195 jugadors amb moral de victòria enquadrats en 17 categories diferents; 208 partits lluitats fins al final; 11 hores de competició sense parar; dotzenes de volants rebentats (i també alguna raqueta); kilos i kilos d'or i plata repartits en premis; hectòlitres de liniments aplicats i de begudes ingerides; plàtans i macarrons consumits a carretades; una massatgista pràcticament extenuada... així és un dissabte a Bigpotters quan hi ha jornada del Circuit Català de Bàdminton: el típic dia a l'oficina. El torneig del 18 d'octubre de 2014, corresponent a la II prova de la temporada 2014-15, a més, va tenir continuació amb els més joves el diumenge, cosa que dóna idea de l'atracció que va generar, un cop més, la trobada vallesana.
Aquest inici de temporada tenim baixes, moltes baixes, provocades la majoria per lesions en algun dels múltiples membres de què els de Newtown fem ús a l'hora de jugar a bàdminton. Aquestes lesions tard o d'hora desapareixeran o els seus titulars ja no en faran cas i llavors podrem presentar als tornejos alineacions més nombroses, però difícilment més competitives que la de Bigpotters I. Efectivament: tots els nostres socis federats per Newtown van tornar a casa condecorats i els dos únics que no van fer-ho (en David i l'Àlex) van rendir, com sempre, a un nivell excel·lent.
Els dos primers que van afegir la plata del pit a la del cap van ser en Crow'snest i Tobottom, transitòriament enquadrats en DMSc per a evitar forçar el menisc de Tobottom, fet miques però en procés (ell també!) de recuperació.
En els tres partits disputats, en Crow'snest va tocar més volants que en totes les competicions anteriors juntes en què ha pres part en la seva dilatada trajectòria esportiva, individuals inclosos. Això és perquè la lesió de Tobottom l'obliga a ser més prudent a l'hora de desplaçar-se per la pista i li resta mobilitat, cosa que força Crow'snest (o li permet, segons es miri) a entrar més en joc, cobrir més espais i actuar en tots els sectors de la pista.
Tobottom ha perdut capacitat de desplaçament, però no potència artillera, i Crow'snest és letal quan pot entrar en joc perquè li arriben volants; el resultat demostra l'èxit de la combinació: victòria contundent en el primer partit, a dos sets, contra una parella del Josep Lladonosa de Snailville; nova victòria, a tres sets, en el segon partit contra Dogsville; derrota ajustadíssima (23-21; 21-18) en la final contra l'equip jove del J. Lladonosa.
Les coses com siguin: la meitat de la medalla de plata de Tobottom se la mereix la Cristina, que amb l'aplicació del seu tractament restaurador previ a la semifinal el va deixar fet un isard.
En Crow'snest, un cop condecorat, no es va poder estar de fer-se un selfie amb l'Alfon5...
L'Àlex, a diferència d'aquesta parella que acabem d'explicar, va marxar de buit de Bigpotters: va guanyar el primer individual i no es va presentar a l'hora al segon; d'altra banda, en els dobles mixtos ho tenia molt difícil, perquè la primera eliminatòria els enfrontava, a ell i la Maria, amb una parella sense experiència conjunta anterior però amb recursos tècnics suficients per separat com per garantir un joc sòlid i ben travat, la Sílvia i Lord Gottfried.
El matx va ser interessantíssim i molt disputat (com de costum, l'Àlex i la Maria també van disputar entre ells), amb els nois situats al fons de la pista i buscant els forats que les noies, àgils a la xarxa, van procurar tapar per tots els mitjans. La Sílvia i en Gottfried van estar una mica més segurs en els moments decisius i van superar aquest partit tan complicat.
El partit de semifinals, contra la parella del Josep Lladonosa de Snailville, no va ser tan exigent, però de nou en la final la Sílvia i Lord Gottfried van haver de donar-ho tot contra els de Terrace. El marcador final (22-20 i 21-14) contra la parella de fet formada per la Sandra i en Marc dóna idea de com de difícil ho va tenir el duo de Gardens i Newtown per a aconseguir l'or en la categoria.
Lord Gottfried també va prendre part en els dobles masculins aliat amb en Marc, de Wheel's Beach. Newtown ja no és el primer cop que estreny llaços amb els amics de Beach, i temps enrera també ho van fer Lord Save i Bye Sense, que van formar parelles mixtes prou exitoses amb la Ivette i la Giorgia.
En Marc i Lord Gottfried formen una parella solvent a la xarxa i contundent des del fons de la pista i van guanyar el primer partit, prou complicat, contra una jove parella de Dogsville.
Llàstima que el segon partit els va posar cara a cara contra una altra parella mixta de Newtown - Niceland: l'Arnie i en Raül, dos joves molt forts (tot i que encara una mica inexperts) que feia poc que havien vençut el seu primer partit contra la parella de St. Stephen Hisoaks.
