dijous, 22 de desembre del 2011

Silverwave 2011, o com suar la samarreta (nova)


En el proper torneig que tingui lloc a Silverwave, porteu-vos tots l’entrepà de casa, perquè no hi haurà servei de bar. La cosa té la seva explicació: la cafeteria va estar plena a vessar tot el dia, primer perquè televisaven la victòria (qui ho dubtava?) del Barça contra quatre sambistes mal clenxats, i a més el torneig de bàdminton anual va començar a les 9 de matí i va acabar passades les 10 del vespre. Els encarregats del bar van dir que mai més! Van haver de venir amb dos tràilers per endur-se la caixa que van fer, i això que van deixar la xavalla a la paperera i només van recollir els bitllets. L’últim Red Bull se’l va emportar en Billy the Kid a quarts de 10, pràcticament a punta de pistola, i el darrer croissant en Kill Them, també a la força, una mica abans.

Com va anar la cosa, més o menys?

Són les 9 del matí, fa un fred que pela, i salten a la pista en David of Shovelfools i en Bye Sense, amb la samarreta nova, per a jugar la final anticipada de la C. Encara no han acabat el primer set que també surten a jugar els seus primers partits En Keith contra un parisí (duel francobritànic) i Lord Save of Roman Valleys contra en Carlos Rodrigo (mar i muntanya). En David acaba ràpid el primer set, però en el segon es deixa remuntar un 19-12 favorable i està a punt de perdre’l sinó arriba a ser pel poc seny (òbviament) d’en Bye Sense. En Keith viu el seu Waterloo particular, però a l’inrevés, contra el seu rival, i Lord Save comença a minar les forces d’en Carlos però acaba cegat pels flaixos de les càmeres que volen l’exclusiva amb la samarreta de les oques per al Vanity Fair; més tard potser això li passarà factura. A l’altre extrem del pavelló, en el torneig dels júniors, en Billy the God (Guillem Bonet) demostra la seva superioritat amb el primer rival i ni es treu el xandall ni es despentina (!) per a guanyar el partit.

Encara no són les 10 i ja hi ha una punta d’expectació, perquè a aquesta hora s’ha programat el primer partit d’una de les noves incorporacions a la plantilla: en Pípol di Mar és cridat a la pista! Primer avís, i sense notícies... segon avís, i igual... tercer avís, i tampoc... finalment li donen el partit per perdut. Com pot ser? No havíem quedat que podem arribar a l’hora que vulguem? No han fet els ulls grossos altres cops amb Tobottom, amb Lord Save, amb en Bye Sense...? Què ha canviat avui? Ah, és clar, l’àrbitre volia acabar aviat, abans que comencés el primer partit d’en Miki Thetower, perquè no se’l volia perdre! Haver-ho dit abans! Efectivament, en Miki acaba ràpid el seu partit i ataca el primer entrepà del dia. En una altra banda de la pista, Luck no fa honor al seu nom i acaba cedint per 21-19 el darrer set d’un partidàs a 3 sets que dura més de tres quarts d’hora.

A poc a poc van sortint a la pista la resta de les oques:

En Middle Thetower, concentrat en el moment de la sacada.



Lord Gottfried i en Billy the Kid ho donen tot a la pista i passa el que passa: aquí veiem en Billy, feliç i content, víctima de la primera de les 3 rampes de la tarda.





Son pare fa el que pot, però és clar, ell domina més altres bèsties que no pas aquesta, que també ho és, però a la pista.


Però encara Billy no s'havia refet de la seva rampa, que llavors li agafava al Carlos, de l'equip rival! Quina gran mostra de solidaritat!



Moriu-vos d'enveja: impressionants amb la nova samarreta, acaben amb els rivals mentre els enlluernen amb la nova equipació. Tobottom deixa el rastre de destrucció habitual al seu pas, però també reb de valent en algun partit i no arriba a la final.


Primera aparició pública d'en Pípol di Mar, va deixar molt bones sensacions, fins i tot la sensació que primer portava barba i després ja no. També va ser sensacional la incompareixença en el primer partit, en la línia (però matussera) d'en Tobottom i Lord Save. Cal perfeccionar la tècnica...

"Jo em pensava que això de la competició era més senzill", sembla que estigui pensant...

Kill Them: primera aparició, primera victòria en el circuit. Si no es troba en el mateix grup de Yes Iwillbe, arriba segur a la final! Algunes imatges:

Posició perfecta...
execució impecable...

I, sobre tot, una presència envejable!



Yes Iwillbe en acció, un altre prodigi: si he de saltar, salto...




...peró si m'he d'ajupir, doncs m'ajupo!



Dobles d'alt nivell: Thetower - Lord Gottfried, en plena actuació contra Poy - Poy. Tècnica en la postura i estilàs en el fotocòl. Qui ho supera?


