dijous, 22 de desembre del 2011

Silverwave 2011, o com suar la samarreta (nova)


En el proper torneig que tingui lloc a Silverwave, porteu-vos tots l’entrepà de casa, perquè no hi haurà servei de bar. La cosa té la seva explicació: la cafeteria va estar plena a vessar tot el dia, primer perquè televisaven la victòria (qui ho dubtava?) del Barça contra quatre sambistes mal clenxats, i a més el torneig de bàdminton anual va començar a les 9 de matí i va acabar passades les 10 del vespre. Els encarregats del bar van dir que mai més! Van haver de venir amb dos tràilers per endur-se la caixa que van fer, i això que van deixar la xavalla a la paperera i només van recollir els bitllets. L’últim Red Bull se’l va emportar en Billy the Kid a quarts de 10, pràcticament a punta de pistola, i el darrer croissant en Kill Them, també a la força, una mica abans.

Com va anar la cosa, més o menys?

Són les 9 del matí, fa un fred que pela, i salten a la pista en David of Shovelfools i en Bye Sense, amb la samarreta nova, per a jugar la final anticipada de la C. Encara no han acabat el primer set que també surten a jugar els seus primers partits En Keith contra un parisí (duel francobritànic) i Lord Save of Roman Valleys contra en Carlos Rodrigo (mar i muntanya). En David acaba ràpid el primer set, però en el segon es deixa remuntar un 19-12 favorable i està a punt de perdre’l sinó arriba a ser pel poc seny (òbviament) d’en Bye Sense. En Keith viu el seu Waterloo particular, però a l’inrevés, contra el seu rival, i Lord Save comença a minar les forces d’en Carlos però acaba cegat pels flaixos de les càmeres que volen l’exclusiva amb la samarreta de les oques per al Vanity Fair; més tard potser això li passarà factura. A l’altre extrem del pavelló, en el torneig dels júniors, en Billy the God (Guillem Bonet) demostra la seva superioritat amb el primer rival i ni es treu el xandall ni es despentina (!) per a guanyar el partit.

Encara no són les 10 i ja hi ha una punta d’expectació, perquè a aquesta hora s’ha programat el primer partit d’una de les noves incorporacions a la plantilla: en Pípol di Mar és cridat a la pista! Primer avís, i sense notícies... segon avís, i igual... tercer avís, i tampoc... finalment li donen el partit per perdut. Com pot ser? No havíem quedat que podem arribar a l’hora que vulguem? No han fet els ulls grossos altres cops amb Tobottom, amb Lord Save, amb en Bye Sense...? Què ha canviat avui? Ah, és clar, l’àrbitre volia acabar aviat, abans que comencés el primer partit d’en Miki Thetower, perquè no se’l volia perdre! Haver-ho dit abans! Efectivament, en Miki acaba ràpid el seu partit i ataca el primer entrepà del dia. En una altra banda de la pista, Luck no fa honor al seu nom i acaba cedint per 21-19 el darrer set d’un partidàs a 3 sets que dura més de tres quarts d’hora.

A poc a poc van sortint a la pista la resta de les oques:

En Middle Thetower, concentrat en el moment de la sacada.



Lord Gottfried i en Billy the Kid ho donen tot a la pista i passa el que passa: aquí veiem en Billy, feliç i content, víctima de la primera de les 3 rampes de la tarda.





Son pare fa el que pot, però és clar, ell domina més altres bèsties que no pas aquesta, que també ho és, però a la pista.


Però encara Billy no s'havia refet de la seva rampa, que llavors li agafava al Carlos, de l'equip rival! Quina gran mostra de solidaritat!



Moriu-vos d'enveja: impressionants amb la nova samarreta, acaben amb els rivals mentre els enlluernen amb la nova equipació. Tobottom deixa el rastre de destrucció habitual al seu pas, però també reb de valent en algun partit i no arriba a la final.


Primera aparició pública d'en Pípol di Mar, va deixar molt bones sensacions, fins i tot la sensació que primer portava barba i després ja no. També va ser sensacional la incompareixença en el primer partit, en la línia (però matussera) d'en Tobottom i Lord Save. Cal perfeccionar la tècnica...

"Jo em pensava que això de la competició era més senzill", sembla que estigui pensant...

Kill Them: primera aparició, primera victòria en el circuit. Si no es troba en el mateix grup de Yes Iwillbe, arriba segur a la final! Algunes imatges:

Posició perfecta...
execució impecable...

I, sobre tot, una presència envejable!



Yes Iwillbe en acció, un altre prodigi: si he de saltar, salto...




...peró si m'he d'ajupir, doncs m'ajupo!



Dobles d'alt nivell: Thetower - Lord Gottfried, en plena actuació contra Poy - Poy. Tècnica en la postura i estilàs en el fotocòl. Qui ho supera?


"Tira-me-la per on vulguis, que te la remato", sembla que digui Thetower.

Fixeu-vos en la perícia del dissenyador del vestuari: els volants van en formació perfecta de la samarreta de Thetower a la de Lord Gottfried. S'ha pensat en tot, naturalment!


Finalistes dels sub-11: Billy "red hair" Littlegood i Little Thetower. Duel impressionant a tres sets disputadíssims entre germans de pavelló que es va decantar cap a Argentona. En el darrer set, els crits amb cada punt d'en Little Thetower se sentien des de Mataró. Conat de mala maror amb l'àrbitre per un volant que toca/no toca la línia; sort que arbitrava Sir George Crow's nest, garantia d'agudesa visual que si la veu fora és que és fora i no se'n parli més. En Little Thetower porta encara la samarreta antiga, a l'espera que el tió li cagui (amb perdó) la nova.



Yes Iwillbe torna a guanyar el trofeu dels veterans i el favor del públic: la samarreta li queda com un guant!


Finalistes de la categoria C. Surten abraçats perquè cap dels dos no s'aguantava dret. Eren més de les 10 de la nit, el partit havia estat a 3 sets i havia durat més de 3/4 d'hora...


La semi d'en David havia estat contra un parisí de ferro colat, també a 3 sets (el darrer, 22-24) i en Carlos no va tenir cap partit fàcil: arribar a la final li va costar 10 jocs duríssims. Fixeu-vos en aquest video de la semi de David contra el francès i intenteu imaginar-vos el que és aquest ritme, però mantingut durant 3 sets!




I per acabar, un altre video perquè us feu una idea de com va ser el partit de la final: tot el públic va baixar de la grada al costat de la pista i es va dividir en dos. La meitat exacta va asseure's en un banc a tocar de la xarxa i l'altra meitat va fer les fotos i els videos. En aquestes imatges pareu l'orella: no són canonades, sinó cops de raqueta!