dimarts, 15 de gener del 2013

St. Stephen Hisoaks, gener de 2013: dobles enlluernadors

Quins grans resultats vam aconseguir en el torneig de St. Stephen Hisoaks! Quina trencadissa d'estadístiques! Les nostres parelles de dobles van pujar al podi en totes les categories on van participar i vam tornar a guanyar l'individual D! Potser mai el bàdminton de Vilanova i Argentona no havia tingut una jornada d'èxits com la d'aquest dia, en un torneig especialment exigent, que va durar de 9 del matí a 9 del vespre i amb molts partits a disputar.

La grada, com de costum, era plena a vessar, sobretot la situada més a la vora de la cafeteria.


Hi havia tanta gent que ni els fotògrafs no podien treballar adequadament i el cap del veí del davant tapava la visió de la pista.



En alguns moments estava especialment plena, com quan la gent es barallava per aconseguir un bon lloc per veure de prop els partits d'en David.


S'ha de tenir en compte, és veritat, que no tothom que és a la grada mira els partits; hi ha qui no se'n perd un sol detall, i si el volant va a la dreta, mira a la dreta...


... i si el volant va a l'esquerra, mira a l'esquerra.


Però també hi ha qui aprofita per repassar els apunts de classe...



...per mantenir el contacte amb les amistats via uatsap...


...o per passar l'estona amb videojocs.


A l'hora de dinar, la grada també està molt concorreguda. En els tornejos de bàdminton, el menú preferit a migdia són els macarrons, i la gent acostuma a compartir-los amb els veïns. Sovint, a més, també se'n comparteixen les receptes. Yes Iwillbe va explicar-li a Thetower que ell s'hi posa tonyina, davant la sorpresa d'ella, perquè a casa seva són més de bolonyesa. Crows'nest observava de cua d'ull el plat de macarrons, disposat donar la sorpresa si algú badava.


Luck també va portar macarrons, però els seus eren a la putanesca.


De vegades, si has de jugar molts partits no tens temps ni de dinar, i llavors t'has de menjar l'entrepà mentre arbitres un partit.


Arbitrar et permet dinar, però també passar una bona estona; la Ivette, per exemple, es peta de riure sense perdre de vista els jugadors.


Hi ha cops que ni els macarrons ni l'entrepà no són suficients i t'has quedat amb gana i llavors t'has de menjar la raqueta, però a continuació falles tots els cops, com li va passar a Lord Save.


Si has posat molta sal als macarrons, llavors tens set...


 ... i a mig partit has de parar a beure per força.



Sembla que amb la panxa plena no has de jugar tan bé, però això no els passa als nostres jugadors, que ben alimentats són capaços d'aixecar el vol encara millor. A Hisoaks vam veure diversos estils de vol: en Billy the Kid vola amb molta elegància...


...Yes Iwillbe vola ras en el primer intent...




...però amb pràctica, ja agafa més alçada.




Lord Save vola amb la cama esquerra enlaire...




... o amb la dreta, tant li fa.



L'Olga vola i puja molt...



 ...igual que Thetower, que no té por de la baixada.


Si el volant ve molt alt, primer s'ha de calcular bé la trajectòria per decidir si cal fer un pas enrera o és millor saltar enlaire per interceptar-lo. Sir George of Crows'nest s'ho mira amb cara de malfiança...



...en Lars estudia el recorregut del volant amb atenció...


...Yes Iwillbe i en Carlos no perden detall del moviment...


...i Lord Save s'ajup i el deixa passar, perquè ha vist clarament que anava fora.


La concentració és essencial per a jugar bé al bàdminton i els nostres jugadors no la van perdre en cap moment. L'Olga observava el volant amb ganes de rematar a la primera ocasió...



...i la Pili ja pensava en com fer una deixada a la cantonada més allunyada de la rival.



En Bye Sense i Lord Save també esperaven, però per saltar a la pista per jugar la final...