"Tira-me-la per on vulguis, que te la remato", sembla que digui Thetower.

Fixeu-vos en la perícia del dissenyador del vestuari: els volants van en formació perfecta de la samarreta de Thetower a la de Lord Gottfried. S'ha pensat en tot, naturalment!


Finalistes dels sub-11: Billy "red hair" Littlegood i Little Thetower. Duel impressionant a tres sets disputadíssims entre germans de pavelló que es va decantar cap a Argentona. En el darrer set, els crits amb cada punt d'en Little Thetower se sentien des de Mataró. Conat de mala maror amb l'àrbitre per un volant que toca/no toca la línia; sort que arbitrava Sir George Crow's nest, garantia d'agudesa visual que si la veu fora és que és fora i no se'n parli més. En Little Thetower porta encara la samarreta antiga, a l'espera que el tió li cagui (amb perdó) la nova.



Yes Iwillbe torna a guanyar el trofeu dels veterans i el favor del públic: la samarreta li queda com un guant!


Finalistes de la categoria C. Surten abraçats perquè cap dels dos no s'aguantava dret. Eren més de les 10 de la nit, el partit havia estat a 3 sets i havia durat més de 3/4 d'hora...


La semi d'en David havia estat contra un parisí de ferro colat, també a 3 sets (el darrer, 22-24) i en Carlos no va tenir cap partit fàcil: arribar a la final li va costar 10 jocs duríssims. Fixeu-vos en aquest video de la semi de David contra el francès i intenteu imaginar-vos el que és aquest ritme, però mantingut durant 3 sets!




I per acabar, un altre video perquè us feu una idea de com va ser el partit de la final: tot el públic va baixar de la grada al costat de la pista i es va dividir en dos. La meitat exacta va asseure's en un banc a tocar de la xarxa i l'altra meitat va fer les fotos i els videos. En aquestes imatges pareu l'orella: no són canonades, sinó cops de raqueta!


dimarts, 13 de desembre del 2011

Silverwave 2011: castanyada al desembre!

Publicats els quadres del torneig de Silverwave, la cosa promet molt. S'han programat els següents enfrontaments, tots ells finals anticipades:
  • En el mateix grup hi ha en Tobottom, en Molimola i el Toni Salvadó.
  • El David of Shovelfools i en Bye Sense són en el mateix grup de la mort de la C.
  • Billy the Kid-Sir Gottfried s'enfronten a Dirk-David Sh. en primera ronda de dobles. Si la passen, potser es trobaran a Save RV-Bye Sense si ells passen la seva..
  • El Save RV està en el mateix grup que el Carlos Rodrigo.
  • En Keith està en el mateix grup que els guanyadors de 3 tornejos dels 5 que portem aquesta temporada.
  • Yes Iwillbe i Kill Them estan junts en el mateix grup de la mort dels Veteranus.
Només l'Elsa i la família Thetower al complet s'enfronten a rivals "anònims"...
Algú podia preveure una matança fraternal com aquesta? Hi haurà moments que omplirem totes les pistes només amb samarretes d'oques... Gràcies a Déu, pràcticament no coincidirem amb la final del Japó, però celebrarem la victòria del Barça i les nostres conjuntament. Un autocar cap a Canaletes?

dilluns, 28 de novembre del 2011

Dogsville: novembre de 2011

Diplomàcia internacional d'alt nivell

Què fas si et criden a jugar el primer partit de dobles i un membre de la parella està al bar fent el carajillo i l'altre encara no ha sortit de casa? Doncs, primer de tot, donar les gràcies al David, que ha sortit a tota pastilla del pavelló a buscar-te, i després, aprofitar les relacions que has anat fent amb els anys per a convèncer el del micro, el que apunta, el representant de la federació, els rivals, els pares dels rivals i qui sigui que t'ho demana que no passa res per esperar una mica més, que l'aparcament al Dogsville està molt complicat i que l'endarreriment valdrà la pena, perquè el públic ha vingut expressament per a veure't en acció i perquè hi ha revolucions que han començat per coses més insignificants... A més, també es posa de manifest que hi ha antecedents: a Bigpotters, Tobottom va anar a fer bolets i va presentar-se a dos partits quan li va plaure, entre les queixes de l'organització i l'aclamació del públic, i tothom va veure com a normal que se l'esperés. Per quins set sous avui hem de fer diferent? Amb aquesta argumentació irrebatible d'en Bye i alguna insinuació de favors de naturalesa inconfessable si es fan els ulls grossos, entre conversa i conversa, entre acudit i acudit, passen 10 minuts, passa un quart d'hora, en passa un altre, en passa un altre més, arriba migdia i finally compareix entre pompa i circumstància, anunciat amb fanfàrries (http://www.youtube.com/watch?v=myiacXFlJUk), Lord Save of Romans Valley, una hora més tard de la que tocava, que protesta enèrgicament perquè ha hagut d'aparcar la limusina a la platja ja que no li han reservat lloc a la porta el pavelló i amenaça que la propera vegada arribarà encara una mica més tard. I, a sobre, amb el turbo trencat! Li cauen quatre clatellades i cap a la pista.El partit, contra una parella de poca edat però molta traça, es decanta en dos sets molt disputats cap a Sesrovires, però queda la sensació que si hi ha altres trobades el resultat pot ser totalment diferent.Al cap de poc, en altres pistes, engega la participació en individuals. En Keith, que també s'apunta a la moda dels tres sets en cada partit per a donar espectacle, arrasa el rival en el primer set. És tanta la força que hi posa que es passa de frenada i perd els altres dos.
En el segon partit, final anticipada contra en David, aplica una tàctica una mica diferent: perquè el rival es confiï cedeix el primer set però per poca diferència, remunta en el segon, també per poc, i en el definitiu la tàctica li falla i ha de plegar-se davant la força d'en David, que guanya l'encontre.


