Aprofitant la celebració de la tercera prova de la temporada 2104-15 del Circuit Català de Bàdminton a Roda de Ter el passat diumenge 16 de novembre, onze individus armats amb raquetes i projectils de suro i ploma van irrompre en les instal·lacions esportives de Three's Wheel i es van endur una bona part dels metalls preciosos que s'hi exhibien. Segons testimonis presencials, els atacants anaven vestits amb roba esportiva i molt ben organitzats; tenien perfectament estudiats tots els moviments que havien de dur a terme i coneixien al mil·límetre les instal·lacions que volien assaltar ja que les havien visitat anteriorment. Van actuar en solitari, en parelles i en parelles mixtes. Semblaven tenir-ho tot previst i van actuar amb calma i sang freda, com a professionals.
Fins tenien controlats els horaris dels vigilants, que a més es veu que van ser una mica negligents durant força estones: quan no festejaven, menjaven uns caramels amb poders anestèsics que els van donar una altra colla de lladres i que els van minvar les facultats.
Va facilitar l'acció dels criminals el fet que el botí estava totalment a la vista, a l'abast del primer pocasolta que passés per la vora, i que qui l'havia de custodiar badava la meitat de les hores perquè xerrava de les seves coses.
En algunes ocasions, el servei d'ordre va fallar estrepitosament, i mentre els assaltants anaven a la seva, hi havia vigilants que es feien la manicura!
Els diversos testimonis recollits en el lloc dels fets han permès identificar sense cap mena de dubte els autors d'aquest crim (perquè algun d'ells fins i tot portava el nom escrit a l'esquena, que ja s'ha de ser babau!) i és qüestió de dies que siguin posats a disposició de la justícia. Fonts policials asseguren que el moment més adequat per a capturar-los serà en el torneig de Bigpotters II, que tindrà lloc el dissabte 29 de novembre, on s'espera que intentin donar un nou cop en companyia d'altres membres de la banda que no van poder anar a Roda i amb qui hores d'ara estarien preparant el proper assalt. Amb aquesta finalitat, la brigada criminal de la FECAB els vol parar un parany amb un sucós esquer també a base d'or i plata.
Els presumptes autors dels fets són aquests:
Lord Save i Bye Sense: sempre fugen en un descapotable i són lents de desplaçaments però mortals a curta distància. Se les saben totes i han visitat els bars de tots els penals del pais.
Tobottom i Sir George Crow'snest: acostumen a vestir de negre i preparen meticulosament els seus treballs amb una mica d'anterioritat. Són tot terreny: actuen a l'aire lliure i en pista coberta. Tant els és que la víctima sigui un infant, perquè no tenen escrúpols de cap mena.
YesIwillbe i en David: l'un defensa la part de dalt i l'altre la de baix. Com la novel·la d'Stendhal, vesteixen habitualment de roig i de negre. El seu atac és demolidor i combinen força bruta amb intel·ligència en les dosis perfectes. Enfrontar-s'hi directament és suïcida.
Thetower i Lord Gottfried: la seva especialitat és el verí i la castanya seca. Mai no en tenen prou, són absolutament insaciables. Col·leccionen tresors per vici, perquè ja es podrien retirar a viure de renda.
L'Arnie: encara en fase d'aprenentage, comet errades infantils, però avança de pressa. El seu mestre està deportat a unes remotes illes selvàtiques.
L'Ivancible: s'emporta el botí silenciosament, com qui no fa res, però la seva mirada traspua astúcia i ambició. Mortífer en distàncies llargues i implacable en les operacions de llarga durada, mai no fa un pas enrere, ni per agafar embranzida.
Little Thetower: encara menor d'edat, fill de Thetower, de qui segueix obedientment les passes, sempre surt amb la bossa plena. La seva aparença infantil enganya les preses que quan se'n volen adonar ja han perdut les joies. Actua millor acompanyat que sol, de moment.
L'Arnie, que es va emportar l'or igual que va fer en el torneig de Bigpotters I un mes enrera, va tenir el valor de fotografiar-se amb el botí abans de fugir cap a casa. Tanta prepotència és una mica exasperant...
El mateix va fer Thetower amb la seva plata. No em digueu que no s'han de tenir així de grossos!
