Dissabte 6 d'octubre de 2012 va començar a Granollers la temporada 2012-13 del circuit català de Bàdminton. Amb els antecedents dels darrers anys a la vista, tot feia pensar que els participants de Vilanova del Vallès i d'Argentona tornaríem a omplir uns quants podis, i així va ser: fantàstica jornada dels nostres, tant pel que fa a l'assistència al torneig com al nivell de joc demostrat.
En individuals, aquest cop vam optar per presentar una alineació curta però selecta, i vam fer més èmfasi en el treball de dobles. Naturalment, vam fer un excel·lent paper en totes les categories, vam lluitar tots els punts com si fossin l'últim i vam pujar quatre cops al podi, per a recollir-hi tres ors i una plata.
En individuals, aquest cop vam optar per presentar una alineació curta però selecta, i vam fer més èmfasi en el treball de dobles. Naturalment, vam fer un excel·lent paper en totes les categories, vam lluitar tots els punts com si fossin l'últim i vam pujar quatre cops al podi, per a recollir-hi tres ors i una plata.
En els dobles, d'altra banda, vam ser capaços de fer totes les combinacions possibles i fins les impossibles: en Keith, fent parella amb YesIwillbe, en un encontre final on va exhibir un nervi i una grapa desconeguts, va aconseguir el primer lloc de la seva categoria (amb la qual cosa tots dos van sortir cap a casa carregats de premis de formes, textures i colors diversos); en Bye Sense feia parella amb Lord Save (van estar a punt d'arribar a les semifinals); Lord Save feia parella amb la Valy (conjunt acabat d'estrenar que, tot i la falta d'experiència prèvia ja va deixar veure alguns detalls de qualitat); la Valy feia parella amb Thetower (primera aparició d'un doblet nou de trinca i ja van arribar a semifinals); Thetowher feia parella amb Lord Gottfried (un duo clàssic en els tornejos que també va arribar a la semifinal); i, finalment, Lord Gottfried feia parella amb Billy the Kid (van perdre la final contra en Bernie i l'Armie, però confiem que serà una excepció). No vam presentar més equips compostos perquè els organismes oficials, en una circular de darrera hora, van negar-nos la inscripció de dos tripletes i un quartet al·legant que el reglament no ho preveu i que de moment només individuals i dobles. Ditxosos legalismes!
L'alineació dels majors d'edat de Newtown - Silverwave, explicada en croquis perquè s'entengui millor, va ser aquesta:
L'alineació dels majors d'edat de Newtown - Silverwave, explicada en croquis perquè s'entengui millor, va ser aquesta:
En la categoria dels més menuts, Billy Littlegood va tornar a demostrar que no té rival en la pista de minibàdminton i que ja està preparat per donar el salt a la gran.
A més d'en Billy, van participar en el torneig quatre menuts més de l'escola de bàdminton del Club. Per a tres d'ells era la primera vegada i va ser una experiència agradable i sorprenent. Van poder compartir la seva afició amb tot de nanos de la seva edat per posar-se a prova per primer cop fora de l'àmbit del club.
Les germanes Viñas, l'Enrique i el Sergio estan encara molt al començament de la seva formació i es tracta, a poc a poc, d'anar aprenent els fonaments d'aquest esport per gaudir-ne cada dia una mica més; al princpi, cal aprendre a agafar la raqueta, a adoptar una posició adequada en el terreny de joc, a moure's correctament, a colpejar el volant com cal... també cal saber com tractar amb respecte l'àrbitre i els companys de joc, com comportar-se amb educació dins i fora de la pista, com dominar les circumstàncies del joc i no deixar-se portar pels nervis o la tensió dels partits... Sota la tutela del Fran i del Xarli i amb tenacitat i constància no hi ha dubte que, si s'ho proposen, progressaran força i obtindran grans satisfaccions, per ells i per al club.
En les categories superiors també ens va anar força bé, com no podia ser d'altra manera. En la SC, Sir George Crows'nest, encara a inicis de temporada i una mica baix de forma per culpa del virus FESBA, va guanyar brillantment el primer partit i va estar a punt de fer el mateix en el segon. Per pèls no va classificar-se per a la final. Com de costum, va regalar el públic amb detalls d'elegància a l'abast només de quatre privilegiats. Els seus arbitratges, no cal dir-ho, van merèixer després la total aprovació de la crítica i del públic que, dempeus, va aplaudir-lo llargament i emocionada.