Potser és aquest sobreesforç d'en David el que més tard li passarà factura, quan arriba a la final de la categoria C? Per començar a complicar-li les coses, juga el dobles en la categoria superior, afectat per un canvi sobtat de company, en un partidàs esgotador per a qualsevol altre que no tingui el seu físic:
A continuació, és En Keith qui l'obliga a lluitar els tres sets; desprès són encara dos partits més contra rivals més joves però no més encertats que li permeten guanyar el seu grup i la semifinal i arriba la final contra un francès que ho torna tot, li tiris com li tiris, i a sobre amb poc accent. Exhibició de duresa i de coratge d'en David i desmais entre el públic femení en veient segons quines prestacions:



Tothom se'n va amb la sensació que ha valgut la pena el viatge, la tortura de l'aparcament i el preu abusiu de les patates fregides a la màquina del vestíbul.


Hi ha altres participacions per ressenyar: desprès de la tensa espera per al partit de dobles i de l'exhibició de diplomàcia vaticana, en Bye Sense també es troba un rival francès, marsellès per més dades, que el sorprèn en el primer set. En el segon set, en Bye posa les coses al seu lloc en un moment i força el tercer on, novament, aplica la teoria de "les 3 T", però equivocada: en comptes de jugar amb Tècnica, Tenacitat i Tensió, ho fa amb Tonteria, Tonteria i més Tonteria. El segon partit del grup no pot ser més igualat; a dos sets, però amb el mateix resultat equilibradíssim en contra: 22-24. En els cinc darrers punts fa malbé tres volants, com els bons jugadors... i això que els pagava ell!L'Elsa, en la seva primera aparició com a cap de sèrie, fa bons els pronòstics i guanya amb menys dificultats de les previstes però no sense polèmica el primer partit i amb soltura el segon. La semifinal, en canvi, és molt més dura i no pot amb una rival de més experiència, tot i fer un bon joc posicional i amb moviments elegants.Encara té camí per recórrer, com tots.

Els veterans, que a Dogsville no van comptar amb la presència dels cracks de Newtown-Silverwave, van perdre molta audiència. Els partits van ser renyits, com sempre, però sense l'al·licient de veure en Tobottom rebolcat per terra, sense el joc complex, glamurós i de detall de Sir George i sense necessitat de passar el motxo després de cada set quan ha jugat Yes Iwillbe. Totes les apostes la van endevinar: van jugar la final Ton d'Al-Qanar contra Thesaver of Sacred Family i es va decantar a favor del primer, malgrat els esforços titànics habituals de Thesaver que, guanyi o perdi, jugui contra qui jugui, és un exemple d'esportivitat, coratge i entusiasme.


I d'aquí a quatre dies, juguem a casa! A més, amb una mica de sort podrem lluir la nova equipació en la Silverwave Fashion Week. Hi haurà bufetades entre els fotògrafs per agafar un bon lloc en el fotocòl de l'entrada i en Save ha assegurat que per no provocar més el pànic en l'organització plantarà la quèchua en l'aparcament del pavelló dues nits abans i així segur que arriba a temps. Si posa la gran, potser en Tobottom li pot fer companyia...

diumenge, 20 de novembre del 2011

Bàdminton interplanetari

Comentaris d’un (tele)enviat espAcial a Hong kong (torneig “superseries” 2011.semis i finals)


He matinal una mica i m’he endollat a la retransmissió del youtube. (http://badmintonworld.tv). Després de veure la final dels doblistes masculins no m’he pogut estar de comentar-ho.