Tot sembla indicar que no van actuar sols; al contrari, en aquests moments s'investiga la participació en els fets d'altres individus que els podrien haver donat cobertura i que podrien ser acusats de complicitat en l'assalt.
Algunes versions dels fets apunten la possibilitat que ja a primera hora del matí els artistes ocupessin discretament algunes zones privilegiades per a tenir bons llocs d'observació.
Sembla que fins i tot van obsequiar amb caramels els nens del poble per a generar confiança en les víctimes.
Una petita part de la banda, dissimuladament, va tallar les línies de subministrament del pavelló.
Majoritàriament van actuar en parella, però alguns cops van moure's en solitari, segons afirma la majoria.
S'especula amb la possibilitat que fins i tot tinguessin algun aliat en altres bandes del poliesportiu, però de moment són informacions sense confirmar.
Es creu que algun d'ells serà acusat també d'alcoholèmia, però les analítiques encara no han confirmat aquest extrem.
Quan van actuar en solitari es van mostrar especialment agressius i van disparar en totes direccions, de cara i d'esquena.
L'extrema violència d'alguna de les seves reaccions va causar dos contusionats de diversa consideració: una noieta i un senyor gran. Com que el pronòstic era lleu van ser atesos a peu de pista i es recuperen favorablement.
La parella YesIwillbe - En David, malgrat treballar a fons tant sols com en conjunt, va marxar de Three's Wheel sense botí, però prometen tornar-ho a intentar més endavant.
L'Ivancible també va marxar de buit, però les seves baralles van ser èpiques, com sempre. Aturar-lo va requerir el més gran dels esforços i fins a l'últim moment no se'l va poder fer fora.
En tot moment la banda va tenir la situació controlada des de la grada, oculta enmig del públic.
En ocasions van practicar una tenalla impossible de resistir, i es van col·locar en les dues bandes de la mateixa pista, per a assegurar el cop. És una maniobra certament enginyosa que practiquen sovint, es veu, amb resultats excel·lents.
Tampoc no van tenir manies a aliar-se circumstancialment amb altres elements tan perillosos com ells o més, dels clans de Wheel's Beach i de Niceland, per aconseguir els seus malvats propòsits.
Ara que, preferiblement, van actuar sempre en família.
Quan els va semblar que algú els podia haver identificat no van dubtar a canviar-se de roba en qualsevol lloc per camuflar-se millor i passar desapercebuts.
En algun moment van estar a punt de ser detinguts, però s'hi van sobreposar gràcies al seu orgull i la seva preparació.
Algun d'ells va actuar amb nocturnitat per no ser descobert.
Fins i tot Bye Sense, el més cruel de tots, no va dubtar a prendre nens com a ostatges per a protegir-se, en el que representa no tenir cap mena de límit moral!
Una part del tresor d'or es va salvar, però ens temem que es va deixar en dipòsit en les mans equivocades: els de Vilanova fan proselitisme a tot arreu, sense manies, i poden captar nous bandits per al seu clan...
A sobre, com que alguns són una mica fatxendes, després s'omplien la boca amb el seu èxit!
Sense amagar-se ni un pèl, els més experts van aconsellar els més joves en els moments complicats.
I sigui pels consells, sigui per l'aprenentatge que ja ha fet, sigui per les condicions físiques envejables que cada dia van en augment, l'Arnie es va emportar per segon torneig consecutiu el botí d'or cap a casa davant del mateix rival, i no va ser gens fàcil tampoc aquest cop. Ha arribat definitivament el moment per tots dos Arnaus de lluitar per joies de més preu, les de la categoria superior, perquè ja tenen condicions de sobres!
Després, mestre i deixeble van celebrar junts la victòria a la vista de tothom!
El botí que es va repartir la banda dels onze, segons les darreres avaluacions, és d'or per a Little Thetower; i plata per a Thetower; Lord Save of Romanvalleys - Bye Sense; Lord Gottfried - En Marc (Wheel's Beach); i Tobottom - Sir George Crows'nest.
O la FECAB hi posa remei, o a Bigpotters II ho tornaran a intentar i el pànic comença a escampar-se per tots els clubs del pais, perquè cap trofeig està segur en cap vitrina! Fins quan hem de seguir així? Fins quan?