En Billy va aconseguir vèncer tots els rivals (del club local) i va guanyar el primer trofeu que es va repartir en la jornada, de manera que a l'hora de dinar ja era a casa, amb la feina feta.
A més d'en Billy, van participar en el torneig quatre menuts més de l'escola de bàdminton del Club. Per a tres d'ells era la primera vegada i va ser una experiència agradable i sorprenent. Van poder compartir la seva afició amb tot de nanos de la seva edat per posar-se a prova per primer cop fora de l'àmbit del club.
Les germanes Viñas, l'Enrique i el Sergio estan encara molt al començament de la seva formació i es tracta, a poc a poc, d'anar aprenent els fonaments d'aquest esport per gaudir-ne cada dia una mica més; al princpi, cal aprendre a agafar la raqueta, a adoptar una posició adequada en el terreny de joc, a moure's correctament, a colpejar el volant com cal... també cal saber com tractar amb respecte l'àrbitre i els companys de joc, com comportar-se amb educació dins i fora de la pista, com dominar les circumstàncies del joc i no deixar-se portar pels nervis o la tensió dels partits... Sota la tutela del Fran i del Xarli i amb tenacitat i constància no hi ha dubte que, si s'ho proposen, progressaran força i obtindran grans satisfaccions, per ells i per al club.
El Sergio, defensant un atac del rival.
L'Enrique, a l'atac amb determinació.
En Fran primer dóna instruccions a una de les germanes Viñas...
i després vigila atentament l'execució dels cops.
En Little Thetower també va participar amb el coratge que tots li coneixem, aquesta vegada en defensa dels colors del club local. Tot i fer un gran torneig no va aconseguir passar a la final.
En Little Thetower també va participar amb el coratge que tots li coneixem, aquesta vegada en defensa dels colors del club local. Tot i fer un gran torneig no va aconseguir passar a la final.
En les categories superiors també ens va anar força bé, com no podia ser d'altra manera. En la SC, Sir George Crows'nest, encara a inicis de temporada i una mica baix de forma per culpa del virus FESBA, va guanyar brillantment el primer partit i va estar a punt de fer el mateix en el segon. Per pèls no va classificar-se per a la final. Com de costum, va regalar el públic amb detalls d'elegància a l'abast només de quatre privilegiats. Els seus arbitratges, no cal dir-ho, van merèixer després la total aprovació de la crítica i del públic que, dempeus, va aplaudir-lo llargament i emocionada.
En Billy the Kid, perjudicat per les llargues jornades d'estudi que li impedeixen una major dedicació al volant, va vèncer un individual amb autoritat i va estar a punt de donar la campanada contra en Bernie en l'altre, en un encontre disputadíssim a tres sets on, com sempre, va aprofitar per netejar el terra amb la samarreta en dues o tres ocasions. També com sempre, poc després va empestar tota la grada de farum de reflex.
En Bye Sense, en una pàl·lida versió de la gran promesa del bàdminton vallesà que va ser fa uns anys, sobrat de pes, faltat de vista i lent de reflexos, va guanyar els dos primers partits amb sense maldecaps, però va perdre el que donava el pas a quarts de final víctima d'unes cames massa pesades que el van deixar clavat al centre de la pista i sense mobilitat més que per recollir els volants del terra. Sí que va suar tres o quatre samarretes, però poca cosa més va fer. Hi ha cargols més veloços que ell, i no tan bavosos. Esperem que els ensenyaments d'en Shoemaker li serveixin d'alguna cosa i d'ara endavant s'espavili una miqueta.
Es veu que la raqueta d'en Bye Sense en els dobles tenia un forat per on colaven tots els volants. Per això, per als individuals va fer servir una pala de forner (amb els mateixos resultats).