Si existeix vida fora d’aquest planeta i els extraterrestres són essers superdotats o màquines andrògenes dissenyades per al joc del bàdminton segur que aquest parell de parelles hi estarien competint. Uns son xinesos i els altres coreans i des del mundial, com a mínim, que se les tenen a cada torneig. Han protagonitzat totes les finals des de llavors ença i cada cop és superen. Si teniu una hora llarga per poder-ho veure amb tranquil·litat, no us perdeu aquest partit !!

I si teniu una mica més de temps, la “final avançada” d’ahir entre el Lin Dan i el Lee Chong Wei, també es un partit totalment “hors de categorie” com en diuen els francesos, i en el qual el Lin Dan demostra que quan deixa de fer el pupes i està en plena forma, és un fenòmen capaç fins i tot de reduir  a la categoria d’humà a l'actual número 1 del ranking, en Lee CW. En aquest partit - i en el de quarts- en Lin Dan fa uns cops d’autèntica fantasia (http://www.youtube.com/watch?v=LMyqzhgIa0E&feature=player_profilepage#t=840s) i mostra fins i tot, certa vocació de showman (http://www.youtube.com/watch?v=LMyqzhgIa0E&feature=player_profilepage#t=1414s)

I si encara en voleu més, la final entre la danesa Tine Baun (descendent directa d’algun rei viquing) i la xinesa de torn, Wang X. ( per cert també hi ha la Wang Y. , i la veritat és que quan juguen entre elles , sempre és difícil aïllar la incògnita), ha estat intensa, sobretot el primer set (3r partit de la sessió d’avui). Completant la representació de l’irreductible poblet danès (únic contrapunt europeu a l’hegemonia asiàtica), hi havia la parella de mixtes, que sembla que també han fet un partit molt disputat (però encara no l’he vist perquè aquella hora dormia profundament).

Que ho disfruteu i que aquests partits us donin les alegries que potser no us donaran les eleccions d’avui...

dijous, 17 de novembre del 2011

Algú s'ha equivocat a la tele

Avui, mentre estava dinant, m'he trobat això a la tele. Esperava la telenovel·la i, ves per on...

http://www.rtve.es/alacarta/videos/objetivo-2012/objetivo-2012-09-11-11/1245234/

Crec que algú ha acabat rebent: en comptes d'un Nadal-Federer, han posat un reportatge de plomes i asiàtics.

Bon profit!!

dimecres, 16 de novembre del 2011

Three's Wheel: novembre de 2011

Si ara fa un any ens vam endur el primer lloc en veterans (individual i dobles) i un segon lloc en IMC, aquest any la collita no ha estat pitjor: hem guanyat els dobles C i hem arribat a la final de veterans i a la d'IFB!Cronologia de la jornada

8:30 Preparació de l'estratègia general, carajillo i cafè amb llet.
9:00 Salten a la pista en Bye Sense, Tobottom i Sir George (final anticipada de veterans).
9:30 Surten a jugar Billy the Kid i Gottfried per una banda i en Keith i Thetower per l'altra.

10:15 Tots els partits guanyats. En Keith intenta repetir la victòria en dobles mixtos amb una altra en dobles veterans, però al davant, en una altra final anticipada, es troba la parella a batre: Tobottom i Sir George. Aldarulls a la porta per arribar a temps i ocupar els millors llocs. Primer canvi de samarreta de Tobottom. En Bye Sense surt de nou a la pista per intentar, si no guanyar, com a mínim donar espectacle.
10:45 Efectivament: derrota espectacular d'en Bye Sense. El duel de veterans es decanta aquest cop cap a The Sacred Family. Primers arbitratges com Déu mana: els observadors internacionals prenen posicions per aprendre de nosaltres com es posa pau en un conflicte armat, ni que sigui amb raquetes.

10:40 Surt de nou Thetower. Dues lipotímies a la grada entre els que no poden suportar la tensió. Duel al sol amb final agònic a favor nostre. Les ambulàncies evacuen els casos més greus d'atac de nervis. Segona bossa de Doritos pel de sempre i una altra samarreta.
10:40 L'Elsa guanya el primer partit sense ni vestir-se de curt.
11:05 Billy the Kid i son pare baixen a la pista. En passar-se amb els focus, els de la tele fan saltar els ploms de l'estació transformadora de Vic: el polígon industrial a les fosques (el pavelló ja hi estava des de primera hora). Tobottom de nou a la pista. Un càmera de la tele retirat amb luxació de cervicals en intentar seguir el volant en una rematada d'en Tobottom.