L'encontre entre l'Arnie i en Raül d'una banda i Lord Gottfried i en Marc, d'una altra, es va decantar a favor dels primers per dos sets a zero, amb un 22-20 en el segon que dóna idea de la igualtat en la pista.
L'Arnie i en Raül inauguraven així una aliança Newtown - Niceland que durarà tota la temporada i que ha de donar molt bons resultats: els quatre jugadors joves de Niceland que segueixen assíduament el Circuit (en Raül, en Guillem, l'Arnau i la Clara) han millorat moltíssim en cosa de tres o quatre mesos, han guanyat fortalesa física i maduresa psicològica, i han d'acabar la temporada en categories superiors i amb resultats notables, exactament igual que l'Arnie, que dia rere dia millora en joc i en premis.
L'Arnie i en Raül tenen a peu de pista la millor guia que pot tenir un jugador jove, la d'en Frankie 3'14, i si li fan cas arribaran molt lluny i molt de pressa.
En Raül va pagar car l'esforç fet contra Lord Gottfried i en Marc: va haver de passar per la secció de restauració, magistralment comandada per la Cristina. Gràcies als seus tractaments va quedar millor que nou i per això va estar a punt de guanyar, juntament amb l'Arnie, la final DMC contra la parella de Terrace.
Una medalla de plata en dobles per a l'Arnie i una medalla d'or en mixtos per a Lord Gottfried, exSilverwave, en la seva primera aparició aquesta temporada amb aquesta configuració, va ser el resultat de la política d'aliances del nostre club. Quin gran encert el de la Junta de Newtown amb els fitxatges d'aquest any!
En els individuals C, en David va superar amb facilitat el primer partit, però en el segon es va trobar amb en Carlos, de Tremp, que és un jugador difícil de superar com sabem tots els qui ens hi hem enfrontat. El resultat de l'encontre (21-15 i 21-19 pel de Tremp) ens fa pensar que no falta gaire perquè en David superi aquesta nova etapa en la seva progressió imparable.
En David ja és, a més d'un jugador potent i incansable, un contrincant segur a la xarxa, ràpid en els desplaçaments i intel·ligent tàcticament. Els entrenaments constants en la pista i el treball aeròbic estan donant fruits, com no podia ser d'una altra manera. El podi IMC cada cop és més a la vora!
Hi ha una categoria on el domini de Newtown ja fa temps que dura: els dobles masculins D. Sigui la parella Tobottom - En Keith, siguin els campions Lord Save - Bye Sense, sempre aconseguim pujar al podi. Darrerament ens han sortit rivals molt forts que ens estan plantant cara, i a Bigpotters ens va tornar a passar el mateix.
A priori, la parella local Molimola - Justo tenia moltes possibilitats de plantar-se a la final contra Lord Save i Bye Sense si cap d'ells no fallava en cap encontre previ.
Els nostres no van fallar en la eliminatòria inicial contra la primera parella de Dogsville, van jugar una tàctica encertada i van passar a la final en un partit complicadíssim, a tres sets.
En Molimola i en Justo també van superar la primera eliminatòria, i en la semifinal es van enfrontar amb la parella jove de Dogsville (vencedora a Terrace pocs dies abans). Els de Bigpotters potser no són tan àgils com els de Dogsville, però tenen més experiència de joc, així que el partit no tenia un pronòstic clar abans de començar.
En Molimola es va deixar aconsellar per en Tobottom, que ja sap el pa que s'hi dona, en aquesta mena de partits...
Tot i l'esperit de lluita dels de Bigpotters i la seva concentració, a poc a poc els de Dogsville van anar guanyant avantatge en el marcador i van aconseguir plantar-se a la final, un cop més, contra Lord Save i Bye Sense.
La final de Bigpotters, doncs, reeditava la de Terrace de quinze dies enrera, on els de Dogsville van véncer els de Newtown en només dos sets. Els nostres van al·legar en defensa seva, en aquella data, que la il·luminació els havia perjudicat força. Serien capaços a Bigpotters, amb unes altres condicions lumíniques, de fer un millor partit?
Tot semblava indicar que sí al final del primer set, perquè els nostres van poder triar pista, van escollir la que estava d'esquena a la llum i van guanyar 21-14 la primera mànega.
El segon set va ser totalment diferent: quan els nostres anaven per davant en el marcador es van deixar remuntar i van acabar perdent-lo per 21-18!
En el tercer set els de Newtown van veure que no podien cometre cap errada, així que van intentar tornar fins els volants que anaven a la grada, no fos cosa que una errada d'apreciació els fes perdre un punt d'or...
