C i la Clara ha progressat moltíssim en el seu aprenentatge aquest any...
En David va guanyar novament la semifinal a l'Arnau, es va plantar a la final i s'hi va trobar un rival encara més incansable que ell: una altra plata per en David en IMD.
En els dobles mixtos A-B, els júniors van guanyar als sèniors (24-22 i 21-9!), van guanyar també el segon partit i només van cedir davant Thetower i en Cristian (14-21; 17-21); la parella Giorgia - Bye Sense, en la seva estrena, van semblar que portéssin jugant junts molts anys perquè es van compenetrar perfectament i no van deixar ni un forat buit als rivals; Thetower i l'Anna van tornar a enfrontar-se en un partit extenuant, amb victòria aquest cop per a Thetower (20-22; 21-14; 21-18); la Ivette i Lord Save van guanyar un dels partits i només van perdre contra els medallistes de la categoria (tinguem en compte que la Ivette va haver de jugar 4 partits d'individuals, amb 10 sets, i 3 de dobles, amb 7 sets més!)...
...es va repetir per enèssima vegada la final de DMD entre Lord Save-Bye Sense i En Keith-David, amb victòria aquest cop per als no-campions de Catalunya de veterans...
...Thetower i en Cristian es van imposar en la final de DX a la parella de Niceland barreja de joventut i experiència que prèviament havia batut una de les nostres parelles mixtes Vilanova-Platja d'Aro...
...i en tots els partits, com sempre, els nostres no van donar el braç a tòrcer fàcilment.
Ara que, qui es mereix una menció especial és en Philippe, que no es perd ni un entrenament setmanal però que no es prodiga gaire en els tornejos. Fa ben fet, perquè no té manies amb el seu joc i a Platja d'Aro va acabar per la via ràpida amb el primer rival i en el segon encontre, sense cap mena de respecte per a l'autoritat, va deixar el president del club local a punt del pulmó artificial.
A qui se li acut? Lord Save i en Bye Sense intenten establir ponts de diàleg amb el club de Wheel's Beach i juguen els mixtos amb les noies de Platja d'Aro, i en Philippe li disputa amb ferocitat tres sets al Desi (18-21; 25-23; 16-21) que quasi el deixen estès a terra! Tots dos han avançat molt en el seu joc i el seu encontre va ser tens i disputat fins al final; els punts van ser llargs i extremadament exigents per al físic de tots dos i el resultat final no va ser el més important, sinó l'esforç que hi van dedicar. Amb l'evolució que porten aquest parell esperem que el proper partit que facin entre ells no sigui només a tres sets, sinó a cinc o fins que un d'ells abandoni extenuat. L'enhorabona a tots dos i esperem que ja se'ls hagi passat l'esgotament.
Per la seva banda, en Xiaoli no es va presentar (encara no se sap ben bé per què) i va plantar els dos companys de dobles: en Marc i l'Olga. Com a càstig, tot el que queda de mes haurà de jugar només amb volants Alpenco, del Decarton. L'Olga no va trobar parella suplent i va estimar-se més de reservar forces per als individuals i també per arribar-se a la platja una estona, de manera que el partit contra la Giorgia va ser disputadíssim: el va perdre per un doble 19-21 que dóna idea del nivell de totes dues.
En fi, una gran torneig per acomiadar el circuit de la temporada 2013-14, amb dos ors i tres plates per als nostres socis. Una gran competició individual i una grandíssima competició en dobles, afavorida per l'organització en fase de grups i no directament en eliminatòries. Esperem que aquest sistema es repeteixi en futures ocasions perquè realment val molt la pena i des d'aquí encoratgem la FECAB a perserverar en aquest camí.
