Enguany la organització s’ho va tenir que treballar. Trobar el dia idoni que reunís totes les condicions per a un esdeveniment d’aquesta magnitud no va ser fàcil. Desprès d’un primer tempteig, l’encontre es va tenir que posposar i va caldre avaluar amb cura tots els models climatològics i sísmics disponibles fins arribar a una conclusió inequívoca. El dia assenyalat era el diumenge 6 de març. I, efectivament, vem tenir sol i llum pel matí, un ruixadet refrescant, ajustat a les hores que havíem d’estar a cobert, una insinuació de nevada per desvetllar les emocions més pregones, i finalment llum i vent en calma de nou quan els jugadors van saltar a la pista. Brodat.
El jugadors van arribar d’arreu. Teniem representació de França, d’Itàlia, d’Anglaterra, del Qebec, i fins hi tot una gran presència transoceànica vinguda del Peru (passant per Sant Llorenç d’Hortons). I uns quants natius vem posar la nota de qualitat local, com sempre.
La jornada va desenvolupar-se segons els rituals establerts i sense gaires trasbalsos destacables. Passejada matinal i oració megalítica, fumata no sabria si blanca o negra, deixem-ho en grisa, però fumata de debò, calçots, calçots i mes calçots i, per acabar, èxtasi final al camp d’agrobàdminton. Cap gos no va anar a parar a l’aigua. I això que hi havia uns quants candidats.
Podríem seguir relatant amb detall les mil anècdotes i sensacions de la trobada, però si una cosa va destacar es la qualitat dels diversos reportatges fotogràfics que es van fer. Imatges que en aquesta ocasió valen molt més de mil paraules. Ben segur.
Gaudiu-ne d’una petita mostra i si voleu veure la resta, cliqueu els links que hi ha a continuació. Fotografies cedides per gentilesa de Paolo, Phillipe i Anna.
Fins a la propera!
Fotos Anna &Phillipe:
