St. Lawrence-of-the-Gardens, desembre de 2013. Torneig Solibad (o l'amic invisible)

Significat del mot Solibad segons la seva web oficial (www.solibad.net): organització internacional que té com a objectiu reunir la comunitat del bàdminton per recaptar fons per tal d'ajudar a projectes que involucren a nens en diferents parts del planeta.

Significat del mot Solibad segons l'experiència del torneig organitzat pels amics de St. Lawrence-the-Gardens el 22 de desembre de 2013: Sol + bàdminton=Sol i bad.

El jove club de bàdminton de St. Lawrence-of-the-Gardens no només destaca en l'àmbit esportiu amb bons jugadors en les categories mitjanes i una pedrera inacabable que comença a donar uns fruits excel·lents; vol ser també una referència en l'aspecte social i cultural de la seva vila i per això la seva actuació ultrapassa l'esport i va molt més enllà. Animador incasable de l'activitat de la zona, nexe d'unió entre famílies i veïns del poble, punt de trobada de múltiples activitats lúdiques al llarg de l'any, element de cohesió en una comunitat on tothom coneix tothom, centre de foment d'hàbits saludables i comportaments cívics, en les seves iniciatives esportives aconsegueixen sempre, d'una o altra manera, introduir enginyosament el contingut social i donar a conèixer l'activitat industrial, comercial i de serveis de la comarca, l'esforç de la seva gent i la bellesa de la seva terra. Ens traiem el barret davant aquest desplegament de voluntat i per part nostra no defallirem mai en donar-los suport. No només els jugadors de Newtown-Silverwave ho veiem així: potser la nostra va ser la representació més nombrosa després de la local, però en el torneig convocat el 22 de desembre de 2013 amb intenció de recollir fons per a Solibad també els clubs de Dogsville, Niceland, Bigpotters, Terrace, Snailville i The Sacred Family hi van ser presents per mitjà dels seus jugadors. Els resultats esportius en aquestes circumstàncies no eren el més important, ni de lluny, però aconseguir un darrer triomf abans d'acabar l'any era una bona excusa per a la trobada. De passada, com sempre, alguns dels nostres van sortir carregats de metalls nobles i de líquids encara més nobles.

 

Enquadrades en la categoria A, les parelles provinents de les pistes de Newtown-la-Vallée (Thetower amb en Christian --Terrace--; l'Àlex amb la Maria --Niceland--; Tobottom amb en David --Gardens--; l'Anna amb l'Arnau; l'Elsa --The Sacred Family-- amb en Xarlie; Lord Save amb en Bye Sense) van donar l'espectacle de llum i de color que s'espera sempre d'elles, amb partits vistosos (a 3 sets la majoria, naturalment). Enquadrats en altres categories també hi van participar els altres membres sub-80 de la família Thetower: en Middle Thetower, en Little Thetower i la Veryverylittle Thetower que no va cessar d'animar tothom, conegut o desconegut, des de la grada i també des de la pista, sense manies.

Tobottom, immisericorde, la va expulsar algun cop de la pista. És l'únic que no va entendre que les pistes de joc són per això, per a jugar, i va fer fora la nena. En Middle Thetower, més assenyat que ell, se'n va fer càrrec amb afecte fraternal.

Els nostres representants van aconseguir excel·lents resultats, no cal dir-ho, i no van ser encara millors perquè som jugadors més aviat gòtics: ens va la foscor, la nit, la negror com la gola de llop en les parets dels pavellons. Jugar en un poliesportiu on el sol et va de ple a la cara i on el fons destaca més que el volant per a nosaltres, que ja tenim una edat, és un desavantatge claríssim (mai millor dit). Sovint ens va passar que el nostre amic volant, tant estimat, arribava a terra davant nostre sense que n'haguéssim pogut percebre ni la velocitat ni la posició ni la trajectòria. Era, senzillament, un amic invisible. Els qui més van patir aquest efecte van ser els d'edat més provecta i cal atribuir-lo no només a les circumstàncies del pavelló, siguem justos en això, sinó també a la manca o inexistència d'agudesa visual dels nostres equips. En el torneig anual del Circuit Català, l'organització és perfecta també en això i ningú a Gardens no estalvia esforços per a posar les cortines que facin falta i proveir així una visibilitat del tot correcta. Diumenge passat, però, la jornada era festiva, la competició era una excusa i no una finalitat i una mica de sol a la pista s'agraïa perquè feia fresqueta. Com a compensació, els premis de la rifa, els obsequis per als guanyadors, la samarreta per a tots els participants, el cava, el pernil, la barbacoa i l'amabilitat de tothom van estar al nivell de sempre a Gardens: superior.

 

Resultats dels nostres: Thetower i en Christian primers; Tobottom i en David semifinalistes; Bye Sense amb un cop de volant a la cara i un altre a la calba; la Maria un impacte a l'ull i una capsa de cava per al Xarlie. Lord Save va renunciar a l'assecador de cabell perquè diu que no li cal (!).

No cal explicar gaires més coses perquè les imatges parlen per sí soles de l'èxit de la iniciativa. Felicitem els amics de Gardens per la idea, els encoratgem perquè segueixin treballant en aquesta línia sense deixar mai de sorprendre'ns i esperem tenir l'oportunitat de tornar a prendre-hi part en properes ocasions. El torneig de l'amic invisible val la pena, us ho asseguro.