El passat dissabte 25 d'Abril es va portar a terme una nova
edició del Circuit
Internacional de Bàdminton, adscrit al Circuit Català, en les
llunyanes terres d'Al-Qanar. Com diria l'Shrek, o millor dit, els seus guionistes,
«Lluny, lluny enllà».
El desafiament era gran; tothom sap que aquesta
competició té més estrelles que cap altra del circuit: les «estrelles» que hi
competeixen, les «estrelles» que et guien pel camí fins a arribar a destí (com
Al-Qanar es troba «Lluny, lluny enllà» cal
sortir de nit), «l'estrella Moriente» que sonava en un «radio-cassette»
d'un indígena «aparcat» a la plaça Lluís Companys d'Al-Qanar, plaça on es troba
el magnífic «Al-Qanar Arena» i les «estrelles Damm» que omplien les barres dels
bars de la població.
Aquest any, a diferència d'altres edicions,
no es preveia gaire participació; altres entitats havien intentat boicotejar
aquest torneig organitzant-ne de propis: l'Open de Tennis Banc de Sabadell - Godó i el partit de primera
divisió de la Lliga Professional de Futbol d'Espanya entre el RCD Español i el
FC Barcelona, per citar-ne alguns.
Tot i això,
la participació no va minvar; bé, no va minvar més que d'altres vegades. De
fet, ni va minvar, ni va augmentar; va ser l'habitual. Per tant, benvolgudes
amigues i amics, calia arribar al lloc dels fets aviat, si es volia trobar un
forat a la graderia del pavelló.
Bé,
calia doncs preparar bé el torneig. Com deia aquell, ens vam aixecar ben d'hora, ben d'hora i vam posar rumb
a les terres dels cítrics, dels rius, dels peatges i de les plomes. Tot i això,
un grup de Terrassa va arribar començat el torneig; sembla que van acabar a Sant Carles de la Ràpita. Ens van dir que no van utilitzar cap navegador de cotxe sinó
que, pel que sembla, van telefonar el dia anterior a Lord Save, que els va
indicar per whatsapp com arribar a lloc a temps...
En
qualsevol cas, la competició va començar als voltants de les 9:45 h amb molta
animació a la grada.
Tanmateix, les pistes es començaven a omplir
d'esportistes afamats de copes i medalles.
Fins i tot, els competidors es discutien entre
ells per defensar qui havia arribat abans i tenia, doncs, dret a la millor
pista.
Però un cop acabades les disputes, la competició
va transcórrer amb tota normalitat.
Mentre anaven avançant les eliminatòries, els
jugadors, entrenadors i d'altres especialistes es donaven consells els uns als
altres per a seguir vius en la competició.
I és que qualsevol consell era benvingut; hi havia
partits d'una duresa increïble! Mireu sinó aquest marcador! Tots sabeu que els partits
a 110 punts són llargs i pesats! Posen a prova la condició física de tothom!
El públic, però, vibrava amb aquests partits! No es perdia ni un detall!
N’hi havia d'altres que «literalment» es tornaven
bojos veient aquests partits d'alta intensitat i durada!
Aquests llargs partits donaven peu a «distreure's» una
mica per fer un seguiment «al detall»
de l'interiorisme de l'Al-Qanar
Arena, interiorisme de qualitat amb acabats tan curiosos com únics i excel·lents.
Què dir
de l'organització; atenta i impecable en
tot moment. Taronjes a «dojo» per a que les forces no minvessin en cap moment.
Ah! Fins i tot i havia un servei de lents de contacte gratuït distribuït
en cada una de les taules dels marcadors!
Tot això va fer que la competició fos una
verdadera festa; copes per a primers i segons amb la «Regidora d'Esports» lliurant els premis inclosa! «No hase falta desir nada más».
«Y lo
breve si bueno, dos veces breve».
No, no va així. «Lo bueno, si es breve,
que breve es». No, no; tampoc. «Si
eres bueno y eres breve, ...». Hmmmm. «Si
breves, no condruzcas». Sí! Ara sí!
Ah! I si us interessa saber els resultats de la competició,
us convido a mirar la pàgina web de "todostorneos.es";segur que allà els trobareu!
«Lo riu és vida»!
