Com ara fa una mica més d'un any, els jugadors de Vilanova del Vallès - Argentona vam tornar a marxar de Jump carregats amb els trofeus guanyats en el darrer torneig de Circuit Català de Bàdminton del 2012. A les victòries de Yes Iwillbe en individuals i de Lord Save - Bye Sense en els dobles cal afegir el segon lloc de Thetower - Lord Gottfried en els dobles mixtos i els tercers llocs de Crows'nest - Tobottom en els dobles D, de Lord Gottfried - Billy the Kid en els dobles C i Thetower en l'individual femení. En definitiva, tots els sèniors vam pujar damunt el podi, en un esglaó o en un altre.
Les inscripcions al torneig de Jump d'aquest any no van ser molt nombroses, i l'ambient va ser molt familiar, amb diversos nivells de familiarietat, tot s'ha de dir. Va haver-hi qui es va alegrar molt de reveure els amics...
i també va haver-hi que se'n va alegrar molt...
o molt i molt...
o molt i molt i molt. Tot depèn de com siguis de pocasolta.
Un cop a la pista, encara que a primer cop d'ull l'aparença era de bona camaraderia...
a l'hora de la veritat tothom va fer el que va poder per vèncer el contrari per la via ràpida, sense estalviar esforços.
A Jump és
típic, per respecte a la població, jugar sempre a base de salts. Hi ha salts de
tots els estils, perquè --diguem-ho clar-- l'estil és com el cul: cadascú té el
seu.
Entre
partits i per refer-se de l'esforç, a Jump el triomfador va ser el plàtan...
i també
el feisbuc, que és com el festuc però en xarxa.
Alguns
partits van ser molt físics, i van deixar estampes de gran bellesa...
...segons com es miri, és clar...
...i
d'altres van ser més cerebrals, tant, que de vegades es podien veure escenes
amb tres caps alhora (però dos d'ells pelats a més no poder).
Consegüentment,
a alguns se'ls van pujar els triomfs al cap...
...o
directament, van perdre el cap en mans dels companys.
Tobottom
i Crows'nest van guanyar el seu primer partit de dobles i van enfrontar-se en
una final anticipada amb Lord Save - Bye Sense, que també havien guanyat el seu
contra Exento amb més dificultats de les esperades.
Tobottom
- Crows'nest no van posar les coses fàcils als companys de club, que van haver
de suar la samarreta per sortir-se'n i els van forçar fins al límit.
La
victòria en aquest partit va obrir a Lord Save i Bye Sense les portes de la
final contra una parella de St. Lawrence-of-the-Gardens que acabava de guanyar
els seus dos partits anteriors amb autoritat. El duel prometia ser molt
interessant i a l'hora de la veritat no va decebre ningú.
El primer
set s'hauria pogut decantar cap a Newtown sense dificultats, però les típiques
badades dels nostres van fer que els dels Gardens
se l'emportessin per un ajustat 19-21. El segon
set va ser una altra història: 21-14 pels nostres i amb una certa superioritat
en el joc. Amb la moral molt alta, Lord Save i Bye Sense van exhibir en el
tercer set tota la gamma de rematades i deixades que els han fet famosos en el
món del bàdminton català.
El set
definitiu va ser tens i emocionant, amb el marcador molt igualat fins al canvi
de pista; en alguns moments el públic cridava d'histèria i els de la taula de
control es menjaven les ungles davant la incertesa del resultat.
Però els
nostres van mantenir el cap fred --per això no hi duien cabell-- i amb quatre
punts finals màgics van emportar-se la victòria. En la final de Jump, Lord
Save i Bye Sense van cometre molt poques errades; van rematar amb punteria i van
enviar totes les deixades a dins; van enviar poques sacades a la xarxa i van
bloquejar bé els atacs dels de St. Lawrence-of-the-Gardens; així, finalment, van
tornar a guanyar un torneig, després d'un cert temps de sequera.
En els
individuals, Tobottom, Bye Sense i Billy the Kid van guanyar el primer partit
dels grups respectius.
Yes
Iwillbe, en canvi, com que no jugava dobles a causa de la baixa de En Keith
--que ja està en la fase final de la seva recuperació, amb una dieta a base de
fish and chips i gintònic que farà que torni fet una bomba-- va concentrar-se en
els individuals i va guanyar amb solvència el seu grup. Un dels rivals que es
va trobar va ser en David, de St. Lawrence-of-the-Gardens, que no va donar ni
un punt per perdut. Fixeu-vos fins a quin extrem, que lluitant un
volant va emportar-se pel davant un pal i va desmuntar la pista!
L'autoritat competent, sempre atenta al
desenvolupament del joc i en ús de les seves atribucions, va reprovar aquesta
actuació i va dir-li que era el primer cop i l'últim.
En la semifinal, Yes Iwillbe va trobar-se un altre rival de
Gardens --el que havia deixat fora de combat a Tobottom-- i li va fer pagar car,
naturalment, el que li havia fet al seu amic.
La final, al cap de poc, també va ser contra un altre jugador de
Gardens, i va tenir el mateix desenllaç però amb una narració diferent.
Efectivament, el primer set va ser d'una superioritat insultant d'en Dani
Palaces, que va guanyar-lo per un 11-21.
Els del Penedès ja es fregaven les
mans pensant en una victòria per la via ràpida, però els del Vallès-Maresme
sabíem que Yes Iwillbe tenia recursos amagats, i els va treure en el segon set,
que va guanyar per 22-20. El tercer set, amb els ànims molt amunt, va ser molt
més plàcid per al de Newtown, que va guanyar justament un nou trofeu contra un
rival que no li va posar les coses gens fàcils.
En les categories infantils, en Little Thetower va lluitar els
seus quatre partits però la sort no el va acompanyar. Demostra aptitud i ganes
i es mou bé per la pista; fa cas del que li aconsellen i té una base genètica
immillorable...però els contraris també juguen, i també ho fan molt bé,
naturalment. No es pot guanyar sempre! A més, els entrenadors rivals l'espien, li busquen els punts febles i estudien com jugar-li per superar-lo!
Thetower, en l'apartat femení, va trobar-se al davant les dues
germanes Brown. Si guanyar-ne una és difícil, guanyar-les totes dues és una
proesa. No va poder amb elles tot i la seva lluita, però l'objectiu era continuar amb
la preparació dels campionats nacionals i internacionals en què participarà
aquesta primavera, més que no pas guanyar el torneig.
La Núria i especialment la Marina, ja ho sabem, són jugadores
excel·lents, ràpides de moviments i molt potents. Costa de sorprendre-les i
posar-les en problemes no és a l'abast de tothom. Thetower va jugar força bé,
però també havia de reservar forces per als dobles on, conjuntament amb Lord
Gottfried, va enfrontar-se a dues parelles de Niceland.
Van poder guanyar la primera, amb un gran joc i un marcador còmode, però no van poder amb la segona, Brown-Nicegreen, més joves i àgils i amb més bona vista.
Lord Gottfried també feia parella amb Billy the Kid i van
enfrontar-se en un partit competidíssim amb una parella experimental però molt
experimentada: en Carlos, de Tremp, i David of Shovelfools. Tots dos destaquen
pel seu físic poderós i per la rapidesa de moviments, però justament a Jump van
patir unes molèsties que potser no els van permetre de rendir al màxim. En
qualsevol cas, l'enfrontament va ser molt vistós i disputat, i el resultat final (21-17,
22-20) així ho demostra.
En la semifinal, Gottfried i the Kid van encarar-se amb un equip de Niceland que els va superar per pèls. Els de Silverwave van guanyar
el primer set i la cosa pintava bé, però no van poder mantenir el ritme i van
caure en els altres dos sets contra una parella de les bones de veritat.
Com que els partits programats no eren molts, el torneig va acabar d'hora. No era cosa de sortir pitant amb el botí, com uns pirates qualssevol, així que els darrers irreductibles vam anar-ho a celebrar omplint la panxa.
A més, s'havia escampat per tot arreu la notícia de la nostra brillantíssima actuació i els carrers eren plens de rètols que ens retien homenatge. No vam trobar el rètol d'Argentona, però també hi era, segur...
I ara, a esperar el 2013, que buidarem l'infermeria i omplirem les vitrines!