Malgrat el seu esforç, tampoc aquesta vegada va ser possible la victòria: Dogsville va tornar a emportar-se l'or i va deixar el gris plata per a Lord Save i Bye Sense amb un 21-14 en el tercer set.
Les dues grans parelles grans van acabar lluint plata al pit i al cap.
Sir George Crow'snest va acabar estenent la roba suada a la grada, a tocar de la paradeta de Lord Gottfried...
També teniem posades força esperances en els masculins individuals D, tot i la massiva inscripció (la categoria més disputada, amb 23 inscripcions). En la IMD hi ha força jugadors novells que acaben de pujar de les sub-X i que volen mesurar les forces amb jugadors de més experiència en competició (i, en general, en tots els aspectes de la vida).
En aquestes condicions, els grans tot sovint fan de més de mestres que de rivals, posen a prova l'aprenentatge del més petits, els serveixen d'exemple per a guanyar sang freda i per a saber-se comportar a la pista, els mostren com dominar els nervis i com lluitar fins al final.
Els joves, en canvi, tot força i ímpetu, obliguen els de més edat a no baixar la guàrdia i a no confiar-se en cap moment. Els partits, doncs, en contra del que podria semblar a primer cop d'ull, són molt igualats perquè cadascú juga amb armes diferents però equilibrades.
Els nostres dos representants, l'Arnie i en Bye Sense, eren els caps de sèrie 1 i 2 i, si tot anava bé, es podrien trobar a la final, però el camí estava ple de dificultats.
Tots dos van superar la fase de grups sense gaires maldecaps, però en Bye Sense va quedar fora en els quarts de final; una gastroenteritis encara no ben curada el va deixar sense forces i no va anar més enllà tot i el seu esforç.
En aquestes circumstàncies, tota la responsabilitat quedava novament en mans de l'Arnie, com a Terrace, però aquesta vegada no va fallar: va superar fàcilment els quarts de final contra Exento (que no es va presentar perquè va tenir por) i la semifinal contra l'Adrià, de Dogsville (amb facilitat el primer set, però amb moltes dificultats en el segon set, 23-21), per presentar-se en la final contra l'altre Arnie, el de Niceland.
El partit es presentava amb un pronòstic totalment obert, perquè els dos Arnies havien arribat a la final demostrant una gran superioritat sobre els seus rivals: quatre partits guanyats de l'Arnie de Niceland (amb només un set cedit davant en Volodymyr, un dels grans) i tres victòries de l'Arnie de Newtown (també només amb un set perdut, davant d'un altre dels grans, en Justo).
La trajectòria impecable de tots dos presagiava que el partit seria molt disputat i a l'hora de la veritat no va decebre ningú. Tots dos van jugar molt bé, concentrats, ràpids, àgils, intel·ligents, buscant els forats del rival, movent-lo de banda a banda de la pista, rematant quan es presentava l'oportunitat i amb poques errades no forçades.
El partit es va decantar per un doble 21-15 cap a Newtown potser perquè el nostre Arnie té una mica més de presència física que l'Arnie de Niceland. En quant a tècnica i domini de la situació tots dos estan força equilibrats, són lluitadors i valents a la xarxa i ens han d'oferir en el futur grans partits si es tornen a enfrontar, però la major envergadura del nostre Arnie és, de moment, un factor a favor seu.
Finalment, l'Arnie va arribar a una final per guanyar-la brillantment, davant un rival que en cap moment va donar el braç a tòrcer i que no li va posar les coses gens fàcils. Tots dos finalistes es poden sentir orgullosos del seu torneig!
Quin gran torneig, doncs, vam fer a Bigpotters I: or en dues categories i plata en tres més, amb l'Arnie premiat per dues bandes diferents! A més, vam poder compartir triomf amb els nostres companys de St. Lawrence-of-the-Gardens i de Niceland, cosa que ens alegra especialment.
Les coses com siguin; tot plegat és gràcies, en bona part, a l'esforç de molta gent que no toca el volant ni la raqueta, però que permet que els jugadors poguem fer-ho en condicions: controladors, àrbitres, tècnics, mitjans de comunicació, operaris, tècnics i especialistes en totes les branques del saber, la Cristina i les seves mans màgiques...
Bigpotters encara va ser motiu per una altra alegria més: vam veure l'Abel, gran entre els grans, pràcticament recuperat...
En canvi, vam estar a punt de veure una desgràcia en directe quan en Christian va aterrar espectacularment damunt una cistella i va caure en una posició que feia témer una lesió de les grosses. Si li passa a qualsevol altre han de fer hores extres a traumatologia per a posar les peces a lloc i recompondre els lligaments, però en Christian està construït amb components forjats a base d'algun aliatge secret de làtex, titani i magnesi que li permet aixecar-se després d'una trompada així, espolsar-se i continuar el partit com si res... Quin luxe comptar amb un jugador així en les nostres competicions!