Totes les esperances dels individuals (a banda d'en Billy Littlegood) estaven posades en les estrelles (encara emergents, o ja consolidades?) de la categoria D. Amb diversos jugadors encara a l'infermeria, a l'exili o festejant, YesIwillbe i en Keith van saltar a la pista disposats a defensar el podi de l'any passat. Tots dos van seguir el guió previst i van plantar-se a la final, quan fora era fosc i dins era càlid i humit. En Keith va arribar-hi després de guanyar els quatre partits previs sense haver cedit ni un sol set; en YesIwillbe, en canvi, ho va tenir força més complicat: en el partit de quarts va ser capaç de remuntar un 20-14 desfavorable en el tercer set; aconseguit l'empat, desprès va haver de remuntar un altre cop un 22-21 fins a adjudicar-se el set en 22-24, en una prodigiosa demostració de control mental. El seu partit de semifinals també va ser força dur, a tres sets i amb punts molt llargs que el van deixat amarat d'aigua. Encarava la final, doncs, amb més càstig a les cames que no pas en Keith, però ja sabem que per als jugadors de Vilanova del Vallès i d'Argentona, arribar a una final i no disputar-la fins a l'extenuació és una opció que ni es contempla. Així les coses, per evitar mals majors i procurar que tot quedés a casa, un altre jugador de Newtown va encarregar-se de fer d'àrbitre en el partit decisiu.
Encara calent del partit de la semi, en YesIwillbe va sortir en tromba i va guanyar el primer set amb molta diferència (21-8). La part del públic més indocumentada ja el donava per guanyador fàcil, quan en el segon set va ser en Keith el que va sortir al galop i en un cop d'efecte portentós va guanyar un YesIwillbe que no sabia com fer front a la pluja de volants que li venia de totes bandes (10-21). El tercer set va estar ple d'alternatives en el marcador i qualsevol dels dos rivals hauria pogut guanyar-lo. Tots dos veien la copa a tocar i cap d'ells no volia donar el braç a tòrcer. Finalment, en un déjà vu de la final d'ara fa un any, el triomf va ser per en YesIwillbe, per un ajustat marge de punts (21-18) que dóna idea de la igualtat dels contrincants. El públic, agraït per l'espectacle, va vitorejar-los força estona i els va portar a coll-i-bè fins a la porta dels vestidors.
Excel·lent començament de temporada, doncs, amb victòries en tres categories, un segon lloc i diversos tercers, que fan pensar que la propera trobada, a Silverwave, també pot ser memorable. Confiem, a més, amb la recuperació de diversos cracs que ens han de permetre de presentar una alineació si no més completa, si més nombrosa.
Final de dobles masculí D. El control de YesIwillbe i la fúria d'en Keith donen el primer triomf a Newtown.
La nissaga Crows'nest reacciona diferent davant un volant que va fora, a causa d'una mutació. Mentre el progenitor intenta tornar-lo (i falla), el descendent el deixa passar i aconsegueix el punt.
Valy i Lord Save en els dobles mixtos: llicò pràctica de com fallar seguits quatre punts fàcils.
Billy the Kid i Lord Gottfried en plena acció en els dobles C.
Billy the Kid, amb un gest tècnic d'alta gamma.
Billy Littlegood, aplicant a la pista els ensenyaments d'en Fran.
Lord Save i Bye Sense, sense fer-se nosa l'un a l'altre, en els dobles D. Van fallar en la semifinal i no van poder oferir al públic la final esperada entre les dues parelles de Vilanova.
YesIwillbe i En Keith no van fallar i van guanyar tots els seus partits.
Final de dobles D: domini de la situació d'en YesIwillbe i agressivitat continguda d'en Keith. Al fons a l'esquerra, un espía de Dogsville retransmet la jugada per telèfon i demana unes pizzes.
Dobles femenins B: l'experiència sempre és un valor segur.
Dobles mixtos C: estil impecable dels nostres representants.
Dobles mixtos D: compenetració perfecta en totes les jugades.
Lord Save, home-orquestra, és capaç de jugar al bàdminton i alhora tapar perfectament la porteria de futbol sense deixar cap forat lliure...
YesIwillbe i en Keith, decidint-se entre les llenties o els macarrons a la bolonyesa.
Thetower i Valy, en un moment de descans i d'anàlisi de les rivals entre partit i partit. Elles van demanar-se una amanida de cogombre i tomàquets cherry...