11:45 Nova lliçó d'arbitratge a càrrec de Sir George, que imposa el reglament amb rigor però sense duresa, amb rectitud però sense prepotència, amb comprensió però sense amiguisme, amb tolerància però sense debilitat. Un mestre! Billy the Kid i Tobottom pugen a la grada amb la feina feta.
11:55 Baixen les dues parelles de la C: Billy – Gottfried i Bye – Save. Cua des de Roda fins a Vic, pels que venen de Barcelona i la boira els ha sorprès, i fins a L'Esquirol, pels que venen de dalt i han parat a esmorzar primer. Els mossos prenen posicions a la porta per evitar que algú es coli sense entrada. Primeres bufetades. Dues bosses més de Doritos per en Tobottom.
12:20 Billy – Gottfried ja són al bar, posant-se fins al cul de suc de pinya i calimotxo, respectivament. Bye – Save han cremat totes les forces en el primer set i el bàdminton-samba no els ha pogut salvar en els altres dos. Perden per punts però guanyen en la qualificació artística. La farmacèutica de Roda paga la hipoteca amb el que treu de la venda de Cristalmina i Betadine a Billy the Kid per mirar de curar les nafres provocades pels plongeons.
12:45 El petit Michael baixa a la pista i al cap d'un moment en torna amb una nova victòria. En Keith i Thetower ho intenten ara amb dos rivals molt més joves i experts, però no se'n surten. La cridòria de la grada els desconcentra, com a l'Elsa, que tot i jugar un partit memorable no pot superar la propera campiona de la seva categoria. Tobottom continua comptant els partits per victòries, ni que el rival sigui dur com ha estat ara, i allargant tots els partits a tres sets, si pot, per a major satisfacció del públic. Una altra samarreta per a la rentadora. Es dispara a la revenda el preu de les entrades en saber-se que juguem tres finals.
14:00 Comença la final de dobles, amb Billy i Gottfried. Els mossos, finalment, es decideixen a carregar contra els que volen entrar tan sí com no, encara que no s'hi cap i que no han pogut aconseguir entrada. En Joan Gallach també s'hi enfronta.


14:50 Han de canviar els de la càmera, esgotats de seguir els moviments anàrquics d'en Billy. El públic fa la ola a la parella de Silverwave, que suma una altra victòria. La cambrera de la cantina es canvia el cotxe amb el que ha tret de la venda de patates a Tobottom. Dos plàtans més per en Keith. Baixen a la pista l'Elsa i en Tobottom, per a jugar la final veterana. Es desploma una grada de mecanotub, plena de gom a gom de gent amb i sense entrada; no hi ha ferits però sí molta mala llet.

15:00 La vileda i la mopa no donen a l'abast a eixugar la suor en les dues pistes. Empat a un set en l'una i lluita aferrissada en el segon set en l'altra. Revés d'esquena paral·lel mirant a la grada d'en Tobottom; plongeon de Toni Thesaver; despreniment de retina de l'àrbitre, que no creu el que acaba de veure.

15:15 Una altra ola per a l'Elsa i dues més per Tobottom, que no guanya a la pista però sí en el cor de l'afició i en els resums de l'Esport3. Entren a la pista les primeres autobombes per mirar de minimitzar la inundació provocada per la suor despresa en la final. Evacuació dels voltants de Sau, en prevenció de la pujada del nivell del Ter. Protecció Civil recomana no sortir de casa si no és estrictament necessari, com sempre.

15:25 Fotos, lliurament de trofeus i càrrega a la camioneta. Substitució del palier trencat en la camioneta, víctima del sobrepès. Entrepà de formatge per en Gottfried i bossa de matutanos per en Bye Sense. Carretera i manta. Que es preparin a Dogsville!
Fotos: gentilesa de Jordi, de Roda; Tobottom i Bye Sense.









dimarts, 1 de novembre del 2011

Notes des de Paris
(apunts d’un enviat especial al Yonex French Open 2011 de Bàdminton. Sessió semifinals)

27 10 11. 23h. Primeres emocions.

No puc estar-me’n, ja estem a Paris !. El trajecte ha estat llarg i no exempt d’algun incident. Entre d'altres, m'he deixat la motxileta amb la càmera i les entrades del supertorneig (!!) en una area de servei qualsevol, a mes d' 600 km d’aquí!. Demà, superant-me a mi mateix, em tocarà de nou posar a prova la paciència dels organitzadors...sort q les entrades son nominals..

Pero estem aquí, i nois(es), he anat a parar al q seria "l'hostatgeria oficial del torneig" !. Aquí hi ha la creme de la creme mundial d'aquest ofici de raqueta i ploma. I ja em veieu a mi, rodejat de xinos japonesos malais i algun danés, i lamentant no dir-me Vicenç Buesa, perque us asseguro q la samarreta de Vilanova q porto segur q tornava firmada per tots els cracs, si no es que se la posaven en el mateix podi, o feia directament soci honorífic del club al Lin Dan.

Es divertit perquè a l'ascensor pots coincidir amb qualsevol i els 8 pisos de l'hotel donen per fer algun comentari. Ho he intentat amb una parella d' japonesos q m'han semblat prou riallers i amb el meu angles monosil·làbic els he fet entendre q si ja estaven a les semifinals. He ficat la pota fins al “Tobottom”.

En fi de tota manera aviam si puc fer alguna coseta què valgui per promocionar el club i aixi l'any q ve q ens paguin el viatge a tots... ja us explicaré.

Bonne nuit i tapat !

Alphons

28 10 11. 21:30h. No hi ha paraules.

En fi gent, no hi ha paraules. 5 hores clavat a la cadira, quina sensació, quina passada! Us adjunto dos imatges desenfocades, no perquè estiguin tirades des del mòbil sinó per l’estrèpit i el rebombori continu del pavelló. Quina festa!!

Un autèntic plaer veure jugar a bàdminton com un espectacle multitudinari amb tota la massa enfervoritzada, tan pels moments continus de joc excepcional com per recolzar als "locals" (en aquest cas els danesos per una sentida solidaritat paneuropea enfront el poder xines)

I a mes he tingut la “potra” d’enganxar la final anticipada dels IM, on finalment en Lee Chong Wei a tornat a posar les coses al seu lloc, desprès d’haver passat una certa inflexió a partir de la derrota del mundial.

Quin mag! Pensava mirar-m’ho analíticament: quina tècnica fan servir, com es mouen, com agafen la raqueta... però es impossible. A la magia no has d'estar tota l’estona intentant veure com es fan els trucs, al final he decidit deixar-me seduir totalment per la il·lusió i disfrutar plenament de l’espectacle.

En fi. Què ha valgut mol la pena. Haviam si en alguna altra ocasió som capaços d’organitzar una expedició col·lectiva.

Bona nit a tots

Alfons

PD: Si algu vol seguir resultats, aneu l'habitual:
http://www.todostorneos.es
I busqueu el "french open"
i si voleu seguir en directe les finals de demà, a:
http://www.bwfbadminton.org
ja trobareu la pestanya q us porta al canal tv. Jo ja no hi sere q ja estem de tornada



LeeChongWei vs Chen long (si que ho és de "long",si) i a la dreta DX danesos vs xinesos



Lin Dan amb la samarreta taronja de Vilanova? no!! si l'hagués dut no s'hauria lesionat !


dilluns, 24 d’octubre del 2011

Bigpotters 2011

Bigpotters: el retorn del Rei

Potser no es van assolir els resultats del 2009, quan vam guanyar els individuals veterans, els dobles masculins C, els masculins sub-11 i els sub-9, però es van millorar els del 2010, on “només” vam omplir tot el podi del sub-9 i vam ser segons en veterans. Ahir les coses van ser diferents, perquè va reaparèixer sir Gottfried of Silverwave i, tal com des d’aquí mateix es va advertir... ui, ui, ui! Ell i Billy the Kid, dues de les millors perles d’Argentona, van jugar una competició de dobles com només saben fer les piconadores: passant per damunt de qualsevol obstacle sense ni immutar-se. Només començar van haver de jugar la final anticipada contra en Carlos i en Keith; després van demostrar la fortalesa mental que els caracteritza contra la primera parella de Lleida i finalment van posar la directa contra la segona. Torneig impressionant on van guanyar tots els sets i on només van cedir 16 punts en el pitjor de tots.



Torneig també impressionant d’en Tobottom, jugant amb la psicologia del rival i forçant amb astúcia el reglament fins al límit amb el tema dels horaris... però és l’avantatge que et dóna tenir ofici. No tothom arriba tard a dos partits i li fan la vista grossa. Cal saber arriscar en la mesura justa, conèixer a fons el que passa en els passadissos, tenir contactes i saber com ens poden ajudar... impressionant també a la pista, on va suar totes les samarretes que duia i alguna més. També van acabar deshidratats, en una nova edició d’una final ja clàssica, en YesIwillbe i en Keith. Es va repetir la final de Jump i també la lluita a la pista, la tensió a l'ambient, l'emoció a la grada i l’ordre en el podi, però aquest cop amb menys diferència de punts.

