El cap de setmana del 21 i 22 de febrer de 2015, les instal·lacions esportives municipals de Vilanova del Vallès van ser plenes a rebentar de participants i de públic en les diverses i vigoroses activitats gimnàstiques que s'hi havien programat. A banda dels encontres habituals de cada cap de setmana en l'estadi de futbol, la celebració de la 8ena prova del Circuit Català de Bàdminton i el TTR sub-15 i sub-19 i de la cursa a peu de 10 km van contribuir a farcir de moviment tot el barri i els encontorns.
Jornades com aquesta són exigents per a l'organització, que ha d'estar al peu del canó en tot moment, que no pot badar, que ha de tocar totes les tecles i que de vegades es queda sense bateries i ha de tirar mà de la xarxa elèctrica convencional per sobre del que potser és recomanable, però al final tot surt bé i la gent se'n va cap a casa satisfeta. Lady Glory no es va moure ni un moment de la taula de comandament i gràcies a la seva tan brillant com discreta actuació tot va anar rodat i vam acabar prou d'hora. I no oblidem que a tot aquest desplegament laboral in situ cal afegir-hi la feina prèvia d'inscriure els participants, organitzar els grups, fer els sortejos i tenir-ho tot a punt per a l'inici dels partits; igual que diem una cosa diem l'altra: la distribució en totes les categories de dobles no amb eliminatòries directes sinó a base de grups i després semifinals i finals va ser un èxit rotund. Tothom va tenir com a mínim dues oportunitats de demostrar a la pista el que ha practicat durant els dies anteriors en els entrenaments i la jornada no es va allargar més enllà del que és un horari prudent. Felicitem l'ens superior que va decidir de fer els dobles d'aquesta manera i l'animem a repetir-ho en més ocasions perquè l'experiència ens va deixar a tots summament satisfets.
Dies així són durs físicament i mental, però també en l'aspecte material, així que el nostre club va posar a disposició de qualsevol persona interessada un servei d'encordatge de raquetes low cost.
El taller d'encordatge, situat darrera la zona d'organització, es va dividir en dues àrees perfectament diferenciades a càrrec cada una d'elles d'un expert de fama mundial en el seu àmbit del coneixement. En l'una, en Shoemaker encordava raquetes a màquina amb la seva proverbial precisió, i en l'altra, l'Arnie encordava sabatilles manualment, perquè és una tasca encara purament artesanal que no hi ha màquina que les encordi tant bé com ho fa ell amb les seves mans delicadíssimes.
Ni l'un ni l'altre no van parar d'atendre comandes en tot el dia i vist l'èxit ja s'estan plantejant de donar el pas a professionals conjuntament, i acabar així amb el seu itinerari actual com a duo còmic.
En l'apartat estrictament esportiu, l'actuació dels socis del Club Bàdminton Vilanova del Vallès s'ha de qualificar d'excepcional. De la dotzena de participants en la jornada de dissabte, només tres van marxar a casa sense haver pujat al podi, i diumenge ho van arrodonir les promeses de la casa amb un altre èxit més de la Mireia i l'Eloi.
Dissabte vam aconseguir medalla en totes les categories de dobles on vam participar, i només els individuals masculins se'ns van resistir una mica més: en la resta de categories, o or o plata. En total, quatre ors i quatre plates per Newtown-la-vallèe i els seus imprescindibles aliats (que en aquesta ocasió van ser uns quants amics de Niceland, Wheel's Beach i St. Lawrence-of-the-Gardens).
En l'apartat individual, l'Arnie ja va ser capaç de plantar-se a unes semifinals i de poc que no juga la final. Ara mateix, el dubte rau a saber qui dels nostres tres millors individuals C (YesIwillbe, l'Arnie o en David) és capaç d'arribar a jugar una final i guanyar-la, perquè la trajectòria de tots tres és de creixement constant i imparable. El joc de tots ells es caracteritza per un físic a prova de bomba i en no donar cap volant per perdut; en David cada dia perfecciona més la tècnica i la solidesa defensiva; l'Arnie va aprenent a no precipitar-se i a dominar el ritme del partit; i YesIwillbe està provant un nou producte a base d'herbes que de moment no li fan créixer gens de borrissó però que li deixen el crani molt més lluent. Amb aquests progressos, tots tres han de donar-nos una alegria abans d'acabar la temporada, n'estem segurs.
Les nostres noies, la Carola i la Nancy, van quedar enquadrades totes dues en el mateix grup i va ser la Nancy la que va aconseguir un millor resultat: va guanyar els dos partits de la fase prèvia i es va plantar en la final contra la Mercè, de Niceland, que està en un moment de forma espectacular. La Nancy no està entrenant regularment aquests darrers mesos i encara està en ple període de rehabilitació de la seva lesió en el turmell, de forma que arribar a la final com va fer ella té molt de mèrit.
Els nois de IMD ho van tenir molt difícil però van lluitar com sempre tots els punts; tant Tobottom com en Justo van guanyar un partit i van perdre l'altre, de forma que no van poder arribar més endavant en la competició malgrat deixar impreses en la retina dels espectadors algunes de les imatges més memorables de la jornada.
En canvi, va ser en els dobles D on Tobottom i en Justo van demostrar que són un equip sòlid i poderós que planta cara a qualsevol rival: tres contundents victòries els van donar la medalla d'or que hereten d'en Bye Sense i Lord Save. Van fer una grandíssima competició i en cap moment vam tenir cap dubte que el calaix més alt del podi els estava reservat des de primera hora!
Alguns dels partits van ser tan interessants que en Shoemaker va procedir a deslocalitzar transitòriament la seva indústria i la va traslladar a les immediacions del camp de joc per a no perdre's ni un detall de la competició.
En els dobles mixtos la disputa era molt forta en les dues categories en què preniem part. En DXC, Dogsville, Terrace i Newtown-Gardens presentaven dos equips cada un de nivell molt semblat. Al final, la victòria va ser per als júniors de Newtown (l'Arnie i la Berta) que es van mostrar intractables en tota la competició; els sèniors (en Bye Sense amb la Sílvia, de Gardens) van inaugurar una col·laboració que fa pinta de donar molt bons resultats en el futur perquè en el primer partit ja van guanyar la parella de Dogsville i van estar a punt de passar a la final!
Les nostres noies, la Carola i la Nancy, van quedar enquadrades totes dues en el mateix grup i va ser la Nancy la que va aconseguir un millor resultat: va guanyar els dos partits de la fase prèvia i es va plantar en la final contra la Mercè, de Niceland, que està en un moment de forma espectacular. La Nancy no està entrenant regularment aquests darrers mesos i encara està en ple període de rehabilitació de la seva lesió en el turmell, de forma que arribar a la final com va fer ella té molt de mèrit.
Els nois de IMD ho van tenir molt difícil però van lluitar com sempre tots els punts; tant Tobottom com en Justo van guanyar un partit i van perdre l'altre, de forma que no van poder arribar més endavant en la competició malgrat deixar impreses en la retina dels espectadors algunes de les imatges més memorables de la jornada.
En canvi, va ser en els dobles D on Tobottom i en Justo van demostrar que són un equip sòlid i poderós que planta cara a qualsevol rival: tres contundents victòries els van donar la medalla d'or que hereten d'en Bye Sense i Lord Save. Van fer una grandíssima competició i en cap moment vam tenir cap dubte que el calaix més alt del podi els estava reservat des de primera hora!
Alguns dels partits van ser tan interessants que en Shoemaker va procedir a deslocalitzar transitòriament la seva indústria i la va traslladar a les immediacions del camp de joc per a no perdre's ni un detall de la competició.
En els dobles mixtos la disputa era molt forta en les dues categories en què preniem part. En DXC, Dogsville, Terrace i Newtown-Gardens presentaven dos equips cada un de nivell molt semblat. Al final, la victòria va ser per als júniors de Newtown (l'Arnie i la Berta) que es van mostrar intractables en tota la competició; els sèniors (en Bye Sense amb la Sílvia, de Gardens) van inaugurar una col·laboració que fa pinta de donar molt bons resultats en el futur perquè en el primer partit ja van guanyar la parella de Dogsville i van estar a punt de passar a la final!
Mentrestant, en Shoemaker continuava encordant...