... i era tanta la impaciència que no van poder estar-se de sortir a pressionar els  altres perquè acabessin ràpidament el seu partit.



I el que passa tot sovint, és que el qui s'espera, es desespera. Es desesperava la Pili...


...es desesperava en Joffre...


...i el més desesperat de tots, Crows'nest, per haver perdut un partit amb tan poca diferència de punts!


Els menuts no tenen espera, tothom ho sap, i amb la impaciència arriben a la pista encara vestits i llavors perden molt de temps a preparar-se perquè s'han de fer la cua, posar aigua al bidó...


... però quan els toca jugar són temibles...


...i acaben guanyant la primera medalla del dia i una bossa sencera de xupaxups, com a campions de la categoria. 


Thetower, orgullosa, felicita en Little Thetower.


En Henry també surt una mica accelerat...


... en Xarli intenta calmar-lo...



 ... mentre en la pista del costat no perd detall de les germanes Vineyard.


Crows'nest, el primer d'una gran nissaga d'entrenadors, no va desaprofitar l'oportunitat de donar unes quantes lliçons pràctiques a tots els espectadors. Va mostrar-nos, per exemple, com es torna un volant llarg. Primer, cal veure per on ve...


... desprès, cal preparar el cop...



... desprès, cal executar-lo sense contemplacions, amb una mica de saltiró...



... a continuació, cal sortir a tota velocitat...


...desprès cal ocupar un altre cop el centre de la pista...


... i finalment, cal maleir-se perquè alguna cosa no ha funcionat.



I si continua sense funcionar, doncs es torna a maleir!



En Lars ja comença a agafar una mica de tècnica; primer saca, amb un estil encara millorable...


 ... i immediatament  avança per a tornar el cop del rival.



Els de Newtown i Silverwave destaquem especialment en el servei i en la seva devolució. En Bye té una tècnica molt elegant...



... en Save és molt meticulós: primer indica com pensa sacar...



... i després tira on Déu vol.



En Crows'nest també hi té molta traça...


... i l'Olga posa molta atenció a fer els moviments correctes.


El servei en els dobles del mateix sexe no té secret...



...però en els mixtes ja té més dificultat quan saca el noi; de totes maneres, lord Gottfried fa el gest perfecte.



La devolució del servei no admet gaires possibilitats; la Pili i l'Olga estan molt atentes; ...



...a Tobottom és impossible enganxar-lo badant...


...i quan fa parella amb Crows'nest és inexpugnable.


Lord Save sempre està preparat per a rematar el servei del rival...


...i en Carlos impressiona quan es prepara per a rebre.


Els petits no van donar cap volant per perdut. En Henry va guanyar un gran partit a Little Thetower, i tots dos van lluitar cada punt amb coratge i energia. Si l'un picava fort...


 ...l'altre s'hi tornava; ...


... si el primer l'enviava al fons de la pista...


l'altre feia el mateix, si podia.


A mig matí ja vam patir la primera de les tres fractures del dia: Tobottom, en una proesa sense precedents, va trencar la raqueta... pel mànec! Ell plora de tant riure, però darrera seu Billy the Kid es posa les mans al cap en veure el desastre.



Havent dinat van començar els dobles dels més grans, i les primeres a pujar a dalt de tot del podi van ser l'Olga i la Pili, que van guanyar amb autoritat la seva categoria: segon or de la jornada.


Al cap de molt poc li va tocar el torn a Lord Gottfried, en parella amb en Billy the Kid...



... o amb Thetower.


Lord Gottfried i Billy the Kid van guanyar en Monrie i en Pirie en una final disputadíssima amb abundància de llençaments per terra. Aquí vam aconseguir el tercer or del dia per la nostra delegació i la segona fractura de raqueta: la d'en Billy, en xocar amb la de Gottfried.


Poc després, Gottfried i Thetower van jugar una nova final, contra l'Armie i la Julie, però aquesta no la van guanyar, tot i aconseguir un marcador molt ajustat: primera plata del diumenge per als nostres.


Els dobles de la categoria D també van ser molt disputats. Crows'nest i Tobottom van guanyar fàcilment el primer partit contra Exento...



... i van trobar-se en segona ronda amb Yes Iwillbe i Carlos,...




... que acabaven de vèncer la parella Handsome-Handsome, d'Al-qanar.


Yes Iwillbe i Carlos tenien ganes de guanyar a Hisoaks i, com que no poden entrenar junts, van buscar-se altres eines per fer un bon torneig. Ho van clavar: sabien que a mitja tarda es baixaria una cortina taronja a mitja pista,...


...es van vestir de taronja fosforescent per als dobles i així, camuflats com a pops, van fer uns partits rodons.


Per l'altra banda del quadre, Lord Save i Bye Sense van vèncer primer la parella de Niceland...


... i després la de St. Lawrence-of-the-Gardens.


La final dels dobles D va enfrontar, doncs, Save i Bye Sense d'una banda i Yes Iwillbe i Carlos de l'altra.


Tot i enlluernats pel taronja de les samarretes i amb els problemes de vista habituals, Save i Bye van defensar el títol aconseguit feia poc a Jump i van vendre cara la seva derrota.



Els de taronja van jugar una mica millor que els seus rivals i van guanyar el partit en dos sets molt igualats.




Resultat: quart or, segona plata i nou carregament de xupaxups per a Newtown - Silverwave!


Ja es feia una mica tard i Yes Iwillbe i Bye Sense, que havien guanyat els seus grups i també els quarts de final, s'havien d'enfrontar en una semifinal de l'individual D.



Mentrestant, Luck guanyava el seu grup amb solvència i arribava a la semifinal.



Va perdre el primer set, però va remuntar espectacularment i va guanyar el segon. Quan en el tercer set anava destacada i tots la veien en la final, una dissortada lesió (el tercer trencament fibril·lar del dia dels nostres jugadors, comptades les fibres de les raquetes ja explicades) la va deixar fora de joc i va perdre per molt poc contra la guanyadora de la categoria. Es va quedar a les portes del podi i sense xupaxup!


El torneig en els individuals D va iniciar-se a les 9 del matí i va acabar a les 9 del vespre. Els nois de Terrace, que van començar a participar en el circuit a finals de la temporada passada, han evolucionat moltíssim i van donar maldecaps a tots els seus rivals, fet que va contribuir a animar força la festa.


Són jugadors molt àgils i competitius, omplen la pista i la grada de samarretes vermelles i blanques, fan molta pinya i s'han guanyat ràpidament el respecte dels rivals i l'afecte del públic.


Bye Sense en va haver de tombar un en la fase de grups, i Yes Iwillbe un altre en la final, on va arribar després de vèncer en Bye, que amb 8 partits a les cames ja començava a fer figa.



El darrer or per a Vilanova - Argentona va exigir un gran esforç a Yes Iwillbe, que a més va jugar amb un canell embenat per a evitar la quarta fractura del dia. L'organització, sempre atenta a les necessitats dels jugadors, va practicar-li unes cures d'emergència un cop imposada, amb la pompa i la circumstància requerides, la corresponent condecoració acreditativa de la victòria en el torneig. A més, li van donar un altre xupaxup.




Yes va guanyar tots els partits que va jugar (5 individuals i 3 dobles) i només va perdre un set, justament contra en Khalid, de Terrace.



L'esforç de Yes Iwillbe en el darrer partit de la jornada queda ben palès en aquesta imatge, que no necessita explicació perquè parla per sí sola...



Quan va acabar aquest duel, la grada ja estava absolutament buida de públic perquè el Barça començava a les 9 en punt.



El comiat als guanyadors va ser amb la música de moda (coreana, com els bons jugadors de bàdminton) i tots vam sortir carregats de medalles i de xupaxups!



I ara, a preparar-nos tots per la visita a l'Olimp esportiu del país, les megainstal·lacions de WhiteIs! Podrem millorar encara més els resultats...?