No tenim, en canvi, imatges de l'encontre més apustuflant de la jornada, el que va enfrontar Thetower amb la Sílvia Martí. I no en tenim perquè cap foto no hauria explicat prou bé el que es va viure a la pista. Exhibició per ambdues parts de coratge, de força mental, d'astúcia, de tècnica, d'agilitat... si el primer set el guanya una, el segon set el guanya l'altra! I el definitiu? Ho explico com ho vaig veure: arribo a la grada i em veig la Sílvia estesa a terra, fora de la pista, enmig de tot de gent que l'atenen, víctima d'una indisposició momentània i, aparentment, fora de combat. Thetower, mentrestant, estira la musculatura i, com tot el pavelló, espera tensa el desenllaç, que no tarda gaire a arribar: la Sílvia es refà, torna a agafar la raqueta, surt a la pista, treu tota la força de la seva joventut i finalment guanya l'últim set. Els darrers punts són dramàtics per a totes dues i aquesta vegada el partit es decanta agònicament cap a Lleida. Ara, la lliga acaba de començar, queden molts tornejos pel davant i em sembla que hi haurà altres oportunitats on Thetower podrà treure's aquesta espina. Les germanes Martí són duríssimes, però Thetower no ho és menys!

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Jump: octubre de 2011

La festa a Jump hauria estat completa, si no arriba a ser per una patrulla dels Mossos una mica massa escrupulosa, que es va entestar a multar, en el camí de tornada, tota la caravana de Vilanova-Argentona perquè anàvem "amb una copa de més", i alguns amb dues. Multa de les grosses per a Yes, Iwillbe, que portava la de guanyador de l'individual i la de segon de dobles i multa a pagar en lliures esterlines per a en Keith, que en portava dues més, del segon individual i del segon en dobles.
Multa comanditària per a la parella mixtaTobottom-Thetower, que en una de les seves primeres aparicions ja marca el ritme en la categoria (parlarem amb la Federació perquè els cridin a jugar per megafonia d'una altra manera. Si diuen "Latorre Alfons" sembla que estiguin situant les peces dels escacs, i si diuen "Alfons Latorre" sembla que estiguin donant indicacions per arribar a una casa de titis...).
Fins i tot multa a pagar en euros de xocolata per al pobre Miguel, pel segon lloc en el sub 11. En Guillem es va salvar per poc, perquè "només" va arribar a semis tant en individuals com en dobles, amb en David, en un partit ajustat a més no poder, a tres sets i el darrer 22-20...





La resta de la caravana no la van multar. Vam estar de sort, efectivament, perquè tot i que no portàvem cap copa de més, a tots ens corria per les venes el badminton-samba, que també es considera droga dura. Ens va anar de poc!

De moment, en el rànquing seguim líders en individuals i en dobles i les perspectives per Bigpotters (Gran Ollers) són bones. Ui, el dia que torni en Gottfried...

divendres, 7 d’octubre del 2011

Sheep's House: octubre de 2011

Encara no fa un any, en el correu de presentació de l’Isidre, algú deia
"Amb sort, la família creixerà: amb permís de l'autoritat competente (militar, por supuesto) he convidat l'Isidre Sistaré, amb qui he coincidit en els darrers tornejos, a venir a visitar-nos a Vilanova. Només us diré que s'ha passat per la pedra al mateix rival d'Alcanar que a mi em té la moral menjada perquè cada cop que ens trobem en un partit em remunta el primer set i em guanya els altres dos. Se t'ha acabat, Alfons, de guanyar els partits confiat sempre en el teu físic exuberant; ja n'hi ha prou, Mateu i Lluís, d'humiliar el rival amb el vostre canell màgic i la vostra tècnica depurada; Salva, reserva el "jogo bonito" i les filigranes per a la intimitat domiciliària; Emilio, olvida tus trucos de viejo cowboy que se las sabe todas; amb l'Isidre al davant les nostres debilitats quedaran totes a la vista (bé, espero que no totes; l'espectacle podria ser una mica pujat de to, fins i tot per a mi) i haurem de treure de dins el que segur que hi portem, ni que sigui molt amagat: goodminton de primera fila. Esteu avisats.
Si finalment l'Isidre pot venir a jugar amb nosaltres, el nivell del badminton a Vilanova assolirà de nou el llistó que tenia quan m'hi vaig incorporar jo i vau passar de potència mundial a equip de barriada. Entre els amcs expatriats d'Argentona i les noves incorporacions d'aquesta temporada, al final aconseguireu un programa propi a la tele (en comptes de a "Callejeros" sortirem a "Motor a fons" o a "Hat trick Vilanova").”

L’endemà, en un altre correu es reblava el clau:
“Una cosa has de tenir present, Isidre: si proves de venir un dia a Vilanova no voldràs tornar mai més a Granollers, com no sigui per agafar el tren. Vilanova, el seu poliesportiu i el nostre Club son famosos en tot el Vallès per la lluminositat de les instal•lacions, la higiene dels vestuaris, la qualitat del parquet, la magnificència del pàrquing, l'exuberància del paisatge, l'economia de la quota, l'oferta dels restaurants, l'amplitud dels horaris, la bellesa de les jugadores i el patrimoni immobiliari de tots plegats. A més, s'hi pot jugar a bàdminton. Què més vols? Quants cops a la setmana podeu jugar a Grano? A Vilanova pots venir cada dia a partir d'un quart de vuit, i sempre trobaràs companys de joc... Va, anima't i fes-los el salt!”Convençut per tots aquests arguments i per algun altre que no és moment de detallar i que si de cas ja us explicarà ell quan vagi trompa, avui Yes, Iwillbe juga i guanya per Vilanova. La mostra la teniu en la foto adjunta, que no correspon a una trobada de clàssics descapotables, sinó al lliurament de trofeus a Sheep's House.



En una final vibrant contra en Tomeu (l’amo del Bar Tomeu) va mostrar-se novament pletòric de forma i, sense despentinar-se, va endur-se el primer torneig de la temporada. El mateix va fer en els dobles mixtos en Sergio Rodriguez, que va guanyar en una de les seves primeres aparicions en un torneig i amb una parella també nova; imagineu-vos què poden aconseguir amb una mica més de pràctica. Aquest any hem repetit el resultat de l’any passat, quan també vam guanyar l’individual veterà i Billy the Kid (o sigui, en Guillem) va guanyar també uns dobles mixtos. I la resta, què? El petit Michael the Tower va arribar a la final de la seva categoria; en David va estomacar en Juanjo Pertegàs, cosa de molt de mèrit; Billy the Kid va fer una exhibició notable de piscines (fins a tres en una sola jugada!) amb la seva habitual tenacitat; The Tower va reaparèixer al circuit carregada de força i de tècnica, però encara en pretemporada; en Save i en Bye Sense es van plantar a la final dels dobles i, si no arriba a ser per la ploma xinesa, que volava com una condemnada, avui estaríem parlant d’un altre trofeu. No podem deixar de mencionar l’aparició estel•lar de tots dos en la categoria superior, on representa que han de rebre més que una estora... doncs no senyor! En Bye Sense a les 10 del matí ja havia guanyat el seu primer partit per 21-0 i 21-0 (només els derrotistes asseguraran que el fet que el rival no es presentés va tenir res a veure en aquest resultat d’escàndol). I el segon partit? Qui havia de pensar que un jugador amb nom de pneumàtic, en Bridgestone (o sigui, en Roc Pont, de Granollers), n’havia de saber tant? Sí, li va passar per sobre, però és que el va agafar confiat. I en Save, per la seva banda, va guanyar el primer individual i només va perdre el segon per culpa de la inoportuna lesió a la cama. Aviat ho arreglarem, això. Potser a Jump?Diumenge vinent, si Déu vol, més.

diumenge, 4 de setembre del 2011

INICI TEMPORADA 2011-2012

Hola a campions i campiones,

Què tal les vacances?
Esperem que us hagin anat molt bé.
Ara toca tornar a la normalitat i jugar al nostre esport preferit, el bàdminton, així que... vinga animeu-vos a omplir les pistes un altre cop!!!
Els horaris de pista pels socis, són els mateixos que la temporada passada:
  • Dilluns de 17’30h a 22’30h.
  • Dimarts de 17’30h a 22’30h.
  • Dimecres 17’30h a 22’30h.
  • Dijous de 17’30h a 22’30h.
  • Divendres de 18’30h a 22’30h.
Informar-vos tambè que l'Escola de Bàdminton començarà el proper dilluns 12 de setembre en l'horari habitual.
  • Dilluns de 18h a 19’30h.
  • Dimecres de 18h a 19’30h.
  • Divendres de 17’30h a 18'30h i de 18'30h a 20h.
Properament us enviarem més informació.
Vinga!! Ens veiem a la pista!!.

Glòria

dijous, 23 de juny del 2011

Fent memòria

Buenas buenas,

abans que perdem les neurones i no recordem com hem anat a parar aquí, adjunto dues notícies de l'estrella absoluta de la temporda: Mss Glòria of the Tower.

per no perdre l'hàbit (d'escriba, és clar):

- Campionat d'Espanya

- Campionat de Catalunya

Joffre

dimarts, 12 d’abril del 2011

new age 2011!

Senyorets i senyoretes,

Sembla que feia tres anys que ningú movia l'esqueleto en el blog. Per tant, convé treure la pols, els fulls groguencs i les teranyines, per encetar una nova etapa fulminant i al·lucinar al món mundial.

Estem a l'abril de 2011, ben a la vora de Sant Jordi...

Avui mateix, i per no atabalar el personal, només cal dir que demà tindrem un invitat anglès, cortesia d'en Keith i en Vicenç, i que ja han sortit els quadres de La Garriga: http://www.tournamentsoftware.com/sport/tournament.aspx?id=69822502-53D2-453F-B225-4B44A40188DC

corto y cierro (per uns segons)....

Joffre