En els dobles mixtos B les medalles eren nostres abans de començar, perquè en les tres parelles que hi competien hi havia representació vilanovina; Lord Gottfried estava aparellat amb la Ivette, de Wheel's Beach; Lord Save jugava amb la Maria, de Niceland; i En Keith i la Nancy formaven el tercer equip, 100% Newtown-la-vallèe. Cada equip jugava les seves cartes particulars: Lord Gottfried i la Ivette són astuts i busquen sempre el forat més complicat per a situar-li el volant al rival; Lord Save i la Maria són alts i forts i la potència és la seva millor arma; En Keith i la Nancy estan molt ben conjuntats malgrat les seves nacionalitats d'origen absolutament incompatibles i ofereixen sempre una defensa sòlida i un atac contundent. En aquestes condicions d'igualtat, Lord Save va decantar ràpidament la balança en contra seva perquè quan li tocava jugar se'n va anar a collir fruita i es va perdre el primer partit...
En aquestes condicions, en Shoemaker no perdia temps i continuava encordant...
El partit definitiu, doncs, era el que enfrontava la Nancy i en Keith amb la Ivette i Lord Gottfried i tothom sabia, abans de començar, com acabaria la cosa: a tres sets molt disputats.
Mai cap dels equips va poder agafar gaire avantatge en el marcador i el resultat del tercer set (21-18 favorable als francobritànics) dóna idea de com va ser el matx de disputat.
L'Arnie no va poder veure la final sencera, perquè de tant encordar sabatilles li va venir gana i ell, quan té gana, perd el món de vista.
En una altra participació memorable, una de les nostres parelles masculines C es va plantar a la final. Lord Save i Bye Sense d'una banda, en David amb en Keith d'un altra i Lord Gottfried amb en Marc van caure en la fase de grups malgrat donar feina als contraris en tot moment, però YesIwillbe i en Carlos van guanyar amb autoritat el seu grup i es van presentar a la seva primera final de dobles.
Els de taronja defensen cada cop millor i ataquen amb més energia; aquesta progressió en el seu joc els ha permès arribar fins aquí i augura millors resultats encara en el futur.
Aquesta vegada es van haver de conformar amb la plata i van cedir l'or als companys de Terrace, però aquest resultat pot canviar en el proper torneig a poc que els nostres estiguin una mica més fins.
El gran Toni the Red també va voler pujar al podi, però com que reconeixia que sense jugar no s'havia guanyat el dret a fer-ho no s'hi va posar dempeus i s'hi va mantenir assegut. De passada, va contemplar des de primera línia la final IMC.
Diumenge, els alumnes de l'escola de formació del club van tenir l'oportunitat de demostrar que aprofiten els ensenyaments del formidable equip tècnic que n'és al càrrec i a fe que no la van deixar passar: la parella mixta composta per la Mireia i l'Eloi va aconseguir una plata en els dobles que s'afegia a l'or guanyat a pols per la Berta i l'Arnie en els dobles mixtos de dissabte. Els més menuts, doncs, segueixen les petjades dels grans quant a resultats. El proper torneig, a The Scrub, serà una nova ocasió per a tots plegats de lluir-nos i de gaudir d'una nova jornada de bàdminton: quan vas a la Garriga potser ets fora de casa, però et fan sentir com si fossis a casa.
L'Arnie no va poder veure la final sencera, perquè de tant encordar sabatilles li va venir gana i ell, quan té gana, perd el món de vista.
En una altra participació memorable, una de les nostres parelles masculines C es va plantar a la final. Lord Save i Bye Sense d'una banda, en David amb en Keith d'un altra i Lord Gottfried amb en Marc van caure en la fase de grups malgrat donar feina als contraris en tot moment, però YesIwillbe i en Carlos van guanyar amb autoritat el seu grup i es van presentar a la seva primera final de dobles.
Els de taronja defensen cada cop millor i ataquen amb més energia; aquesta progressió en el seu joc els ha permès arribar fins aquí i augura millors resultats encara en el futur.
Aquesta vegada es van haver de conformar amb la plata i van cedir l'or als companys de Terrace, però aquest resultat pot canviar en el proper torneig a poc que els nostres estiguin una mica més fins.
El gran Toni the Red també va voler pujar al podi, però com que reconeixia que sense jugar no s'havia guanyat el dret a fer-ho no s'hi va posar dempeus i s'hi va mantenir assegut. De passada, va contemplar des de primera línia la final IMC.
