Això de tenir una bibliotecària a casa és
realment més interessant i profitós del que podria semblar d'entrada si,
malauradament, féssim cas del tòpic que les defineix com a personatges grisos,
silenciosos, estrictes amb les normes, poc afables i gairebé monstruosos [i, a
més, en femení, perquè resulta que no poden existir bibliotecaris, ¡ves per
on!]).
Segons recull el cèlebre erudit Eugene
Trivizas, en la seva crònica científica Els Tres llobatons i el porc
dolent (tanta és la importància dels descobriments i hipòtesis que aporta
aquesta investigació que, fins i tot avui en dia, és de lectura obligada per a
tots els infants de les biblioteques públiques del nostre país), abans de
l'atac bíblic de l'imperi dels porcs contra la pacífica cultura dels llobatons de
l'Atlàntida, els habitants d'aquest continent ja desaparegut dedicaven força
estona, de manera regular i cartesiana, a intercanviar cops de volant a l'aire
lliure, fins i tot quan l'amenaça d'un atac era imminent. En un exemple més de la seva voluntat empírica, el mestre Trivizas, aporta
un gravat únic que confirma plenament la seva afirmació. Com podeu comprovar, l'estil i la mobilitat que caracteritzava aquesta modalitat ancestral d'agrobàdminton requerien una extremada preparació i ductilitat.
(Les proves del Carboni-14 no han aconseguit datar l'origen exacte d'aquest gravat)
PD. No queda clar, però, si en aquests casos l'agrobàdminton anava acompanyat d'un escalfament previ basat en una calçotada col·lectiva i generosa, i si realment usaven plomes d'oques com a material base per confeccionar els volants (ben mirat, tenint en compte l'escassa informació que ens ha arribat d'aquella civilització, tot sembla indicar que optarien per altres alternatives menys agressives i salvatges). Tenim davant un nou repte per a la nostra estimada bibliotecària.
